16 d’octubre 2023

10.2.5. El context internacional

En la teoria de la relacions internacionals, un "actor internacional" és una "entitat del sistema internacional amb habilitat per a mobilitzar recursos, capacitat per a fixar-se objectius internacionals de forma autònoma i capacitat d'influència, política o fàctica, per a dur a terme una funció en l'escena internacional" (TERMCAT). 

Hi ha tres tipus d'actors internacionals: els estats, les organitzacions internacionals i els actors no governamentals.

Els estats i les entitats subestatals

S'entén per "estat", un Subjecte de dret internacional dotat d'un territori, una població permanent, una organització política i plena sobirania (TERMCAT). Per exemple, Espanya, França o Andorra són estats. Avui l'ONU té 193 estats membres.

Els estats del món són molt diferents entre ells, des d'alguns que són molt petits com el Vaticà a Rússia, que és el més gran, i moltes maneres de classificar-los. Al mapa següent, per exemple, es poden veure els estats del món en funció del seu caràcter més o menys democràtic.

Els estats es relacionen entre ells a través de la diplomàcia, que es defineix com la "pràctica d'establir i mantenir relacions internacionals entre subjectes de dret internacional, i especialment de representar els interessos d'un estat davant d'un altre subjecte de dret internacional" (TERMCAT). En aquesta dinàmica, els estats estableixen sovint relacions entre ells i creen aliances que es concreten en organitzacions internacionals. 

Les "entitats subestatals" (per exemple, províncies, ciutats o comunitats autonòmes) tenen un rol molt menor en aquestes relacions internacionals.

La constitució espanyola de 1978 estableix que és l'Estat central el que té competències exclusives en relacions internacionals.

Article 149
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents: (...) 2a Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil.
3a Relacions internacionals.

Tanmateix, la jurisprudència del TC ha distingit entre un "nucli dur" de relacions internacionals que sí que correspon a l'Estat (dirigit les relacions internacionals, representar l'Estat, fer tractats i la responsabilitat internacional de l'Estat, amb qüestions clau com la pau i la guerra o el reconeixement d'altres estats), d'altres matèries en les quals les CCAA sí que poden intervenir, de manera que no es pot identificar qualsevol activitat que tingui projecció externa amb "relacions internacionals". En aquest marc, les facultats internacionals de les CCAA són:

  • Capacitat d'instar l'Estat a signar Tractats internacionals (que aquest atendrà o no, és clar) i a rebre informació dels tractats que afectin les seves competències. També es parla que les CCAA podrien arribar a participar en l'elaboració de Tractats (per exemple, a través del Senat, però això no està gaire concretat)
  • Les CCAA i els ens locals poden realitzar activitats internacionals sobre qüestions de la seva competència sempre que no impliquin la signatura de Tractats ni comprometin a l'Estat. En aquest sentit poden fer, per exemple, participar en fires i exposicions, viatges, acords de cooperació, entrevistar-se amb representants estrangers, obrir oficines d'informació a l'estranger, ... 
    • En aquest marc, les CCAA han anat bastint una xarxa de delegacions a l'estranger, en nombre de 150-200 segons el moment, en les quals Catalunya té una posició força destacada, i que darrerament el govern espanyol intenta coordinar i integrar en l'acció exterior espanyola.
      • A finals del 2021, les CCAA tindrien 188 delegacions a l'exterior: Catalunya, 79; País Basc, 23; Andalucía, 21; la Comunitat Valenciana, 18; Canarias, 15; Galicia, 9; Extremadura, 6; Castilla y León, 5; Asturias, Aragón y Castilla-La Mancha, 2 cadascuna; Navarra, Cantabria, Comunidad de Madrid, Murcia, Baleares i La Rioja, 1 cadascuna (dades de Newtral).
    • Catalunya té actualment un Departament d'Acció Exterior i Unió Europea que és el que s'encarrega de dur a terme l'acció exterior de la Generalitat

Les organitzacions internacionals

Una organització internacional és un "subjecte de dret internacional consistent en una associació voluntària d'entitats, generalment estats, creada mitjançant un tractat internacional i dotada d'una estructura orgànica permanent, que té voluntat jurídica pròpia per a la consecució de certs fins". 

"Les organitzacions internacionals se solen classificar en funció de la finalitat (organitzacions generals o organitzacions amb finalitats específiques), en funció de la composició (organitzacions regionals o organitzacions universals), o bé en funció de les competències (organitzacions de cooperació o organitzacions d'integració)" (TERMCAT)

Les organitzacions internacionals d'estats solen tenir com a finalitats fonamentals l'establiment de relacions econòmiques i la defensa dels seus interessos, ja siguin aquests polítics, militars o geoestratègics.

L'existència d'organitzacions internacionals és un element del multilateralisme o "forma d'actuació internacional consistent a actuar, tres o més estats, de manera coordinada a través de mecanismes ad hoc o d'institucions internacionals d'acord amb uns principis generalitzats de conducta i a establir els principis que ordenen les relacions entre ells" (TERMCAT).

Fes una primera aproximació a les organitzacions a través d'aquest mapa i article del portal web "El Orden Mundial". Fixa't en les organitzacions internacionals de caire mundial i en les de caire regional, fes una llista, i busca'n informació. Complementa'l amb el mapa de les grans àrees de lliure comerç que trobaràs aquí.



Font: Abel Gil, "¿Dónde están las sedes de las Organizaciones internacionales?", El Orden Mundial, 3/6/2020 
Participació en organismes internacionals
  • Participació d'Espanya en alguns organismes internacionals (i any d'incorporació):
    • Internacionals
      • ONU i les seves agències (1955)
      • FMI (1958)
      • Banc Mundial (1958)
    • Regionals
      • OCDE (1959)
      • OSCE (1975)
      • Consell d'Europa (1977) 
      • OTAN (1982-86)
      • UE (1986)
  • La Generalitat no forma part d'organismes internacionals, però sí que hi manté col·laboracions: Consulta aquí algunes col·laboracions de la Generalitat amb organismes internacionals i també manté relacions amb altres governs autònoms d'estats compostos o federals, com Flandes i el Quebec.

Per altra banda, les relacions geoestratègiques entre estats han donat lloc a una complexa història d'aliances i enfrontaments que té en la dinàmica armament / desarmament un element fonamental. Ressegueix aquesta història des de la fi de la Guerra Freda a l'actualitat a la presentació següent:



Rearmament i canvi climàtic

Com hem vist, les grans potències justifiquen la despesa militar en termes semblants: defensa de la pròpia integritat territorial i dels seus valors, dissuasió de possibles amenaces i accés als recursos necessaris per a la seva economia.


Al mateix temps, la despesa militar sovint es justifica amb altres arguments complementaris, especialment la importància del desenvolupament tecnològic, els llocs de treball i el creixement econòmic.

Tanmateix, també hi ha anàlisis crítiques que destaquen altres aspectes: que la despesa militar es podria dedicar a altres qüestions, més urgents i rellevants i al capdavall més productives, i que la pròpia despesa militar és un factor d'inestabilitat, a més d'agreujar la crisi climàtica.

Els alts nivells de despesa militar sovint són identificats per activistes de la societat civil com un important malbaratament de recursos que d’altra manera podria anar dirigida a les necessitats humanes. Per exemple, un informe de 2015 de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació suggereix que l’eliminació de la pobresa extrema i la fam de manera sostenible per a l’any 2030 (ODS 1 i 2) requeririen una aportació addicional de 265.000.000.000 $ a l’any, de mitjana, (preus de 2013). D’aquesta quantitat, entre 89-147 milions $ hauran de provenir de fons públics, situant les necessitats totals anuals de despesa pública en 156-214 milions de dòlars (preus de 2013). Això equival a entre un 9,5 i un 13% de la despesa militar mundial el 2015 (Font: Sam Perlo Freeman, "La despesa militar i social: el cost d’oportunitat de la despesa militar mundial", aparegut a l'informe SIPRI del 2015 i recollit a la pàgina web del Centre Delàs)

Els actors o organitzacions no governamentals

Entenem per "actor no governamental" aquell tipus d'actor internacional que no té naturalesa estatal ni interestatal. HI ha diferents tipus d'actors no governamentals: "els bel·ligerants, els individus, els moviments d'alliberament nacional, les multinacionals, les organitzacions no governamentals i la societat civil internacional" (TERMCAT).

Les definicions que dóna el TERMCAT són les següents:
  • bel·ligerants: actor no governamental consistent en un grup armat organitzat, amb control efectiu en una part del territori d'un estat, que es rebel·la contra el govern estatal.
  • individus: actor no governamental consistent en una persona que, a títol individual, exerceix una funció destacada en l'àmbit internacional gràcies al seu prestigi personal, als seus recursos o al seu activisme.
  • moviments d'alliberament nacional: actor no governamental consistent en un grup polític organitzat amb aspiració estatal que reivindica el dret a l'autodeterminació d'un poble.
  • multinacionals: actor no governamental consistent en una empresa que duu a terme la seva activitat en diversos països.
  • organitzacions no governamentals (ONG): actor no governamental consistent en un conjunt d'individus, associacions o organitzacions de diversos països, amb interessos comuns i independents de l'Estat que, mitjançant esforços concertats, exerceixen pressió sobre les institucions polítiques per transformar les polítiques, les normes o les estructures socials a escala nacional o internacional.
  • societat civil internacional: actor no governamental consistent en un conjunt d'individus, associacions o organitzacions de diversos països, amb interessos comuns i independents de l'Estat que, mitjançant esforços concertats, exerceixen pressió sobre les institucions polítiques per transformar les polítiques, les normes o les estructures socials a escala nacional o internacional.
D'aquests diferents actors no governamentals destaquem el paper de les Organitzacions No Governamentals (ONG), l'activitat de les quals s'ha consolidat a les dues darreres dècades del segle XX i avui abasten un gran nombre d'activitats, tant als propis països desenvolupats com als països més pobres: ajut humanitari, ajut al desenvolupament, protecció del medi ambient, habitatge, etc. En aquests països, la seva tasca sovint s'entén de manera genèrica com a "cooperació al desenvolupament".

Han rebut crítiques pel seu caràcter substitutori d'activitats que potser haurien de fer els estats (ajut al desenvolupament), si bé la relació de les ONG amb els propis estats és variable: des de les que basen la seva activitat en subvencions públiques fins les que s'oposen amb rotunditat a l'actuació estatal (com ho Open Arms i la seva tasca de salvament d'immigrants al Mediterrani). També han rebut crítiques perquè s'ha considerat que sovint no responen a les necessitats reals dels països que volen ajudar o fan projectes que són insostenibles sense un ajut continu de l'exterior. Això ha mogut a algunes ONG a confiar en experts locals i en tècniques de desenvolupament i construcció locals per a les quals l'ajut exterior pugui ser un suport però no un requisit imprescindible.

Les ONG han arribat a ser molt nombroses. Algunes de les més conegudes al nostre país són:
  • Oxfam Intermón, apareguda originàriament en el marc de l'Església, es dedica al desenvolupament
  • Save the Children, dedicada sobretot a la pobresa infantil
  • Amnistia Internacional, dedicada als drets humans
  • Greenpeace, dedicada al medi ambient a nivell global
  • A Catalunya, més de 100 ONG s'han unit en la Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global, resultat de la fusió el 2013 de les antigues Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament-FCONGD, Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans-FCONGDH i Federació Catalana d’ONG per la Pau-FCONGPAU (vegeu història de Lafede.cat). La seva finalitat és "treballar activament per aconseguir la justícia global i l’eradicació de les desigualtats a tot arreu, a d’altres llocs del món i a casa nostra, mitjançant la cooperació al desenvolupament, la defensa i promoció dels drets humans i el foment de la pau"
  • Altres ONG a nivell mundial (article de Forbes)

ODS seleccionats

Consulta sobre els ODS



Bibliografia, a banda de la ja citada a les presentacions de diapositives

a