L'explicació és el resultat final d'un procés investigador i, de manera ideal, culmina en la teoria, ja sigui, la seva confirmació, revisió o proposta nova.
Recordem que:
una "teoria" és un conjunt d'afirmacions que intenten explicar algun aspecte de la realitat. En ciències naturals les teories sovint inclouen "lleis" que poden predir el que s'esdevindrà (la llei de la gravetat m'explica el que succeirà si llenço un objecte a l'aire). Rarament es poden establir lleis en història i en ciències socials, però sí construir models, conceptes o generalitzacions que permeten estudiar molts fenòmens particulars que tenen semblances o regularitats: el model de transició demogràfica, el capitalisme com a forma de funcionament d'un tipus d'economia, el Renaixement com a període amb determinades característiques artístiques, etc. En història fem servir el mot teoria per referir-nos a processos o fets d'abast prou diferent:
- fets o processos molt o força acotats: una teoria del caràcter del Franquisme, una teoria de les causes de la Guerra civil, ...
- gran generalitzacions o processos: una teoria de la societat, la teoria de la transició del feudalisme al capitalisme, la teoria de la transició demogràfica, ...
- a la segona meitat del segle XX es van formular grans explicacions de com funcionava la societat humana en el seu sentit més general, des de les formes de produir i organitzar-se políticament a les ideologies i les creences. Aquestes explicacions serien pròpiament els paradigmes de Thomas S.Kuhn i les van formular grans escoles de pensament en les quals treballaven molts professionals: sobretot el marxisme, l'escola dels Annales i el quantitavisme. Els historiadors i historiadores professionals sovint treballen amb diferents tipus de teories: un paradigma i generalitzacions o teories més acotades en funció dels problemes que estudien.
Des d'aquesta perspectiva, la nostra explicació podria tenir els següents apartats:
- La presentació del tema, del que en sabem i dels objectius que ens proposem d'assolir i de les hipòtesis inicials que guiaran la investigació. En definitiva, aquest apartat, que ha de ser breu, perquè ja ho haurem explicat amb més detall amb anterioritat, consisteix en el plantejament del problema o dels problemes que volíem resoldre amb la nostra investigació i té com a característica principal que integra el que ja se sap (marc teòric) amb el que volem saber (tema / objectius / hipòtesis).
- En segon lloc cal presentar les opcions metodològiques que hem escollit i els seus resultats. O sigui, explicar el procés d'observació o descripció sistemàtica que hem realitzat, per què l'hem escollit, i contrastar els seus resultats amb els objectius i les hipòtesis. En definitiva, aquí hem d'integrar el processos d'observació o descripció sistemàtica amb el de validació o contrastació d'hipòtesis.
- En tercer lloc, hem d'exposar sistemàticament les conclusions a les quals hem arribat amb tot el procés, o sigui, presentar allò que aporta la nostra investigació al que ja sabíem sobre el tema. Aquest apartat de síntesi és especialment important si hem fet servir diferents tècniques d'anàlisi o observació, ja que les hem d'integrar en una sola explicació (per exemple, pot ser que hàgim estudiat un mateix objectiu des de tècniques diferents, i aleshores ens hem de plantejar i explicar si arribem a les mateixes conclusions amb les dues tècniques o quins matisos aporta cadascuna).
- Finalment, hem de valorar en quina mesura les nostres aportacions canvien o confirmen la visió que teníem de la teoria del tema i, si escau, quines noves perspectives d'anàlisi s'han obert amb el nostre treball.
