En aquest exercici cal valorar episodis i escenaris del passat i l'estudiant s'hi ha de situar com a protagonista i fer un ús adequat de la terminologia històrica. Es proposen dos enunciats o preguntes (a/b) i cal respondre’n només un.
Per desenvolupar aquest exercici, en els enunciats es proposen cinc termes, que cal emprar per estructurar la resposta, que no ha de consistir en l’exposició d’un tema.
- Alerta amb els enunciats, que poden ser llargs ! Llegiu-los amb cura i fixeu-vos en què es demana exactament.
Per a respondre hi haurà un espai limitat.
Criteris d'avaluació
Les respostes han de centrar-se en la tasca demanada, estar ben estructurades i estar organitzades de manera eficaç. El nivell de coneixements demostrat sobre els temes ha de ser correcte. S’ha de manifestar una comprensió adequada del context històric i cal que el discurs sigui coherent i apropiat.
- No és un tema on encaixem com podem els termes que es demanen
- Tampoc és una explicació dels termes
- S'ha d'entendre com una exposició de la qüestió que es demana i utilitzant correctament els termes proposats, que tenen la funció d'ajudar a estructurar la nostra resposta
Cal insistir que als exercicis de producció textual, per atorgar la màxima qualificació es valoren sempre positivament els aspectes generals següents: la claredat conceptual i l’esforç de concreció; l’ordre lògic i el rigor en l’exposició; la capacitat d’argumentació, comprensió i comunicació dels coneixements; la riquesa del llenguatge (utilització del vocabulari específic de la història); la correcció gramatical; la presentació; una cal·ligrafia llegible, i altres aspectes procedimentals pertinents en aquest tipus de proves.
La puntuació d’aquest exercici es distribueix d’acord amb els criteris següents:
- 1,50 punts: valoració del contingut de la redacció.
- 1 punt: ús adequat dels cinc termes històrics proposats (0,20 punts cadascun dels termes).
- Un ús adequat dels termes històrics és quan aquests termes estan integrats en el seu context, estableixen relacions entre els uns i els altres i formen part del conjunt de la resposta.
- En cas d’un ús incorrecte o de no utilitzar-se un dels termes històrics, no hi ha penalització.
- S’admeten derivats o paraules de la mateixa família semàntica: per exemple, cacic/caciquisme, associació de veïns / associacionisme veïnal; corrupció/corruptela, etc.
En aquest exercici s’avaluen principalment aspectes considerats en les competències específiques C2 i C5.
- Competència 2. Analitzar de forma crítica i comparar els diferents règims polítics de la contemporaneïtat i la construcció de l’estat de dret per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l’equitat, posant en valor els principis democràtics.
- Competència 5. Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l’evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l’equitat, la justícia i la cohesió social.
Exemple. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics
1,50 punts: valoració del contingut de la redacció.
1 punt: ús correcte de cinc termes històrics.
b. Sou un defensor de la democràcia a Catalunya tot just després de la mort de Francisco Franco i voleu convèncer algun amic o amiga perquè s’uneixi a la vostra lluita. Feu una relació, amb criteris històrics, dels arguments que es podrien utilitzar per informar el futur militant: de quina organització formeu part, quina ideologia i quins objectius té, com s’estructura i quines dificultats es pot trobar quan s’integri a l’organització si és descobert o el lligam entre les reivindicacions socials i polítiques. Utilitzeu els cinc termes següents de manera adequada: clandestinitat, Assemblea de Catalunya, associació de veïns, amnistia i autonomia (l’ús de cada terme històric val 0,20 punts). (2,50 punts)
En aquest apartat, cal explicar les dificultats existents per la manca de llibertats i la repressió i el recurs a la clandestinitat de les activitats polítiques i fer notar la rellevància de la plataforma unitària antifranquista catalana que va unir l’oposició de partits i de sindicats, i d’entitats culturals o cíviques, com les associacions de veïns, que van representar la lluita per unes condicions de vida dignes als barris (ensenyament, sanitat, mobilitat, etc.). A més de les llibertats civils i polítiques, l’Assemblea de Catalunya va canalitzar les dues reivindicacions bàsiques del període: l’amnistia dels presos polítics i el restabliment de l’Estatut d’Autonomia del 1932.
1,50 punts: valoració del contingut de la redacció. 1 punt: ús correcte de cinc termes històrics.
