.jpg)
L'obra de Carme Karr abasta gèneres molt diversos. Conreà el periodisme, la narrativa breu, la novel·la (De la vida d'en Joan Franch, 1913, i La fi del lliure, 1924), el teatre (Els ídols, 1911), els contes per a infants (Garba de contes, 1935), les conferències (algunes publicades a Cultura femenina, 1910) i, fora de la literatura, la composició de peces musicals. Tot i aquesta aparent dispersió, la seva bibliografia es perfila com un sol conjunt sota el prisma del feminisme. Karr forma part de la generació de feministes burgeses de principi de segle que postularen un canvi en els rols de gènere. Dins un marc de reformisme burgès i conservador, vinculat al catolicisme social, les reivindicacions d'aquest feminisme se centraren principalment en el vessant de l'educació i de la presència pública (per exemple, en el mateix fet d'escriure i publicar) amb la voluntat d'equilibrar el nivell cultural entre gèneres.
En el camp de les revistes de principis de segle, la personalitat de Carme Karr és essencial. Començà a escriure l'any 1902 a la revista Joventut i escriurà també a les pàgines d'Or i Grana, sota diversos pseudònims com Una Liceista, Xènia (en referència al Xènius d'Ors) o L'escardot. Però l'obra més important de Karr en aquest camp fou la creació i direcció de la revista Feminal. També va impulsar el Comitè Femení Pacifista de Catalunya (1915), l’associació Acció Femenina (1921) i La Llar, una residència especial per a professores i alumnes (1913).
L'obra: textos i direcció de la revista Feminal
La revista Feminal fou un suplement mensual per a les dones que es publicà dins del setmanari La Il·lustració Catalana, entre 1907 i 1917. Carme Karr en fou la directora i hi dugué a terme tot tipus de tasques de redacció. La revista volia reflectir el model femení que Karr defensava i que anava adreçat a les dones i informar-les "de tot lo que pot esserli útil, de tot lo que pot plàureli y interessarla en l'actual moment artístich, industrial i social" -segons escrivia ella mateixa a la primera editorial.La revista es completava amb creacions de tot tipus de disciplines artístiques (musicals, literàries, gràfiques o pictòriques) i, com altres revistes de l'època s'il·lustrava profusament, també amb fotografies). D'aquesta manera, Feminal donava visibilitat a la creació contemporània de dones i intentava crear una tradició en femení.
Les principals idees impulsades per la Revista eren:
- El dret a l’educació de les dones i la seva professionalització (reivindicaven l’accés a totes les professions i denunciaven les males condicions laborals),
- El pacifisme,
- La promoció de les obres fetes per dones,
- Cap al final de la revista, el dret a vot de les dones.
La revista tingué una segona etapa, molt breu, el 1925.
Font: adaptat de la pàgina dedicada a l’autora a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; fotografia apareguda al número 1 de la revista Feminal (Viquipèdia)
Textos:
Carme Karr, “El vot de la dona” (fragment), Feminal, 124, 2/9/1917
La polèmica amb Xènius (1906)
