Fa més de 2.700 anys, cap al 775 aC, el cap d’un poderós llinatge aristocràtic fundà un poblat fortificat, la fortalesa dels Vilars, que esdevingué el centre de poder del territori. Fou un poble d’agricultors i ramaders, però també de guerrers. La Fortalesa fou habitada ininterrompudament durant 500 anys, fins que fou abandonada cap al 325 aC. La Fortalesa va anar transformant-se, i les seves defenses es van anar fent cada cop més i més complexes, sense superar, però, els límits del recinte original i mantenint-ne la disposició urbanística, determinada per les muralles. Cap als segles VI i V aC, els habitants dels Vilars es van integrar a la cultura ibèrica (Text adaptat del Museu d'Arqueologia de Catalunya)
La fortalesa es va instal·lar al mig de la plana, prop de l'aigua i amb terres de conreu. En lloc de situar-se dalt d'un turó, es defensava amb un sistema molt complex que consistia en una muralla de pedra molt potent amb torres (primer amb 12 torres i després amb 14), complementada primer per un camp de pedres clavades i després per un fossat inundable de 13 metres d'ample i 4 de fondària. La muralla tenia 172 metres de llarg, i va arribar a tenir 5 o 5,5 metres d'amplada i 4 o 5 d'alçada. Es devia defensar amb uns 40 guerrers no professionals.
Reconstrucció d'una casa (font: https://vilars.udl.cat/)
A la fortalesa hi van arribar a viure unes 150 - 175 persones (unes 30 0 40 famílies de 4 o 5 membres), relacionades pel parentiu o per lligams personals amb un cabdill que donava les ordres. Era una societat desigual (amb el cabdill i la seva família més propera com a aristocràcia inicial) però no sembla que les diferents activitats fossin gaire professionalitzades i els guerrers eren pagesos la major part del temps. La majoria de cases també eren molt semblants entre elles, cosa que vol dir que la desigualtat no era gaire important.
Es va situar sobre una plana de boscos de roure i alzina i bosc de ribera al barranc del Aixaragall, que proporcionaven fusta per a la construcció i combustible, eines i construcció de cases, a més de fruits comestibles (aglans, mores, raïm silvestre). Els conreus eren sobretot de cereals (sobretot blat i ordi de sequer); els horts produïen faves i llenties, i també hi havia fruiters. Els ramats eren d'ovelles, cabres, bòvids i porcs, i també hi havia animals domèstics com gossos i cavalls. Caçaven cérvols, conills i llebres. A través del Segre i l'Ebre podien comerciar amb fenicis i grecs. El clima era una mica més plujós i humit que l'actual.
S'ha trobat molta ceràmica i estris de bronze i ferro. No hi ha informació sobre l'art o l'escriptura abans del període ibèric, si bé la mateixa fortalesa indica una capacitat important de construcció en arquitectura, en mesures defensives i d'aprofitament del medi.
També s'han trobat restes animals (segurament sacrificats) i humanes (nens petits segurament morts prematurament) enterrades en algunes cases. Aquests tipus d'enterraments eren ofrenes destinades a protegir un espai determinat, ja que hi havia la idea que la idea que la terra pertanyia a divinitats, genis o ancestres als quals calia oferir ofrenes per aconseguir el seu favor. Aquesta idea és molt comuna en diverses cultures tant actuals com ancestrals.
Joan Amades també es fa ressò d’un ésser sobrenatural, existent en les comunitats rurals catalanes, que anomena geni de les construccions: “el terreny on s’alça una casa té un amo, un esperit, un mort que vol menjar; calia consagrar-li un home, i el geni estava satisfet. (...)" (Ariadna Nieto, 2013).
Des de la fortalesa dels Vilars es dominava la plana i els petits poblets que hi havia al seu voltant. Forma part d'una àmplia zona, propera al riu Segre, que s'anomena Grup cultural del Segre - Cinca, perquè es troba en la zona d'aquests dos rius, i que té el seu origen a l'Edat del Bronze.
Enterrament al jaciments d'Els Castellets, Mequinensa, Zaragoza (zona de parla catalana de l'Aragó) (José Ignacio Royo, 1984). A la planta es veu l'estructura circular del túmul i a l'alçat es veu la cista subterrània os es dipositava l'urna amb les cendres.
__________________________________________________
Bibliografia
- Raimon Graells, "La recerca arqueològica al Pla d'Urgell: estat de la qüestió", Mascançà: revista d'estudis del Pla d'Urgell, 1, 2010
- F. Javier López, "Necrópolis de incineración y arquitectura funeraria en el noreste de la Península Ibérica durante el Bronce Final y la Primera Edad del Hierro", Complutum, 2008, Vol. 19 (1)
- F.Javier López, "Necròpolis d’incineració. Tombes i pràctiques de dipòsit funerari a finals de l’edat del bronze i principis de l’edat del ferro al nord-est peninsular", XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. La transició bronze final - 1a edat del ferro en els Pirineus i territoris veïns, Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p.329-370
- Ariadna Nieto, "Porcs, cavalls, ovelles i infants. Noves aportacions a les pràctiques rituals de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)", Revista d'arqueologia de Ponent, n.13, 2003
- José Ignacio Royo, "El yacimiento de Los Castellets y su necrópolis tumular de inhumación e incineración. (Mequinenza, Zaragoza)", Arqueología aragonesa, 1984
- Pàgina web "Fortalesa dels Vilars. Arbeca", Universitat de Lleida.
- Pàgina web "La fortalesa dels Vilars d'Arbeca", MAC
