Definicions. L'Associació Internacional d'Experts Científics en Turisme defineix el turisme com "la suma dels fenòmens i les relacions que s'estableixen com a conseqüència del desplaçament i l'estada de persones no residents, en la mesura que no condueixen a la residència permanent o no estan relacionades amb activitats lucratives". És un servei especialitzat que ha sofert un auge els darrers anys a causa de la millora dels transports i les comunicacions, però sobretot perquè els habitants dels països rics disposen d'un elevat nivell de vida (societat de consum) i tenen unes temporades de vacances reglamentades (estat del benestar).
El turisme ha esdevingut en nombrosos casos la principal font d'ingressos d'alguns països i el motor de la seva economia (només cal recordar que el 2000 el turisme va suposar, en despesa turística directa, és a dir, allotjaments, oci i viatges, 500.000 milions de dòlars en tot el món), però també ha comportat conseqüències negatives: desequilibris territorials, desigualtats socials, transformacions del territori a causa de l'elevada presència d'infraestructures turístiques en algunes zones que poden haver malmès el paisatge. S'han d'analitzar sempre els dos vessants del turisme: la indústria que genera, però també l'impacte que ocasiona sobre el medi.Del turisme cultural de les elits al turisme de masses. L'evolució històrica del turisme
- De viatgers, a la història, n’hi ha hagut en tots els temps. És, però, a partir del segle XVIII que les elits feien “un gran tour” que, sovint, els portava a visitar les principals ciutats europees.
- Des de final de segle XX, per prescripció mèdica, es receptaven estades a balnearis o zones de muntanya.
- Ja d’abans de la segona Guerra Mundial, encara per a sectors urbans adinerats, comença a estendre’s el turisme de muntanya i de platja, sobretot en períodes vacacionals.
- A partir dels anys cinquanta del segle XX, en els estats europeus més desenvolupats, com a resultat de la pressió sindical, s’arriba a la generalització de les vacances pagades per als treballadors. És a partir d’aquell moment que es generalitza el turisme de masses.
- Factors naturals: el paisatge és una realitat cultural, objecte de consum; el lloc: natural, urbanitzat, amb patrimoni cultural; el clima: són factors clau la insolació o la innivació, així com la vegetació i la fauna.
- Factors humans: La recerca del sol i el mar (sobretot per als habitants dels països nòrdics); el turisme cultural i els esdeveniments esportius; també hi intervenen factors personals, com el desig de canviar de residència habitual per uns dies.
Hi ha diferents maneres d'estudiar els tipus de turisme:
Els centres turístics mundials més importants són: la costa de la Mediterrània (principalment Espanya, Itàlia, Grècia, Croàcia i Tunísia); diverses ciutats europees (París, Londres, ...); l'Amèrica del Nord i altres destinacions com ara el sud-est d'Àsia, les illes del sud del Pacífic i els països de l'Àfrica al sud del Sàhara. Alguns d'aquests centres turístics poden variar segons la inestabilitat política del moment.
- Els desplaçaments de caps de setmana. El desenvolupament d'autopistes i autovies facilita e desplaçament de les persones que abandonen la ciutat els caps de setmana. La natura s'ha convertit en el principal atractiu, però això ha comportat un gran impacte en el medi natural: proliferació de segones residències, que han encarit el sòl rural, han augmentat les urbanitzacions i les noves carreteres, i ha augmentat el consum d'aigua (sobretot a l'estiu: piscines, jardins, camps de golf, etc. que poden posar en perill l'ecosistema). Per contra, però, han fet pujar el nivell de vida d'algunes zones turístiques ja que ha fet créixer la construcció i les indústries derivades del turisme (hostaleria, indústria de l'automòbil, fabricació d'electrodomèstics, de mobles, etc).
- El turisme d'estiu o turisme de sol i platja. És el més important. Mar i muntanya són els principals atractius. Darrere d'aquestes vacances hi ha una important indústria turística: companyies aèries, empreses turístiques (els anomenats tour operators), cadenes d'hotels i d'agències de viatges,... Hi ha també uns negocis que en deriven: construcció, comerç, hostaleria, etc. Espanya o Grècia, per exemple, aconsegueixen equilibrar la balança de pagaments amb aquests ingressos.
- Problemes del turisme d'estiu:
- L'estacionalitat és el més important. En pocs mesos s'han de cobrir despeses i fer beneficis, fet que encareix els productes i en surten perjudicats els habitants de la zona turística. D'altra banda, els països receptors han de crear unes infraestructures que només serveixen els mesos d'estiu, amb una inversió enorme.
- L'especulació dels solars comporta l'encariment del preu del sòl, preus que la població autòctona no pot pagar; per compensar els elevats preus, els edificis creixen en alçària.
- Els beneficis principals van a parar sovint a les grans companyies turístiques (tour operators) que s'encarreguen de reclutar els turistes per portar-los a les seves destinacions. Als països més pobres, aquests tour operators construeixen les infraestructures necessàries (hotels, carreteres, serveis, etc), de les quals els turistes sovint no se’n mouen..
- Els tour operators solen comprar grans paquets i ofereixen estades a baix preu. L’especulació, a vegades, pot generar problemes d’owerbooking.
- En els territoris on l’oferta turística es limita a sol i platja estan sotmesos a les fluctuacions de la demanda, que varia en funció de l’oferta turística: preus baixos i bones condicions.
- El turisme d'hivern (sobretot, esquí)
- presenta unes problemàtiques semblants, però en la mesura que no és tan massiu, aquestes es redueixen.
- Altres modalitats de turisme:
- urbà,
- cultural,
- esportiu,
- rural, ecoturisme, natural, ...
- termal, de salut
- religiós o de pelegrinació,
- negocis,
- formatiu,
- gastronòmic,
- d'aventura,
- ...
Altres problemes vinculats al turisme: feines poc qualificades; saturació, deixalles, afectació sobre el medi ambient; es parla també de la conversió de les ciutats o territoris en parcs temàtics encarats al turisme i no a la població resident: banalització cultural; colonialisme turístic (sector controlat per empreses estrangeres)
Com hauria de ser un turisme alternatiu al turisme de masses ? (Font: materials sobre turisme de la Universitat d'Alacant)
Problemes i experiències de nou turisme (o turisme post-fordista): Pilar Garcia, El turisme de masses ha tocat fons però hi ha alternativa?, CCMA, 13/4/2022
El turisme al món
Els centres turístics mundials més importants són: la costa de la Mediterrània (principalment Espanya, Itàlia, Grècia, Croàcia i Tunísia); diverses ciutats europees (París, Londres, ...); l'Amèrica del Nord i altres destinacions com ara el sud-est d'Àsia, les illes del sud del Pacífic i els països de l'Àfrica al sud del Sàhara. Alguns d'aquests centres turístics poden variar segons la inestabilitat política del moment.
Font: UNWTO, International
Tourism Highlights, 2019 Edition
