Al seu nivell més bàsic, la "democràcia" és la doctrina política que defensa la participació del poble en el govern i en l’elecció dels governants. En la seva evolució al llarg del segles XIX i XX la idea de democràcia ha acabat associada al constitucionalisme liberal i al parlamentarisme, definint-se per la igualtat dels ciutadans davant la llei, la responsabilitat del govern respecte a l’electorat, el sufragi universal, les eleccions periòdiques, el sistema de partits polítics i el reconeixement d’una sèrie de llibertats civils (expressió, reunió, premsa, religió, etc.). (Enciclopèdia catalana).
En el context actual hi ha almenys quatre grans qüestions que tenen a veure amb la democràcia, el seu funcionament i els seus reptes:
- L'existència d'institucions democràtics i el seu funcionament habitual
- "L'autonomia" de l'Estat i la corrupció
- La capacitat de la democràcia de gestionar societats diverses
- Al capdavall, el propi model de participació ciutadana
- Democràcies militants: són aquelles que impedeixen la reforma d'alguns dels seus elements, que són considerats fonamentals per al sistema. Per exemple, a França la forma republicana es considera irreformable i a Alemanya ho és l'estat federal, social i de dret. Els partits que s'oposen a aquests elements considerats irreformables solen ser il·legals. Es considera que els seus teòrics són els sociòlegs alemanys Karl Loewenstein et Karl Mannheim, que es van haver d'exiliar amb el nazisme.
- Democràcies no militants: són aquelles que admeten idees contràries al propi sistema constitucional, com els Estats Units i Espanya, i, penalitzen, en tot cas, l'intent de la seva posada en pràctica fora de la normativa vigent. Per això, partits que defensin supòsits inconstitucionals poden ser legals, i almenys en teoria, no hi ha límit per a la reforma de la Constitució en aquests sentits "inconstitucionals" si es donessin les majories corresponents.
- " (...) este Tribunal Constitucional ya ha señalado que en nuestro sistema no tiene cabida un modelo de «democracia militante» que imponga la adhesión positiva al ordenamiento y, en primer lugar, a la Constitución (SSTC 48/2003, de 12 de marzo, FJ 7, y 235/2007, de 7 de noviembre, FJ 4). Antes bien, y como hemos indicado en la última resolución citada, nuestro régimen constitucional se sustenta, por circunstancias históricas ligadas a su origen, en la más amplia garantía de los derechos fundamentales, que no pueden limitarse en razón de que se utilicen con una finalidad anticonstitucional" (STC12/2008, BOE, 52, 29/2/2008)
L'existència d'institucions democràtics i el seu funcionament habitual
Des del punt de vista del sistema polític, és habitual mirar fins a quin punt el seu règim és més o menys democràtic segons algunes característiques preestablertes, com ho fa, per exemple, el portal Ourworldindata.
A la segona meitat del segle XX, el nombre d'estats democràtics al món ha augmentat:
I aquí es pot veure què és cada estat i tot seguit les definicions:
Which political systems does the ‘Regimes of the World’ classification distinguish? (B.Herre / M.Roser, "Democracy", Ourworldindata)
- In closed autocracies, citizens do not have the right to choose either the chief executive of the government or the legislature through multi-party elections.
- In electoral autocracies, citizens have the right to choose the chief executive and the legislature through multi-party elections; but they lack some freedoms, such as the freedoms of association or expression, that make the elections meaningful, free, and fair.
- In electoral democracies, citizens have the right to participate in meaningful, free and fair, and multi-party elections.
- In liberal democracies, citizens have further individual and minority rights, are equal before the law, and the actions of the executive are constrained by the legislative and the courts.
Algunes qüestions polèmiques referides al funcionament de les democràcies liberals són les següents:
- La tensió entre seguretat i llibertat: per fer front al terrorisme o altres qüestions que els governs consideren amenaçants, o per la guerra d'Ucraïna, s'han fent retallades en drets d'accés a la informació, organització o manifestació, o legislació antiterrorista que amplia els poders de la policia davant dels detinguts o els immigrants. És una tendència que, poc o molt, es dóna a molts països. També l'epidèmia de la covid va portar a múltiples mesures de control que han estat discutides pel seu efecte sobre la llibertat.
- L'amenaça de partits que qüestionen la democràcia, que té a veure sobretot amb l'auge de l'extrema dreta a Europa.
- A Espanya, la gran majoria de la població es manifesta a favor d'una forma de govern democràtica, però alhora mostra insatisfacció davant el seu funcionament (veure gràfics més avall), malgrat que en tota mena d'índexs Espanya sempre apareix amb bona puntuació. També es troben diferents qüestions en anàlisis i enquestes:
- La polèmica per la politització de la justícia (primer element destacat en aquest artícle d'El Orden Mundial, 2/12/2018 i raó per la qual The Economist va degradar Espanya de democràcia plena a democràcia amb imperfeccions el 2021, si bé per molt poc)
- La tensió entre llibertat i seguretat amb la "Ley mordaza" (article a ctxt)
- Una valoració periòdica feta a terme per la Fundación Alternativas dóna una mica més de 6 sobre 10 a la democràcia espanyola i troba que el que els ciutadans valoren més bé és la qualitat de les eleccions i el funcionament dels drets i llibertats (si bé es considera que s'ha perdut llibertat d'expressió), mentre que el valoren més negativament és el paper dels mitjans de comunicació i la corrupció i la independència de la política en relació al poder econòmic (aquests dos darrers aspectes s'analitzen en altres apartats)
- Tensions entre centralització i descentralització: una part de la població espanyola considera que la descentralització ha anat massa lluny mentre que en algunes CCAA, com ara Catalunya, es considera que és insuficient i una part important de la població voldria un referèndum d'autodeterminació o fins i tot l'accés directe a la independència. La incapacitat del sistema polític per integrar aquesta demanda ha estat un factor d'inestabilitat important.
- També hi ha qui afirma que la cultura política espanyola continua essent franquista i que la inexistència de ruptura durant la Transició ha fet que es mantinguessin trets franquistes a la democràcia actual que al capdavall en limiten el ple desenvolupament, com el pes de l'església, una certa simpatia per l'obra política de Franco o la presència d'organitzacions que el lloen directament (per exemple: Vicenç Navarro, "La reactivació del feixisme a Espanya", Públic, 9/4/2019).
Adhesió dels europeus als valors de la llibertat de pensament, d'expressió i d'expressió (Eurobaròmetre, n.508, p.103)
Insatisfacció amb aspectes de la democràcia a Espanya (Fundación Alternativas)
L'autonomia de l'estat i la corrupció
Per "autonomia de l'estat" s'entén la capacitat que té aquest, o que no té, per adoptar una posició neutral davant dels interessos contraposats dels seus ciutadans i sempre en benefici de tots o, almenys, de la majoria. La majoria de textos legals ofereixen aquesta visió de l'estat neutral o "autònom".
En contra d'aquesta visió hi ha qui defensa que, en realitat, l'estat serveix només els interessos de determinats grups socials, especialment dels dominants o poderosos, bé perquè la classe política en forma part bé perquè l'estat no té capacitat per enfrontar-s'hi, o bé perquè la classe política és corrupta.
A les democràcies actuals, les dues visions contraposades -la d'un estat totalment neutral o la d'un estat totalment venut a les classes poderoses- són exagerades, i els estats han desenvolupat tot un conjunt d'elements que es troben al servei de capes prou àmplies de la població: és el que s'anomena l'estat del benestar, que posa a disposició de la ciutadania serveis com l'educació o la sanitat. Al mateix temps, prou, aquesta situació s'ha vist amenaçada per la corrupció i pel que s'ha anomenat la "privatització de l'estat".
La corrupció és l'ús "del poder que fa un membre d'un govern, un parlament, una Administració pública, un cos de policia, etc. per a aconseguir un benefici privat il·legítim" (TERMCAT). Sovint, davant de qualsevol cas de corrupció cal comptar-hi tant el corrupte (el que fa ús del seu poder) com el corruptor (el que el acaba beneficiant-se de l'ús d'aquest poder). Les Nacions Unides consideren que la corrupció degrada els serveis públics, limita el creixement econòmic i impedeix una gestió eficaç i sostenible dels recursos, i calcula que a tot el món es paguen cada any un bilió de dòlars en suborns i que el robatori ocasionat per la corrupció equival al 5% del PIB mundial.
- Hi ha índexs de corrupció i de transparència que intenten mesurar l'abast d'aquest fenomen (cal no confondre corrupció i transparència (la transparència, precisament, és el "principi d'actuació de les administracions públiques en virtut del qual han de fer pública i fàcilment accessible la informació relativa a la seva organització i el seu funcionament" i decisions, i es considera un factor que dificulta la corrupció)
Per privatització de l'estat o del poder polític s'entén la cessió que fa l'estat a entitats privades de la capacitat de prendre determinades decisions o la influència excessiva que rep de grups de pressió o lobbies. Per exemple:
- La UE permet que els bancs escullin els mateixos les reserves que necessiten per a garantir la seva solvència
- Les "portes giratòries" és una expressió que es refereix al pas freqüent d'alts càrrecs de gestió d'ens públics a les grans empreses, i al revés
- La presència de lobbies o grups de pressió: si bé la seva existència no es considera necessàriament negativa, ja que és un mitjà per transmetre opinions a l'administració, sí que pot ser negativa si es a sense transparència o si determinats grups prenen una importància desmesurada.
- En un informe de Transparència Internacional del 2015 sobre Europa deia que no hi havia formes d'actuació obertes i ètiques i que la major part de la influència que s'exercia sobre les administracions europees era oculta i informal, i que alguns grups tenien un accés privilegiat als encarregats de prendre decisions. Posava una nota de vora el 30% i des d'aleshores no és clar que s'hagi millorat. Es parla que a les institucions europees hi podria haver 2.500 grups de pressió i més de 20.000 lobbistes, dels consten uns 13.000 en el registre voluntari que té la UE.
Altres dades
- Índex de transparència de les CCAA: Informe de 2016
- La web Casos aislados intenta fer un seguiment de la situació amb els partits polítics implicats
Mesures que se citen per acabar amb la corrupció segons Transparència Internacional (versió de la UV)
- Fi de la impunitat. L'organització aposta pel reforç de la Justícia mitjançant modificacions legislatives perquè aquest tipus de delictes no queden impunes. Encara que aquestes mesures són competència dels governs, la societat civil també té al seu abast eines per a deixar evidència dels casos de corrupció que coneixen i poden provar. Mitjançant el portal Unmask The Corrupt els ciutadans poden conèixer d'una manera interactiva tots els casos de corrupció que s'han publicat en totes les parts del món.
- Reforma de l'administració. Un augment en el control de la distribució dels fons derivats dels pressupostos de cada exercici pot afavorir l'eficiència i claredat d'aquest procés en el qual cobrarien una gran importància les auditories públiques.
- Major transparència. Millorar la transparència en tots els nivells deixa més exposats els possibles delictes comesos pel que el risc que isquen a la llum és més elevat. Una bona accessibilitat a la informació transmet més confiança als ciutadans.
- Poder ciutadà. Augmentar la conscienciació de la societat de que la corrupció és un problema endèmic que s'elimina amb la col·laboració de tots els ciutadans. Un major concepció d'aquests delictes permet un progrés més accelerat en la seua eradicació.
- Control financer internacional. El capital defraudat va a parar habitualment ha paradisos fiscals o comptes en l'estranger on els defraudadors conserven impunement i amb total llibertat els diners que han acumulat de forma il·lícita. Un control exhaustiu d'aquestes vies d'evasió escurçarien el cèrcol a la corrupció.
La societat diversa
Europa és una societat molt diversa, tant per la seva història, llengües, tradicions i nacions o regions, com ho és per la procedència actual de molts dels seus habitants, o per la diversitat de les opcions afectivosexuals que s'hi acullen, o, simplement, per la diversitat de visions del món que constitueixen el conjunt de les seves tradicions polítiques.
En termes comparatius, no hi ha dubte que suposa una de les regions més tolerants del món, però això no vol dir que no hi hagi qüestions discutides i fins i tot agres debats polítics sobre com gestionar aquesta diversitat.
Identifica temes polèmics referents a la diversitat europea, busca arguments en favor i en contra de les diverses opcions i identifica qui les expressa per tal de crear-te opinions argumentades. Per exemple (es plantegen en forma d'opcions oposades però el registre d'opinions dins de cada tema pot ser més ampli):
- Cal que hi hagi ensenyament de la religió als centres educatius públics, com és sovint a Espanya, o l'educació ha de ser laica, com a França?
- Pot la religió condicionar el sistema normatiu d'un país, com defensen moltes societats del món (musulmans, evangèlics, ... o com ho volen algun governs conservadors europeus) o estat i religió ha d'estar separats com ho fan la majoria dels països europeus occidentals ?
- Europa ja fa el que ha de fer fent oficials les llengües dels estats o també ha d'oficialitzar les llengües cooficials o altres llengües que en aquest moment no tenen reconeixement estatal?
- Com ha de promoure Espanya (si és que ho ha de fer) el conjunt de les seves llengües (ara, a més del castellà, hi ha reconegudes el català-valencià, el gallec, el basc, l'asturià, l'aragonès i l'aranès) ? Per exemple, les ha de fer oficials a Europa ?
- Europa és i ha de ser una societat multicultural o, com volia l'ex-president espanyol José M. Aznar (PP), el multiculturalisme és un "error" que "divideix i debilita les societats" i que, per tant, cal recuperar les "arrels més profundes d'Europa, com ara el cristianisme" ?
- Cal conèixer la llengua d'un país per a formar-ne part (com pensen el 85% dels europeus) o és una característica innecessària ? I allà on hi ha més d'una llengua oficial, cal conèixer-les totes dues ?
- Els drets de les dones o els drets de gais i lesbianes ja són drets consolidats o encara poden ser posats en dubte per governs o grups polítics ?
Models de democràcia
- L'elitisme competitiu és una teoria molt influent, sorgida sobretot a les dècades de 1930 i 1940 que veu la democràcia com un sistema de tria de les elits polítiques que competeixen pel vot de la ciutadania a través de partits polítics professionals. Els polítics són professionals, e lideratge al sí dels partits és fonamental, hi ha límits clars a allò que és acceptable políticament o no, i la ciutadania només participa en política votant periòdicament.
- El model de la "Nova dreta", sorgit a la dècada de 1970, es refereix sobretot a les relacions entre mercat i estat. El valor fonamental és la llibertat i, per tant, cal que el poder de l'estat estigui limitat al màxim: el mercat ha de ser l'element fonamental; l'estat només ha de proveir normes mínimes i garantir l'ordre; no hi ha finalitats socials més enllà de les que es puguin consensuar i que han de ser molt poques; les desigualtats socials es deuen a diferents capacitats o esforç dels individus (en aquest sentit, fets com les portes giratòries o la privatització de l'estat són fenòmens bons i desitjables).
- El model de la "Nova esquerra", sorgit a la mateixa època, en canvi, planteja la necessitat d'una societat participativa en la qual els individus participin activament de les institucions (per exemple, amb pressupostos participatius) i es produeixi una redistribució de recursos materials que faci que els drets dels diferents grups (homes i dones, negres i blancs, diferents classes i grups ètnics) es puguin fer reals efectivament. Així es trencarà el vincle clàssic entre estatus sòcioeconòmic baix i apatia política típic de les democràcies liberals.
ODS seleccionat
Consulta sobre els ODS
- Definició dels ODS per a l'educació (Generalitat de Catalunya; en català)
- Document UNESCO Educació per als ODS del Centre UNESCO de Catalunya (UNESCO: en català)
- Els ODS a la pàgina web de l'ONU (ONU; en castellà)
- Els ODS i el món local (Diputació de Barcelona; en català)
- A.Belén, "Análisis y la regulación del lobby en la UE", Vivat Academia. Revista de Comunicación. 15 diciembre 2019 / 15 marzo, 2020, nº 149, 91-108
- BOE, 52, 29/2/2008, STC12/2008
- Eurobaròmetre: portal web
- Josep Fontana, Introducció a l'estudi de la història, Barcelona, Crítica, 1997
- Fundación Alternativas, "Informe sobre la democracia en España 2021", Madrid, 2022
- David Held, Modelos de democracia, Madrid, Alianza, 2001
- Índexs de democràcia:
- Tranparency International Portal web
- José Antonio Estévez, "Crisis de la democracia en Europa", Oxímora, 3, 2013
