"L’Economia Digital incorpora tota l’activitat econòmica que resulta de les connexions en línia quotidianes entre persones, empreses, dispositius, dades i processos. Es refereix a tots els productors i consumidors, inclosos els governs que utilitzen inputs digitals a les seves activitats econòmiques, incloses les tecnologies digitals, la infraestructura digital, els serveis digitals i les activitats econòmiques al voltant de les dades" (Acció - Generalitat de Catalunya).
L'economia digital, en definitiva, és aquell sector del conjunt de l'economia que incorpora les novetats tecnològiques de la 3a i la 4a revolucions tecnològiques, i que a hores d'ara es poden incorporar a qualsevol dels tres grans sectors productius.
A la presentació següent, de l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat de Catalunya, trobareu molts exemples concrets d'aquesta economia digital, i especialment a les diapositives 5 i 8.
L'economia col·laborativa és una de les mostres més recents d'economia digital. L'economia col·laborativa és un “sistema econòmic basat en l’ús compartit de
béns o serveis infrautilitzats, de forma gratuïta o mitjançant un preu, directament per particulars”, a través de plataformes en línia (R.Botsman / R.Rogers). Les característiques d'aquesta economia col·laborativa serien les següents (segons el Comitè Econòmic i Social Europeu):
- No es fonamenta en la propietat dels béns ni en la copropietat, sinó en l’ús i la utilització compartits;
- Hi ha una paper fonamental d'una plataforma que posa en contacte a través de mitjans electrònics (un navegador o una aplicació) a una pluralitat de persones que ofereixen béns o serveis i una pluralitat d’usuaris;
- L’objectiu comú és aprofitar millor els béns i serveis a través del seu ús compartit;
- Les parts d’aquests models de negoci d’estructura triangular són principalment iguals (P2P) i no professionals (B2C).
De tota manera, els diferents models poden arribar a ser molt diferents, i fins i tot s'usa inapropiadament per a models de negoci que no són col·laboratius. Per exemple:
- Pel que fa a la plataforma: pot tenir o no ànim de lucre, pot actuar des de l'àmbit local a tot el món, la marca pot ostentar diferents graus de domini sobre el mercat, la marca pot ser propietària o no dels mitjans de producció, ...
- Pel que fa al ciutadà productor: pot tenir o no ànim de lucre, pot actuar des de l'àmbit local a tot el món, pot tenir més o menys habitualitat, ...
- Pel que fa al consumidor: pot ser productor / prestador / bescanviador.
Per això, dins d'aquest concepte conviviuen activitats tan diferents com les plataformes amb ànim de lucre Task Rabbit, Uber o Airbnb, a les iniciatives sense ànim de lucre de bancs del temps o intercanvis de menjar.
Per tot plegat, al costat d'avantatges hom també hi veu greus inconvenients, tot plegat en funció de la forma concreta que pren la plataforma i el tipus de relació que s'estableix entre la pròpia plataforma, el productor i el consumidor.
Entre els avantatges s'assenyalen (Lluís Carreras, "Pros i contres de l'economia col·laborativa, Indicador d'Economia, 14/5/2018):
- optimització dels recursos disponibles, ja que aquest model de negoci representa una oportunitat per a moltes persones d'utilitzar béns i serveis a costos molt baixos que d'una altra manera no podrien utilitzar;
- beneficis mediambientals, ja que la reutilització i els serveis compartits contribueixen a la cura i sostenibilitat dels entorns;
- increment de l'oferta per als consumidors;
- desenvolupament d'una xarxa de microemprenedors que poden beneficiar-se d'aquest tipus d'iniciatives;
- es deixa enrere l'hiperconsumisme, l'abús del crèdit i l'individualisme per donar pas al "tenir accés";
- pot ser una bona alternativa en períodes en els que el treball fix es redueix o no existeix, i també per a les persones amb llocs de treball estacionaris (activitats de temporada);
- les plataformes col·laboratives afavoreixen la socialització ja que augmenten molt les possibilitats de contactar i interactuar.
- la manca de regulació pot provocar competència deslleial, ja que les condicions per operar són diferents entre els sectors tradicionals i les noves plataformes d'economia col.laborativa;
- entre la competència deslleial hi ha sovint la dificultat de sotmetre el negoci a la mateixa fiscalitat que els negocis tradicionals;
- desprotecció del consumidor, ja que la manca de regulació fa que quan es produeixen abusos, els consumidors estiguin indefensos;
- tot i que aquestes plataformes poden ser beneficioses a nivell individual o per a petites comunitats, també poden generar monopolis en què el benefici que abans percebien molts ara només quedi en mans d'un;
- resulta difícil per als usuaris d'aquestes plataformes conèixer totes les funcions i prestacions que se'ls faciliten, ja que aquestes creixen a gran velocitat i es veritablement complex estar al dia de totes les noves que van sorgint i de les que ens podem beneficiar;
- especialment problemàtics són els aspectes laborals, ja que molts elements que apunten a la precarització dels treballadors vinculats a les plataformes:
- es traspassen els riscos de la plataforma ocupadora a les persones treballadores en termes de seguretat i salut, propietat dels mitjans de producció, costos associats a l’activitat, pèrdua de drets de
protecció social, etc. - la manca de contacte entre les persones treballadores dificultat l'organització sindical per a la defensa dels drets laborals, per
a emprendre accions col·lectives i per a negociar convenis col·lectius. - la dificultat per aplicar els convenis laborals als treballadors vinculats a les plataformes té com a conseqüència la reducció dels salaris i de les cotitzacions socials i suposa una disminució de la protecció i dels fons públics del sistema de
Seguretat Social - es difumina la línia que separa el temps de treball del temps de gaudi, que en alguns
casos pot dificultar la conciliació de la vida laboral, personal i familiar - la manca d’una normativa europea específica sobre EC genera incertesa sobre la llei aplicable, especialment pel que fa a les relacions laborals en els supòsits en que la seu social de l’empresa i la
prestació de serveis es produeixen en diferents països - la multiplicació de gigworkers o treballadors/res esporàdics, normalment de baixa qualificació, que
basen la seva relació amb el mercat laboral en treballs ocasionals, provoca la competència exacerbada entre les persones treballadores i una pressió a la baixa de les condicions de treball i salaris
- la protecció dels consumidors o usuaris (però a hores d'ara la legislació no té en compte les transaccions entre consumidors i, per tant, caldria veure, en funció de diversos paràmetres (per exemple, la freqüència dels serveis prestats o el volum de negoci) quan algú esdevé "comerciant";
- sobre la problemàtica laboral, caldrà establir quan efectivament s'estableix una relació laboral o no, que és, com hem vist més amunt, un dels temes més problemàtics;
- sobre la fiscalitat, la Comissió diu que els estats han de procurar posar impostos semblants per activitats semblants i que les plataformes han de col·laborar amb les autoritats.
Sectors més afectats per l'economia col·laborativa segons el Parlament europeu (Briefing Noviembre de 2016 Una agenda europea para la economía colaborativa)
- transport (Uber, BlaBlaCar...),
- distribució (Etsy, eBay...),
- allotjament (Airbnb, ShareDesk...),
- serveis i treball (Task Rabbit, Shareyourmeal, Elance...),
- finançametn (Kickstarter, Kiva, Indiegogo...).
