25 d’octubre 2024

Les noves PAU d'Història: Exercici 1. Anàlisi crítica de fonts (2,50 punts)


En aquest exercici es proposen sempre dues fonts que poden correspondre o no a etapes històriques diferents, però amb un mateix eix temàtic: a tall d’exemple, el paper de la dona, el catalanisme, l’evolució econòmica, la conflictivitat social, l’ordre públic, els règims i els partits polítics, el paper de l’Església o de l’exèrcit, etc.

Les fonts poden ser de diferent tipus i poden aportar informació diversa: poden ser textuals de contingut polític (discursos, lleis, decrets, etc.), econòmic, social, cultural, historiogràfic, etc., o gràfiques (fotografies, cartells, etc.). També pot tractar-se de mapes, gràfics, sèries estadístiques, etc.

Més concretament, hi ha dues preguntes (a i b) que pregunten sobre el contingut de la font (idees fonamentals) i una tercera pregunta (c) que demana comparar les dues fonts, interpretar-les i situar-les en el seu context històric.

Per a respondre-ho tot plegat hi ha un espai limitat, aproximadament de 3/4 d'una cara de full.

Criteris d'avaluació

L’objectiu de l’exercici, d’acord amb la competència específica número 1, és que l’alumnat analitzi, interpreti, entengui, contrasti, valori i relacioni les fonts proposades amb el context històric i respongui, de manera breu d’acord amb l’espai pautat, les tres preguntes que s’hi formulen. 

En l’anàlisi de fonts, tant si són textuals com si no ho són (mapa, gràfic, quadre estadístic, organigrama, esquema, il·lustració, fotografia, etc.), es valora especialment, entre altres aspectes, la capacitat per identificar i definir conceptes, així com per establir relacions fruit de les destreses, els sabers i els coneixements adquirits.

També cal tenir en compte:
  • Cal explicitar els marcs cronològics generals de cada context històric. 
  • En les respostes, es pot fer menció a la informació continguda al peu de la font
La puntuació d’aquest exercici es distribueix d’acord amb els criteris següents:
  • 0,50 punts: identificar algunes de les principals idees derivades de la primera font, o comentar la informació que proporciona la imatge, la taula, etc.
  • 0,50 punts: identificar algunes de les principals idees derivades de la segona font, o comentar la informació que proporciona la imatge, la taula, etc.
  • 1,50 punts: comparar, contrastar i analitzar críticament les fonts, per la qual cosa s’han de relacionar breument amb el context històric. No és una pregunta de desenvolupament d’un tema, sinó d’anàlisi crítica de les fonts i, per tant, s’ha de respondre bàsicament a partir de la confrontació d’aquestes fonts.
Aquest exercici permet avaluar, fonamentalment, aspectes considerats en altres competències específiques (C5, C6 i C8).
  • Competència 5. Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l’evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l’equitat, la justícia i la cohesió social.
  • Competència 6. Analitzar críticament el paper de les creences i les ideologies en l’evolució de l’articulació social, en l’ús del poder i en la configuració d’identitats i projectes polítics, per comprendre la complexitat de la contemporaneïtat i per valorar i respectar la convivència en una societat plural i democràtica.
  • Competència 8. Analitzar els processos i els fenòmens històrics des de la perspectiva de gènere i la investigació sobre el moviment feminista, per visibilitzar-ne la presència dins la història, promoure actituds en defensa de la igualtat i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència.


Exemple. Anàlisi crítica de fonts

a. La dona durant la Segona República 
«Yo sentía entonces los mismos deseos que ahora de intervenir activamente en la política y de redimir a la mujer. Pero aquel régimen [el de la Restauració] no me permitía llevar a cabo proyectos. Cuando la Constitución republicana declaró a la mujer igual al hombre, entonces decidí luchar […]. ¡Si supiera usted qué dura y qué trabajadora es la mujer del campo catalán! Cómo los hombres, labran, aran, cavan. Cómo los hombres arrancan a la tierra su corteza de piedras y malezas para plantar la vid. Saben vivir con muy poco y saben ahorrar. Sí: son sus iguales para el trabajo, para las obligaciones, ¡para todo! ¿Por qué no lo han de ser en sus derechos? No basta que se haya afirmado esto en una Constitución. Hay que decírselo, hay que enterarlas de esta buena nueva.»  
Declaracions de Natividad Yarza (primera alcaldessa de Catalunya) a la revista Estampa, 3-III-1934. 

b. La dona durant el franquisme 
«Nosotros comprendemos y amamos a la mujer, y quizá más profundamente que ningún otro pueblo. Lo que nos resistimos a entender es el nuevo concepto, un poco libre, independiente y suelto, de la mujer moderna. Amamos a la mujer que nos espera pasiva, dulce, detrás de una cortina, junto a sus labores y sus rezos […]. El servicio de la mujer es heroico, militar, pero femenino. Un fusil en manos de una mujer deshonra al fusil, a la pobre infeliz que lo lleva y a los hombres que lo contemplan. Por otro lado, es ilimitado el campo de estas actividades puramente femeninas. La religión, la beneficencia, los hospitales, la puericultura, los oficios, la música, el arte […]. No importa tanto la gran parada luminosa como lo que encuentra el soldado que al caer la tarde vuelve a su aldea y ve el humo tibio de su casa anunciando dulcemente la continuidad de su vida […]. La mujer tiene hoy una ingente tarea que cumplir. Saberla cumplir calladamente, silenciosamente, sin un gesto excesivo, es mérito de esta maravillosa Falange Femenina para la que comienzan a abrirse las páginas de esta revista.»  
«Destino de la mujer falangista», Medina. Semanario de la Sección Femenina, núm. 1, 20-III-1941. 

Responeu per separat les preguntes o enunciats següents: 

a. Identifiqueu dues de les idees fonamentals de la primera font. (0,50 punts) 

L’alumnat hauria d’exposar dues idees d’entre les següents: 
  • La crítica a la impossibilitat d’actuació política de les dones durant la Restauració. 
  • La defensa de la igualtat legal i dels drets de la dona aconseguits durant la Segona República. 
  • Les dificultats perquè les notícies d’aquesta igualtat arribessin al conjunt de les dones perquè moltes d’elles la desconeixien. 
  • La gran capacitat de treball de les pageses catalanes. 
b. Identifiqueu dues de les idees fonamentals de la segona font. (0,50 punts) 

L’alumnat hauria d’exposar dues idees d’entre les següents: 
  • Com una revista falangista critica el nou concepte de dona moderna. 
  • La defensa de la dona submisa i silenciosa que s’encarrega de la llar. 
  • La immoralitat de permetre que la dona faci tasques que no li corresponen. 
  • El conjunt de funcions pròpies de les dones (puericultura, assistència social, artístiques, etc.). 
c. Prenent com a punt de partida les dues preguntes anteriors, feu una breu redacció que respongui a l’enunciat següent: el paper de la dona durant la Segona República i el franquisme atenent el seu context històric. (1,50 punts) 

Cal que l’alumnat indiqui que la primera font es fa ressò de les millores aconseguides per les dones durant la Segona República (1931-1936), mentre que la segona font contradiu l’anterior i es fa ressò de la situació de discriminació arran de la victòria franquista (1939-1975). Així mateix, cal concretar de quina manera la font A, que defensa la igualtat legal i real de les dones (dret al divorci i la crítica al tradicional sotmetiment de les dones), contradiu la font B, que defensa un rol essencialment domèstic de les dones, sotmeses al gènere masculí, amb una manca total de drets i llibertats, sense dret al divorci ni tan sols la participació en els referèndums del règim


Exercicis