Aquest exercici consisteix a redactar un tema transversal (que pot incloure diverses etapes històriques) i amb una extensió limitada. Es proposen dos enunciats o preguntes (a/b) i cal respondre’n només un.
El fil conductor de la resposta s’ha de correspondre amb algun dels descriptors inclosos al Glossari següent (vegeu els descriptors del Glossari al final de la pàgina):
- Liberalisme i democràcia. Clientelisme i corrupció
- Canvi econòmic i social a Espanya i Catalunya
- Revolució i revolucionaris. Conflicte social i obrerisme
- Conquesta dels drets socials i estat del benestar incipient
- Militarisme
- Contrarevolució: corporativisme, democràcia orgànica i feixisme
- Violència política i social (en temps de pau i en temps de guerra)
- Església i poder. Clericalisme i anticlericalisme
- El paper de la dona
- Centralisme, catalanismes i experiències d’autogovern
Criteris d'avaluació
En aquest exercici es valora fonamentalment l’exposició raonada i coherent dels descriptors emprats.
Com a l’exercici 2, en aquest cas també les respostes han de centrar-se en la tasca demanada, estar ben estructurades i estar organitzades de manera eficaç. El nivell de coneixements demostrat sobre els temes ha de ser correcte. S’ha de manifestar una comprensió adequada del context històric i cal que el discurs sigui coherent i apropiat.
Contesteu un dels dos enunciats o preguntes, a o b. (2,50 punts)
a. Raoneu les causes, les característiques i l’impacte que va tenir la violència política i social durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura franquista, atenent les singularitats de cada etapa històrica. (2,50 punts)
L’alumnat ha d’explicar les característiques de la violència política desfermada arran del cop d’estat del 17 i el 18 de juliol de 1936, protagonitzada per sectors de l’exèrcit i elements civils. Al seu costat, la resposta de les autoritats republicanes i de les forces populars organitzades en partits i sindicats (1 punt). L’estudiant ha de valorar l’assimetria de les violències (ni equiparables ni proporcionals) i la persistència de la violència política en el bàndol colpista fins al final de la guerra. En contrast, aquella altra violència procedent des de baix a la zona republicana, més o menys espontània. Cal esmentar també la continuada i sistemàtica (institucionalitzada) repressió franquista en forma d’exili, presó i sentències sumaríssimes, un cop acabada la guerra (1 punt). Breu conclusió o balanç general (0,50 punts).
1 punt: descripció i explicació dels continguts. 1 punt: raonament i valoració dels canvis o continuïtats. 0,50 punts: breu conclusió o balanç general.
b. «La reinstauració del sufragi universal el 1890 va fer d’Espanya un país democràtic». Valoreu aquest enunciat a partir de la discussió entre liberalisme i democràcia, i la corrupció sistèmica. (2,50 punts)
L’alumnat ha de valorar l’afirmació relativa al caràcter democràtic o no de la política espanyola arran de la reintroducció del sufragi universal masculí el 1890. En concret, cal diferenciar un règim liberal d’un altre de democràtic, malgrat l’existència formal del sufragi universal (1 punt), i aportar els elements que van conformar la corrupció del sistema: el dèficit de representativitat política originat pel continu falsejament electoral; la manca de garanties jurídiques i de poc respecte pels drets i les llibertats dels ciutadans; la manca d’independència del poder judicial; la inexistència real de pluralisme polític, i una premsa instrumentalitzada pel poder executiu, entre d’altres (1 punt). Breu conclusió o balanç general (0,50 punts).
- A l’hora d’articular la resposta, si es tracta de comparar episodis on es contraposin dos processos històrics, és recomanable fer servir conjuncions com ara en contrast, per contra, tanmateix, això no obstant (no obstant això), en canvi, ara bé, altrament, etc.
- En el cas que es tracti de processos històrics necessàriament no antagònics, recomanem cercar altres solucions pràctiques.
La puntuació d’aquest exercici es distribueix d’acord amb els criteris següents:
- 1 punt: descripció i explicació dels continguts.
- 1 punt: raonament i valoració dels canvis o continuïtats.
- 0,50 punts: breu conclusió o balanç general.
En aquest exercici s’avaluen principalment aspectes considerats en les competències específiques C2, C5, C6 i C8.
- Competència 5. Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l’evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l’equitat, la justícia i la cohesió social.
- Competència 6. Analitzar críticament el paper de les creences i les ideologies en l’evolució de l’articulació social, en l’ús del poder i en la configuració d’identitats i projectes polítics, per comprendre la complexitat de la contemporaneïtat i per valorar i respectar la convivència en una societat plural i democràtica.
- Competència 8. Analitzar els processos i els fenòmens històrics des de la perspectiva de gènere i la investigació sobre el moviment feminista, per visibilitzar-ne la presència dins la història, promoure actituds en defensa de la igualtat i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència.
Exemple. Exposeu un tema a través dels descriptors d’un glossari
a. Raoneu les causes, les característiques i l’impacte que va tenir la violència política i social durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura franquista, atenent les singularitats de cada etapa històrica. (2,50 punts)
1 punt: descripció i explicació dels continguts. 1 punt: raonament i valoració dels canvis o continuïtats. 0,50 punts: breu conclusió o balanç general.
Descriptors del Glossari
Cal distingir liberalisme de democràcia. Els estats liberals construïts al llarg del segle XIX van adoptar diverses característiques, entre les quals hi ha el fet de tenir constitucions, la divisió de poders, la concepció del ciutadà i el concepte de nació. En concret, aquest descriptor convida a reflexionar sobre el fet que un dels elements conflictius del procés de democratització va ser el de l’ampliació del sufragi i la persistència del caciquisme i la corrupció electoral.
Al mateix temps, cal estar amatents als trets principals, les continuïtats o les grans diferències de les diverses constitucions (1876, 1931 i 1978), com també la legislació política definitòria del règim franquista.
Finalment, cal introduir el protagonisme actiu de la ciutadania en el canvi històric i en l’adveniment de la democràcia, i no només a través de les grans biografies, com ara en el procés de transició accelerat a partir de la mort de Franco, o en la proclamació de la República el 1931.
2. Canvi econòmic i social a Espanya i Catalunya.
El vapor i «el retorn a l’aigua». La segona revolució industrial. Les diferències de població activa entre Catalunya i Espanya i els respectius efectes socials i polítics. El canvi econòmic i social durant el franquisme: misèria, autarquia i desarrollismo. Canvi demogràfic i moviments migratoris.
3. Revolució i revolucionaris.
Conflicte social i obrerisme. Capitalisme i societat de classes. La revolució en l’anarquisme i en el socialisme marxista: la divisió entre opressors i oprimits, o entre burgesos i proletaris.
Com fer la revolució? La presa de l’Estat o la seva destrucció.
Sindicats d’ofici i sindicats d’indústria. Principals organitzacions obreristes (partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya. Les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil.
4. Conquesta dels drets socials i estat del benestar incipient.
Espanya, un model tardà d’extensió dels drets socials i laborals: la legalització dels sindicats, la comissió de reformes socials, les lleis sobre accidents de treball i jubilació. L’Institut Nacional de Previsió. La jornada laboral de 8 hores i la vaga de La Canadenca. Les lleis sobre les cases barates.
El reformisme a la Segona República: la setmana anual retribuïda, la protecció del treball a la Constitució, la despenalització de la vaga del delicte de sedició. La Llei de contractes de conreu.
El franquisme i l’endarreriment en la consolidació d’un estat del benestar modern. El Fuero del Trabajo, la criminalització de la vaga, la pèrdua de la negociació col·lectiva i la Llei de bases de la Seguretat Social.
La Transició: els Pactes de la Moncloa i el sistema de la Seguretat Social, les reformes socials del primer govern socialista.
5. Militarisme.
El protagonisme militar per mitjà de cops d’estat i de la repressió de la dissidència política i social, bé sostenint les restes de l’imperi o en les noves empreses africanes.
El paper dels cabdills «salvadors de la pàtria» (Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco).
El «soroll de sabres» durant la transició a la democràcia (23-F) o la mateixa clàusula de la Constitució del 1978, que continuà situant l’exèrcit com a garant de la unitat d’Espanya (article 8).
6. Contrarevolució: corporativisme, democràcia orgànica i feixisme.
El primer corporativisme social a la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
El franquisme: feixisme, corporativisme polític i social i «democràcia orgànica». Les principals institucions polítiques i socials del nou estat franquista.
7. Violència política i social (en temps de pau i en temps de guerra).
Els atemptats anarquistes i la seva repressió a finals del segle XIX.
Els anys del pistolerisme (1919-1923).
La violència política i social asimètrica, entre ambdós bàndols durant la Guerra Civil, a la rereguarda catalana i a la resta d’espais en conflicte. La continuïtat de la repressió institucionalitzada durant el franquisme.
La violència política durant la Transició (la governamental i la terrorista).
8. Església i poder. Clericalisme i anticlericalisme.
Els models de relació entre Església i Estat: la confessionalitat de l’Estat (Constitució del 1876), el reformisme (Llei del cadenat), l’anticlericalisme del moviment obrer i del Partit Radical, la protesta popular (la dimensió religiosa, però també política i social, de la Setmana Tràgica catalana).
Les reformes de la Segona República i la dinàmica clericalisme/anticlericalisme.
La Guerra Civil com a croada. El nacionalcatolicisme franquista i l’Església com a pilars del règim. Les dissidències eclesiàstiques internes i el Concili Vaticà II.
El caràcter aconfessional de l’Espanya actual.
9. El paper de la dona.
La ideologia de la domesticitat i de la masculinitat: l’àngel de la llar o «la perfecta casada», i «l’home que guanya el pa». La dona a la fàbrica. La participació de la dona en la protesta social i en els partits i els sindicats del primer terç de segle XX.
Els debats entorn del vot de la dona i les reformes durant la Segona República.
El profund retrocés franquista i la repressió específica.
La nova obtenció de drets (permís marital, adulteri, divorci, despenalització de l’avortament) i l’articulat de la Constitució del 1978.
10. Centralisme, catalanismes i experiències d’autogovern.
La pèrdua de l’imperi i la crisi de la identitat nacional espanyola.
Les dues ànimes del catalanisme: la republicana federal i liberal i la conservadora i catòlica.
L’hegemonia de la Lliga Regionalista (Solidaritat Catalana) i la crisi del 1918-1923. La Mancomunitat com a laboratori polític.
La repressió de les cultures no castellanes que culminà amb la dictadura de Primo de Rivera.
El republicanisme nacionalista i l’hegemonia d’ERC el 1931. Un sistema de partits diferenciat. Proclamació de la República catalana, establiment de la Generalitat i aprovació de l’Estatut d’Autonomia.
La llarga nit de la dictadura franquista: l’exili polític i cultural, la liquidació de les institucions i la persecució del catalanisme i de la cultura catalana.
A la transició postfranquista, el restabliment provisional de la Generalitat —anterior a la Constitució del 1978— , l’aprovació de l’estatut de Sau i el reconeixement constitucional a l’autonomia de les nacionalitats i les regions.
