Hem de diferenciar els transports de la comunicació, que és "l'acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció socials", la informació és el flux de missatges i el coneixement és fruit de la interpretació de la informació a partir de les necessitats dels subjectes.
Tant en transports com en comunicació, els avenços tecnològics han sigut molt grans en els darrers anys.
El transport és l'acció de transportar, o sigui, de portar d'un lloc a un altre, en aquest cas, persones i mercaderies. Les infraestructures (carreteres, ports, aeroports, vies de ferrocarril) constitueixen la xarxa de transport que permet als mitjans de transport (vehicles, avions, vaixells, ferrocarrils) d'anar d'una banda a una altra.
Les infraestructures de transport formen xarxes de transports, que s’estructuren al voltant de les vies que uneixen els pols industrials i comercials més important, que es complementen amb altres de secundàries que uneixen focus econòmics menys importants. Totes les regions del món estan integrades dins aquestes xarxes i els principals nuclis són l'Europa occidental, el Japó, els Estats Units i el golf Pèrsic (per l'enorme importància del petroli). Les línies que uneixen aquests quatre focus són els eixos principals de les xarxes mundials.
Les xarxes de transport mostren l'estructura espacial d'aquesta activitat. S'articulen de manera jerarquitzada i estan formades per:
- Nodes: indrets físics situats on sol coincidir l'inici o el final d'un desplaçament d'intercanvi; solen ser el centre d'una xarxa on conflueixen diferents tipologies de línies de transport.
- Línies de transport: són de diferent tipus segons el mitjà: rutes marítimes, infraestructures viàries i ferroviàries o línies aèries.
- Sistemes intermodals: permeten combinar diversos mitjans. En el cas del transport per carretera, aquests punts s'anomenen centres integrats de mercaderies que són equipaments dotats d'una gran superfície connectada amb les infraestructures de transport i les empreses de serveis que s'hi relacionen (administratives, de gestió, comercials i financeres).
Hi ha una especialització important dels diferents mitjans de transport en persones o mercaderies, i en funció de la curta / mitja / llarga distància (Font: educaciodigital.cat):
- El transport per carretera és el més utilitzat en la curta distància, tant per moure passatgers com mercaderies, a causa de la gran densitat de la xarxa de carreteres en relació a altres sistemes.
- El transport per ferrocarril és molt utilitzat per moure mercaderies a mitja distància, ja que per seguretat i cost té més avantatges que la carretera. També té un paper important en el transport de persones en distàncies curtes dins de les grans ciutats i en distàncies mitjanes.
- El transport en vaixell té el màxim avantatge en el desplaçament de mercaderies, ja que és capaç de moure grans quantitats amb un cost molt menor que la resta de sistemes, i que això és molt clar en la llarga distància.
- L’avió només té un pes apreciable dins del tràfic de passatgers a llarga distància, ja que, malgrat la rapidesa, els costos són superiors a la resta de sistemes en distàncies mitjanes o curtes, i no té la capacitat del transport en vaixell.
En una economia, les funcions principals del transport són:
- Permeten el desplaçament de persones, ja sigui per treball, estudi, lleure, etc.
- Satisfan una necessitat econòmica personal en transportar mercaderies, i, per tant, relacionen la producció amb la venda a través de la distribució.
- Contribueix a difondre tècniques, idees i cultures
- En definitiva, contribueix decisivament al creixement econòmic i al funcionament general d'una societat moderna.
En les societats actuals, el transport és una part més del que s'entén per logística.
La logística es pot entendre com qualsevol moviment i emmagatzematge que faciliti el flux de productes, des del punt de compra dels materials fins al punt de consum. L’objectiu final de la logística és assegurar el lliurament d’un producte determinat en el moment i el lloc indicats, amb la menor despesa de temps i de cost (PAU juny 21)
- El transport es refereix, per tant, al trasllat dels productes
- La logística, a més del transport, inclou l'empaquetatge, emmagatzematges, previsió de quan es necessita el producte, etc. Inclou aspectes com ara:
- Processament de comandes
- Processos operatius de magatzem, entre els quals destaca el control d'inventari i la manipulació de materials
- Embalatge i etiquetatge
- Transport i distribució
- Traçabilitat
- Logística inversa (gestió de possibles retorns)
Són activitats en expansió, bàsicament per dues raons (PAU juny 2021)
- L’evolució de la logística ha anat en paral·lel a l’expansió de la globalització econòmica:
l’increment del comerç internacional, la reducció dels stocks industrials, l’augment de la
intermodalitat i de les noves tecnologies. - Per altra banda, s’està assistint a un increment de les noves demandes en el sector que
passen per un creixement en la quantitat i varietat de productes transportats, en
l’augment del comerç online, en l’expansió de les operacions, i en la disminució de les
dimensions de l’enviament i en les necessitats vinculades a les devolucions i els
recanvis, entre d’altres.
Dins la logística és fonamental el paper del transport intermodal, que és aquell que combina
diversos mitjans de transport que conflueixen en punts o nodes on s’ubiquen les
plataformes logístiques al voltant de les quals s’organitza tot el procés de distribució.
Es tracta de punt dotats de bona accessibilitat i d’espai suficient (mapa de nodes logístics: Atlas Nacional de España)La intermodalitat permet
mecanitzar i agilitzar les operacions de canvi de tipus de transport de manera que no
calgui manipular la càrrega; això s’aconsegueix mitjançant el transport del producte en
unitats intercanviables com, per exemple, els contenidors.
- Quina és la funcionalitat bàsica dels contenidors?
- Quina característica fonamental en facilita la funcionalitat ?
- Quins són els 7 tipus de contenidor que existeixen i què caracteritza a cadascun ?
La logística, al seu torn, s'integra en el que s'anomena les "cadenes de subministrament".
Una cadena de subministrament (també dita cadena d'abastament, producció i venda, o cadena de producció, distribució i venda, o, en anglès supply chain) és el conjunt de processos que tenen com a finalitat lliurar un producte a un client. Per tant inclou processos de:
- Producció
- Logística
- Màrqueting i venda
La relació entre aquestes diverses fases pot ser molt diversa, especialment en funció del seu grau d'externalització per part de l'empresa mare (i ja hem vist que pot ser tota la producció la que sigui externalitzada, com és el cas de les grans empreses actuals del tèxtil). Podem contrastar dos grans models, el model clàssic i el model actual, entenent que hi ha moltes situacions intermèdies.
El model clàssic d'organització empresarial seria el model taylorista o fordista de producció en massa fonamentada en una cadena de muntatge. En aquest model el que és prioritari és aconseguir costos unitaris de producció baixos, ja que això garanteix una bona sortida dels productes al mercat. Se solia assolir amb un elevat grau d'integració vertical i es considerava que ni els costos logístics ni el servei no eren gaire importants. El que analitzava l'empresa, per tant, és el seu propi interior:
La tendència actual, en canvi, és una altra. Ja hem vist com la 3a i la 4a revolucions industrials transformaven el procés productiu: sistemes de producció flexible per a produir productes amb característiques variables, economies d'escala externes, ús massiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació, Just-in-Time, i dispersió productiva en forma de xarxes. Per això, l'empresa passa a formar part d'una cadena de subministrament constituïda per diverses empreses proveïdores de materials, fabricants, distribuïdors i clients finals. En aquest procés
- Les tasques de logística passen a ser fonamentals i el transport especialment, fet que redueix notablement els costos de magatzems.
- Cal sincronitzar tot el procés i per això les TIC són imprescindibles.
- El just-in-time es generalitza de manera que cada procés del flux només fabrica allò que li demana el pas posterior i en el moment que aquest li demana.
- L'empresa no només ofereix un producte sinó que també ofereix serveis (servitització).
Vegem alguns exemples de com es concreta això en el món real (la informació anterior i els exemples són trets del llibre J.López, Gestió de la cadena de subministrament, UOC, llibre digital, sl, sd.)
La responsabilitat social
La globalització ha fet que, cada vegada més, les fronteres de les organitzacions siguin més difuses, les cadenes de producció més complexes i esteses arreu del món. En aquest context, la responsabilitat social empresarial té un paper cabdal per intentar estendre’s a tota l’esfera d’influència de qualsevol organització i aconseguir que la sostenibilitat sigui un concepte present al llarg de la cadena de subministrament. Actualment, el compromís de les empreses que exigeixen als seus proveïdors el compliment de criteris de responsabilitat social és creixent i es calcula que prop del 80% de les grans empreses no fan compres a aquells proveïdors que els incompleixen (Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya)
També es demana la responsabilitat social dels consumidors (Font: Agència Catalana del Consum)
Consumir productes i serveis de manera responsable implica informar-se, planificar i reflexionar sobre les conseqüències dels nostres actes de compra. I tot això tenint en compte, a més a més de les característiques i el preu, aspectes com ara la conservació del medi ambient, la justícia social o la igualtat de gènere. Des de l’Agència Catalana del Consum treballem per fomentar actituds ètiques envers el consum, de manera que sigui:
- Reflexiu. Un consum reflexiu i crític et permet valorar quins productes o serveis necessites i comparar-ne les característiques i el preu. D’aquesta manera, evites compres impulsives i poc satisfactòries. A més, la compra planificada et permet controlar les despeses, ajustar-te al teu pressupost i evitar problemes com ara el sobreendeutament.
- Sostenible. Les claus del consum sostenible són diverses: la compra de productes ecològics o de proximitat; la reducció de residus optant per productes reutilitzables, reciclats o reciclables o l’ús eficient i responsable de l’energia, entre d’altres.
- Amb totes aquestes accions ajudes a minimitzar l’impacte mediambiental del consum i contribueixes a la creació d’un futur més sostenible.
- Ètic. Si vols consumir seguint criteris ètics, cal valorar aspectes tan diversos com les característiques del producte, el procés de fabricació, el respecte als drets humans o les pràctiques comercials d’aquells que intervenen en la seva comercialització. Per exemple, el comerç just es basa en la producció, la distribució i la comercialització dels productes tenint en compte criteris ètics, per tal de contribuir al desenvolupament sostenible de les economies més desfavorides.
- Compromès amb la igualtat de gènere. La publicitat continua utilitzant estereotips de gènere per a la promoció i la venda de productes i serveis. El sexisme és especialment present en la publicitat de les joguines: n’hi ha que se segueixen considerant exclusives per a nenes i d’altres que només s’adrecen als nens. Consumir amb responsabilitat també és lluitar contra la desigualtat de gènere.
Els impactes mediambientals dels transports i la logística
Els materials obra del Dr. Ramon Farreny s'insereixen aquí amb permís del seu autor
