Dolors Monserdà fou una dona de la burgesia que tingué una participació molt activa en la vida cultural catalana de finals del segle XIX i inicis del segle XX. És autora d’una obra literària abundant i variada que inclou diversos gèneres: poesia, narrativa, teatre, assaig i periodisme. Va ser repetidament premiada en els Jocs Florals, fou de les primeres dones periodistes de Catalunya i col·laborà i dirigí diaris i revistes. Se la sol classificar dins de la novel·la costumista i realista, malgrat ser contemporània de la literatura modernista. També es destaca la seva ideologia burgesa, que vol actuar conscientment corn a dic moral davant l'auge del moviment obrer finisecular.
Monserdà era la primera dona que s'atrevia a fer novel·la a Catalunya i a fer-la servir com a vehicle ideològic. Volia arribar a un públic ampli, un públic femení, de dones que compartien problemàtiques i a qui volia transmetre uns missatges molt concrets. La producció novel·lística s'inicia amb "La Montserrat" (1893). Més endavant, "La família Asparó" (1900), "La fabricanta" (1904) i "La Quitèria" (1906). Uns anys més tard, "Maria Glòria" (1917) i, pòstumament, "Buscant una ànima" (1920). És autora també d’ “Estudi feminista. Orientacions pera la dona catalana" (1909), que recull el seu pensament des de l'òptica del feminisme conservador i de la doctrina social de l'Església, derivada de l'encíclica "Rerum Novarum" de Lleó XIII.
Les seves protagonistes són les dones de la societat barcelonina de la segona meitat del XIX i inicis del XX, burgeses, menestrals o obreres que viuen problemàtiques relacionades amb el seu entorn social i conflictes derivats de la seva condició de dones.
Aquestes dones es basteixen al voltant de dos models femenins contraposats. D'una banda, un model tradicional de dona, inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno», preocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educada per a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través dels models de la novel·la romàntica i és incapaç d'afrontar les dificultats. N’és un exemple la Florentina, de "La Fabricanta".
D'una altra, el model independent que proposa Monserdà, una dona intel·ligent, amb una sòlida formació cultural en les lletres, les ciències i les arts, dones capaces d'administrar béns i negocis, amb decisió sobre la seva vida i les seves actuacions, dones equilibrades i amb una vida plena de sentit, com ara l’Antonieta Corominas, de "La Fabricanta".
El lema de Monserdà (LLAR, ART, PÀTRIA, DÉU) resumia els camps d'acció del seu model de dona: la família, com a entorn més immediat en què la dona té un paper fonamental en l'educació dels fills i la transmissió de valors; la cultura, a la qual la dona té el dret -i l'obligació- d'accedir, formació que s'ha d'estendre més enllà de la música i el brodat; la pàtria, en el sentit de la seva contribució a la societat, especialment des de l'acció social; i la religió, conformadora de valors i actituds davant la vida, puntal bàsic i irrenunciable en tots els seus plantejaments.
D'una altra, el model independent que proposa Monserdà, una dona intel·ligent, amb una sòlida formació cultural en les lletres, les ciències i les arts, dones capaces d'administrar béns i negocis, amb decisió sobre la seva vida i les seves actuacions, dones equilibrades i amb una vida plena de sentit, com ara l’Antonieta Corominas, de "La Fabricanta".
El lema de Monserdà (LLAR, ART, PÀTRIA, DÉU) resumia els camps d'acció del seu model de dona: la família, com a entorn més immediat en què la dona té un paper fonamental en l'educació dels fills i la transmissió de valors; la cultura, a la qual la dona té el dret -i l'obligació- d'accedir, formació que s'ha d'estendre més enllà de la música i el brodat; la pàtria, en el sentit de la seva contribució a la societat, especialment des de l'acció social; i la religió, conformadora de valors i actituds davant la vida, puntal bàsic i irrenunciable en tots els seus plantejaments.
La figura de Dolors Monserdà evoca sense dubte un personatge femení excepcional, amb talents polifacètics com a narradora, escriptora, periodista, organitzadora i reformadora social. Dolors Monserdà és una de les fi gures més representatives de les primeres generacions de feministes catalanes. Partidària del feminisme catòlic i conservador, desenvolupà la seva visió dels drets i promoció de les dones de forma estreta amb el catalanisme polític. Bona coneixedora del pensament feminista internacional, Monserdà estava molt infl uïda pel feminisme catòlic francès i elaborà la seva versió del feminisme per Catalunya en contraposició precisament al feminisme laic, militant i radical del sufragisme anglès. Lògicament, la seva versió de feminisme es fa des dels patrons de la classe social de la burgesia i del catolicisme social. A diferència del feminisme de la igualtat, no proclamava els drets polítics ni el sufragi com a elements prioritaris de la seva lluita. En canvi, des de la base justifi cativa de la diferència de gènere, argumentava que els valors femenins i l’experiència de les dones en el seu rol de mares i esposes les permetia desenvolupar una important tasca social i cultural. El feminisme de Monserdà proposà un model de dona nova, basat en els valors tradicionals de la cultura catalana, el conservadorisme polític i la tradició catòlica. També mobilitzà les dones per la causa catalanista i reclamà un rol decisiu en la construcció de la societat catalana. El caràcter confessional del seu feminisme es complementava amb altres trets mes modernitzadors i reivindicatius, particularment en el camp de la formació cultural i educativa. D’igual manera que moltes feministes del moment, el seu objectiu fonamental era assolir una educació de qualitat per a les dones catalanes. El reconeixement del treball femení i la millora i dignifi cació de les activitats laborals de les dones fi guraven al seu feminisme que malgrat la seva orientació política conservadora reclamà una major llibertat per les dones (Mary Nash, "Feminisme català i presa de consciència de les dones", Literatures, segona època, 5, 2007)
L’obra: La fabricanta. Barcelona: Llibreria de Francesc Puig, 1904; 1908
Explica la història de l’Antonieta, una dona d’origen humil que gràcies a les seves virtuts aconsegueix de convertir-se en una gran empresària de la indústria tèxtil barcelonina. Per a fer la seva novel·la, Monserdà es va inspirar en Eulàlia Escuder i Fàbregas, casada amb Ramon Vilumara, que va arribar a ser propietari d’una de les fabriques del sector seder més grans de Barcelona.
Fragments
“Durant vintiquatre horas la nostra treballadora ciutat, deté las rodas de centenars de máquinas; apaga'l foch de calderas y fornals; deixa en vaga ribots, escarpras y martells; para'l curs de sos innombrables vehícols; tanca la porta dels establiments de tota mena, y, en mitx d'un silenci que deixa sentir lo trepitx dels tranzeunts, de tant en tant, s'ouhen ressonar ab tota sa tristesa las notas d'alguna cobla que toca los melangiosos ayres de La Passió. Y, tan forta es la imponenta magestat de la diada, que aixís lo vent y la pluja cobreixin lo cel de núvols de color de plom, com si'l sol lluheix sos resplandors de primavera, apar que per entremitx d'aquella desacostumada quietut y de la nota fosca de la gent vestida de negre, l'ayre, al estendres pe plassas y carrers, mormola ab lo plany que fa vint sigles degueren fer sentir los deixebles del Redemptor al entorn del Calvari: «¡Jesús es mort! ¡Jesús es mort!...» Y malgrat las escépticas corrents que corgelan á la societat actual, cada any lo ressó d'aquest crit te'l poder de renovar ab tota sa forsa lo dolor pel crudel deicidi; y cada any lo poble's postra commogut als peus dels Sagraris y s'embadaleix ab los ciris y las flors y'ls maigs y'ls rossinyols y las caderneras, ab que l'amor y la pietat cristiana s'enginyan pera honrar á Deu, adornant los grahons dels seus altars.” (p.159-160)
“ Com l'humil aglá que, amagat en lo fons de la terra, dona vida al tany que ha d'ésser brancuda alzina, aixís la Antonieta en los comensaments del seu matrimoni, en una sala que'ls servía de quadra, y al poch temps darrera d'un taulell situat en l'entressol, despatxant los géneros de sa producció, y portant á l'hora minuciosament lo compte d'ingressos y sortidas, ab son esperit treballador y mercantil, y una economía duta al derrer extrem, havía constituhit la base de la prosperitat de sa casa” (p.192-195)
“Desde que, per espressa voluntat d'en Pere Joan, la Antonieta s'havía retirat de la industria de la casa, per més que sas aficións la portessin á enterarse reservadament de la marxa del negoci, la discreta muller no havía tornat á tractarne ab lo seu marit; lo que motivá qu'en Grau, passant mesos y anys, portat per aquest esperit d'orgull, gelosía ó afany de superioritat, propi en l'home-espós, de mica en mica, convensut de que ab sols haverli dit: «descansa y disfruta de lo que t'has guanyat» quedava liquidada de sobres la gratitut de que's feu mereixedora, sense casi adonársen, la obra de la seva dóna aná desapareixent de sa pensa (…); mes, en lo present instant, enfront d'aquell esperit eminentment comercial, d'aquella serena claretat de judici, tan dretament expressada, junt al fet de trobarla coneixedora fins de detalls de que ell mateix no s'havía donat compte, agradat del negoci y commós per la admiració que desperta sempre en tot home de rectes sentiments lo que per son alt valer se imposa, en Pere Joan vegé de sobte tot lo seu passat descapdellarse devant dels seus ulls (…) y un esperit de reparació y un entendriment fondo, jovenívol, aná desfent ab amorosa suavitat lo glás ab que'l temps y la vanitat del diner havían condormit las fibras del seu cor; y, agafant, ab sas mans fornidas, lo xich capet de la seva esposa, lo posá demunt de son pit, dihent:
— Fa catorze anys que en lo quart pis de aquesta mateixa casa, sobtat pel teu clar judici, te vaig dir: «Faré lo que tu vulguis» donchs lo mateix te repeteixo avuy” (p.248-250)
Fonts: adaptat de Traces; de Neus Carbonell. "Feminisme, modernitat i narrativa en Dolors Monserdà", Lectora. Revista de dones i textualitat, núm. 3, 1997, p. 19-26; i de Carme Mas, nota biogràfica de Dolors Monserdà, a lletra.uoc; Mary Nash, "Feminisme català i presa de consciència de les dones", Literatures, segona època, 5, 2007; imatge: Retrat de Dolors Monserdà de Macià a la Ilustració Catalana nº 312 (15/7/1893), obra de Thomas Pijoliu (Jaume Pahissa i Laporta) procedent de Viquipèdia; fragments: l'edició de 1904 de La fabricanta es troba sencera a Viquitexts, sense regularització ortogràfica.
