08 de març 2025

Els ibers i Ullastret (edat del Ferro)

Ciències Socials de 1r d'ESO
SA07. Del bronze al ferro: Grècia i l'origen de la democràcia
Del bronze al ferro a la Mediterrània Occidental

A partir del segle VI aC trobem els ibers establerts a tota la costa mediterrània de la Península Ibèrica i al sud de la Gàl·lia i la vall de l'Ebre, entre l'actual població de Montpeller i gairebé l'estret de Gibraltar. Són un conjunt de pobles de l'edat del ferro que apareixen amb el nom d'ibers a les fonts gregues.

La seva cronologia s'estén des del segle VI aC al segle I aC i la seva cultura es va desenvolupar a partir de la relació de les poblacions indígenes amb els colonitzadors mediterranis, fenicis, cartaginesos i grecs.

Entre les característiques comunes es compten la seva estructura en tribus, una societat fortament jerarquitzada i el ritual funerari de la incineració o un sistema d'escriptura que, malgrat les seves variants, era relativament estandaritzat. 

La Dama d'Elx és una de les millors representacions de l'escultura dels ibers. Va ser trobada prop d'Elx, al País Valencià, el 1897. Actualment és la Museo Arqueológico Nacional de Madrid (fotografia: Viquipèdia)

Entre les seves diferències es compten l'existència de tres variants d'aquesta escriptura, llengües diferents o dialectes molt marcats, l'existència o no d'escultura (existent a la zona sud, fins a València, i inexistent al nord) i diferències en l'armament (espasa sinuosa o falcata i escuts rodons al sud; falcata i escut ovalat al centre; espasa recta i escut ovalat al nord).

  • Com vivien els pobles ibers? (Llibre, p.292)
  • Les creences, la cultura i l'art (Llibre, p.292)
  • El prestigi social de les dones iberes (Llibre, p.292)

 
Les fonts clàssiques ens donen el nom dels diversos pobles ibers, i a tota la part més litoral de les comarques gironines hi trobem els indigets: a l'Alt i Baix Empordà, la Selva, Gironès i Pla de l'Estany. La seva capital era Ullastret. 

Ullastret era una ciutat formada per dos nuclis urbans molt propers, avui coneguts com el Puig de sant Andreu i l’Illa d’en Reixach, envoltats per grans muralles reforçades amb torres quadrades i un fossat de fins a 3 metres de fondària. La ciutat va ser activa entre els segles VI i II aC i va arribar a tenir fins a 6000 habitants. Aquestes ciutats funcionaven de manera semblant a les polis gregues.

Les cases tenien fonaments de pedra i parets de fang, amb algunes cases molt més grans que la majoria, que devien correspondre a famílies aristocràtiques. També hi havia construccions públiques com cisternes, sitges i temples. Els habitants de la ciutat es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia, mines, pedreres, i el comerç amb altres comunitats semblants i amb la colònia grega d’Empúries. 




____________________________________________________

Bibliografia

a