05 de març 2025

La cultura de les Navetes (Illes Balears, Edat del Bronze)

La cultura de les Navetes és una civilització de l'Edat del Bronze que es va donar a les Illes Balears (del 1700 aC fins cap al 1000 aC)

Les navetes eren edificis de planta en forma de ferradura, semblants a una barca posada al revés, sovint de fins a 15 metres de llarg, i fets de grans pedres unides en sec. Servien, sobretot, d'habitatges, si bé a Menorca també se'n van usar com a llocs d'enterrament. Els sostres es feien amb troncs i arbres i recoberts de fang per impermeabilitzar l'edifici.

Fotografia, planta i alçat de la naveta funerària des Tudons, a Ciutadella de Menorca (Fotografia: Viquipèdia)

Les navetes es podien trobar totalment aïllades o formant poblats, no gaire allunyats els uns dels altres. Trobem poblats de dimensions molt variables, des d'alguns amb molt poques fins a altres amb grans concentracions, amb més de 100 navetes (com és el cas de laVall de Bóquer, a Pollença). En aquests poblats, però, no sembla que hi hagi urbanisme, cosa que vol dir que es navetes estan situades de forma dispersa, sense formar carrers o places. 

Aquests poblats es solien situar en zones planes, properes a l'aigua i sense preocupar-se si eren defensables o no, i sense muralles, i es dedicaven a l'agricultura de cereals i a la ramaderia (cabres, ovelles, porcs i vaques), i també al comerç amb l'exterior. En canvi, els poblats situats a la costa sí que estaven sòlidament defensats per muralles. Es troben objectes de bronze i també motlles de fosa per a fabricar-los, fet que indica que també se'n feien a les Illes a més a més d'obtenir-ne pel comerç exterior. Aquests objectes (espases, punyals, miralls, pectorals, etc.) donaven prestigi a qui les posseïa, però moltes eines i estris eren de pedra, os i fusta. Entre la ceràmica d'aquesta època destaques uns tonells de 50 - 70 cm d'altura i de 25 - 35 cm d'amplada que servien per emmagatzemar aliments. També hi ha bols, vasos i olles.



Pel que fa a les societats de les navetes, eren molt distintes a les nostres. 

Es tractava de societats amb un gran sentit de la col·lectivitat, on les diferències socials eren realment escasses i l’organització familiar era extensiva; és a dir, tot el contrari de les famílies nuclears, de manera que a una sola naveta vivien una gran quantitat de membres. Aquest tipus de vida també tenia el seu reflex al món simbòlic funerari, ja que els individus s’enterraven tots plegats (Nina Laming, s.d.) (il·lustració: https://www.menorcatalayotica.info/).

En un primer moment, les navetes van conviure amb els dòlmens, on es van continuar fent enterraments, però els dòlmens es van anar abandonant i es van preferir els enterraments en coves o hipogeus (cambres subterrànies excavades a la roca). En tot cas, es tractava sempre d'enterraments col·lectius. 

A més d'alguns ídols, d'aquesta època es va trobar a la cova d'Es Mussol de Menorca una escultura de fusta d'un ésser zooantropomorf, o sigui, mig humà i mig animal.

La talla zooantropomorfa fa referència a un "ésser híbrid", el mateix conjunt que inclou composicions tan cèlebres com l'Esfinx o els Centaures. Aquests éssers imaginaris tenien el seu paper en les narracions mitològiques de l'Antiguitat, uns relats molt elaborats a través dels quals una comunitat expressava les seves creences filosòfiques i religioses. La figura des Mussol podria ser el precedent del déu celta conegut com a Cernunnos, "El Banyut", vinculat al món subterrani i considerat font de fertilitat, provisió i abundància. 

Quina va ser la funció d'aquests objectes? Per respondre, primer hem de considerar l'indret on van ser utilitzats. La cova des Mussol es localitza en un paratge impressionant, lluny dels espais quotidians de les comunitats de l'època. Algunes persones van accedir a la cova jugant-se la vida i s'hi van endinsar amb la llum de petites llànties. Després d'arrossegar-se per una rampa estreta i humida, es van reunir en secret amb un ésser mitològic a qui havien de contemplar i potser escoltar. Aquesta cerimònia constituïa una experiència fora del comú, reservada només a unes poques persones. Formava part d'un ritual de tipus iniciàtic. Qui el superés amb èxit veia transformada la seva condició social. Es convertia en un "xamà" o "mitjancer", una persona capaç de resoldre conflictes, guarir malalties o intercedir entre la comunitat i els seus mons imaginaris (Rafael Micó, 2006)

No tenim més dades sobre el coneixement del món que es tenia a la cultura de les navetes i sobre l'art coneixem aquestes escultures de la cova des Mussol i les pròpies navetes. No hi ha evidència d'escriptura.

A partir d'aproximadament l'any 1000 aC, a les Illes Balears es va desenvolupar la cultura talaiòtica, que va substituir a la cultura de les navetes.

____________________________________________________

Bibliografia

  • Manuel Calvo i Batomeu Salvà, "El poblat des Closos de Can Gaia dins el context cultural del bronze a Mallorca", Tribuna d'Arqueologia (Barcelona) 1998-99, 2002
  • Nina Laming, La Prehistòria - Dossier per a les escoles, Museu Història de Manacor
  • Vicente Lull et, al. 001), La Prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca.) Fundació Son Fornés, Montuïri, Mallorca, 2001
  • Rafael Micó, "Hallazgos arqueológicos ilustran los rituales prehistóricos de Menorca", UAB divulga, 7/2006
  • Museu de Manacor pàgina web
  • Gabriel Pons, "La cultura talaiòtica de les Illes Balears", Catalan Historical Review, 11, 2018, p109-121
  • Bartomeu Salvà et. al. "La edad del bronce Balear (c. 1700 - 1000/900 BC)", Complutum, 13, 2002, p. 193-219