Resum de competències
- 2. Comparar els règims polítics de la contemporaneïtat (marc legal actual)
- 3. Identificar la pluralitat nacional, cultural i lingüística d'Espanya
- 4. Analitzar l'evolució econòmica de l'Estat espanyol fins a l'actualitat
- 5. Analitzar la societat espanyola actual i especialment aquelles qüestions relacionades amb els elements de cohesió d'una societat múltiple i diversa (drets laborals i socials, i inclusió de les minories)
- 6. Analitzar les creences i ideologies de la societat i especialment la memòria democràtica
- 7. Analitzar les interdependències del món globalitzat
- 8. Analitzar els fets històrics des de la perspectiva del gènere i especialment les lluites per l'equitat de gènere d'opció afectivosexual de tot tipus
- 9. Analitzar el llegat cultural i patrimonial
Resum de sabers - Aproximació a la història
- Cerca, tractament de la informació, ús de dades en entorns digitals, interpretació de les fonts i avaluació de la fiabilitat. Identificació de les notícies falses i enganyoses en els mitjans de comunicació.
- Elaboració de judicis propis i argumentats davant problemes d’actualitat contextualitzats històricament i establiment de vincles entre el passat i el present. Defensa i exposició crítica per mitjà de presentacions i debats.
Resum de sabers - reptes del món actual
- Anàlisi de la integració a la Unió Europea i els reptes europeus al món.
- Anàlisi de l’evolució de l’economia espanyola contemporània i el seu impacte sobre el territori.
- Anàlisi de l'evolució demogràfica d'Espanya i el seu impacte territorial.
- Identificació dels fonaments geoestratègics des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat.
- Identificació del marc legal d’àmbit autonòmic, estatal, europeu i internacional com a garants de drets i llibertats per a l’exercici de la ciutadania. Anàlisi dels aspectes rellevants de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
- Interpretació del paper de Catalunya i de l’Estat espanyol dins el marc europeu i internacional en l’àmbit de la cooperació mundial i la seva participació en els organismes internacionals.
- Descripció de l’organització territorial de l’Estat espanyol i reconeixement del concepte plurinacional de l’Estat i de la necessitat de preservació de les identitats, les llengües i les cultures pròpies com a font de riquesa compartida.
- Identificació de les característiques de les societats democràtiques i debats sobre els seus reptes.
- Reconeixement dels factors de diversitat social, ètnicocultural i de gènere i la seva contribució a la cultura i la societat locals. Identificació de les característiques de les cultures originàries d’indrets sotmesos a la dominació i l’aculturació.
- Identificació d’alguns moviments, causes i lideratges per a l’equitat i la no discriminació per raó de gènere i d’opció afectiva i sexual a l’època contemporània.
Compromís cívic
- Assumpció de compromisos davant dels Objectius del Desenvolupament Sostenible per mitjà d’accions que generin valor afegit en la comunitat.
- Valoració de les consecucions de la democràcia a Catalunya i Espanya, identificant els reptes pendents i rebuig de qualsevol forma d’injustícia i discriminació
- Valoració i respecte a la diversitat social, ètnica i cultural
- Distinció i complementarietat entre la història i la memòria. Preservació de les memòries plurals de persones i col·lectius de l’entorn proper. Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur.
- Participació en activitats que promoguin actituds de respecte envers persones i col·lectius per mitjà del diàleg intergeneracional i d’una aproximació intercultural.
- Respecte per la diversitat de manifestacions artístiques i culturals i actitud proactiva en la conservació del patrimoni material i immaterial de l’entorn.
_________________________________________________________________
Competències
Competència 2
Analitzar de forma crítica i comparar els diferents règims polítics de la contemporaneïtat i la construcció de l’estat de dret per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l’equitat, posant en valor els principis democràtics.
Criteris d’avaluació
2.1 Reconèixer el llegat democràtic i les accions a favor de la llibertat identificant i comparant els diferents règims polítics des de la fallida de la monarquia absoluta i els inicis de l’estat liberal fins a l’actualitat, i l’evolució de les seves institucions i lleis.
2.2 Identificar i valorar de manera crítica la transició cap a la democràcia, analitzant les ruptures i les continuïtats, mitjançant l’estudi de les memòries plurals.
2.3 Valorar de manera crítica la potencialitat del sistema democràtic actual i els reptes pendents, aportant possibles solucions a les problemàtiques actuals.
L’alumnat ha de concebre l’estat social i de dret actual no només com a resultat de l’entesa i l’acció de les dones i els homes compromesos amb la llibertat, sinó també com el fruit de l’exercici diari d’una ciutadania activa identificada amb els seus principis i inspirada en els seus valors. Cal interpretar la memòria democràtica com a resultat del complex camí recorregut amb progressos i involucions, atès que la història és un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, i cal valora allò que les diferents cultures polítiques han aportat per a la consolidació del parlamentarisme i l’establiment de la democràcia. Per això, és necessari desenvolupar estratègies comparatives sobre els diferents règims polítics que s’han anat succeint des de la fi de l’absolutisme i la construcció de l’estat liberal, així com la utilització correcta de termes i conceptes històrics, polítics i jurídics que permetin definir-ne la naturalesa i contextualitzar-ne les dinàmiques, les consecucions i els reptes pendents. Finalment, cal posar en valor la democràcia a partir de la participació en activitats comunitàries d’interès social i projectes de l’entorn vinculats amb la preservació de les memòries plurals de la lluita per la democràcia.
Competència 3
Identificar la pluralitat nacional, cultural i lingüística per respectar els sentiments de pertinença, l’existència d’identitats múltiples i desenvolupar l’empatia i el respecte com a base de la convivència en una societat democràtica.
Criteris d’avaluació
3.1 Identificar els diferents processos polítics, socials i culturals que han tingut lloc al llarg de la història en la formació de l’Estat i en la construcció de les diferents nacionalitats i, específicament, en l’evolució del catalanisme.
3.2 Reconèixer i identificar les identitats múltiples existents als territoris per entendre que el respecte dels diferents sentiments de pertinença és la base d’una convivència pacífica en el marc d’un sistema democràtic i plural.
Una ciutadania informada i crítica ha de ser capaç d’interpretar discursos i propòsits d’idees diferents, incloent-hi les contràries a les pròpies, defensant la solidaritat i la cohesió com a base de la convivència. També cal prendre consciència històrica de l’articulació i l’organització territorial de l’Estat i reconèixer les accions orientades a la centralització administrativa i política des del naixement de l’Estat modern, els conflictes que ha generat i els models alternatius a la centralització. L’existència d’identitats nacionals, amb fonamentació cultural, lingüística i política a l’Estat espanyol ha de ser abordada amb una aproximació rigorosa quant a la seva contextualització històrica, per mitjà de l’anàlisi crítica i la interpretació de fonts diverses. Respectar els diferents sentiments de pertinença implica treballar les diferents escales i dimensions, així com la compatibilitat d’identitats múltiples, respectant i valorant la riquesa de les diferents expressions i manifestacions. Implica, també, valorar positivament el paper de la llengua i la cultura catalanes com a mitjà de cohesió social i com a patrimoni cultural de tothom que cal preservar i potenciar.
Competència 4
Analitzar l’evolució econòmica de l’Estat espanyol i els seus efectes, relacionar-la amb la desigualtat social i territorial, percebre la natura dels canvis en el món actual i actuar amb criteris de sostenibilitat i de manera crítica i compromesa per a la millora de la societat i de l’entorn.
Criteris d’avaluació
4.1 Analitzar l’evolució econòmica de l’Estat espanyol, els seus diferents ritmes i cicles de creixement, en el context dels països del seu entorn.
4.2 Identificar les conseqüències del creixement econòmic, en els contextos històrics i actualment, analitzant críticament la idea de progrés i valorant els seus efectes pel que fa a la desigualtat social, els desequilibris territorials, la degradació ambiental i les relacions de dependència, reflectint actituds en favor dels objectius de desenvolupament sostenible i comportaments ecosocials.
L’alumnat ha de concebre que la sostenibilitat i el conjunt dels objectius de desenvolupament sostenible constitueixen un principi inexcusable de la humanitat, tant per afrontar l’emergència climàtica com per assolir els nivells mínims de justícia social. Aquesta perspectiva implica una mirada crítica cap a la idea del progrés, els seus plantejaments filosòfics i econòmics i les seves derivacions polítiques. Ha de relacionar les conseqüències que ha generat un creixement econòmic que, històricament, no ha tingut en compte entre les prioritats ni la distribució de la riquesa ni els efectes ambientals. Implica, també, la capacitat interpretativa i de relació, que permet associar els factors econòmics amb la desigualtat social i territorial, i percebre la natura dels canvis del món actual, que demana una nova ciutadania resilient davant la incertesa i compromesa per la millora de la humanitat i del planeta.
Competència 5
Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l’evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l’equitat, la justícia i la cohesió social.
Criteris d’avaluació
2.1 Reconèixer el llegat democràtic i les accions a favor de la llibertat identificant i comparant els diferents règims polítics des de la fallida de la monarquia absoluta i els inicis de l’estat liberal fins a l’actualitat, i l’evolució de les seves institucions i lleis.
2.2 Identificar i valorar de manera crítica la transició cap a la democràcia, analitzant les ruptures i les continuïtats, mitjançant l’estudi de les memòries plurals.
2.3 Valorar de manera crítica la potencialitat del sistema democràtic actual i els reptes pendents, aportant possibles solucions a les problemàtiques actuals.
L’alumnat ha de concebre l’estat social i de dret actual no només com a resultat de l’entesa i l’acció de les dones i els homes compromesos amb la llibertat, sinó també com el fruit de l’exercici diari d’una ciutadania activa identificada amb els seus principis i inspirada en els seus valors. Cal interpretar la memòria democràtica com a resultat del complex camí recorregut amb progressos i involucions, atès que la història és un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, i cal valora allò que les diferents cultures polítiques han aportat per a la consolidació del parlamentarisme i l’establiment de la democràcia. Per això, és necessari desenvolupar estratègies comparatives sobre els diferents règims polítics que s’han anat succeint des de la fi de l’absolutisme i la construcció de l’estat liberal, així com la utilització correcta de termes i conceptes històrics, polítics i jurídics que permetin definir-ne la naturalesa i contextualitzar-ne les dinàmiques, les consecucions i els reptes pendents. Finalment, cal posar en valor la democràcia a partir de la participació en activitats comunitàries d’interès social i projectes de l’entorn vinculats amb la preservació de les memòries plurals de la lluita per la democràcia.
Competència 3
Identificar la pluralitat nacional, cultural i lingüística per respectar els sentiments de pertinença, l’existència d’identitats múltiples i desenvolupar l’empatia i el respecte com a base de la convivència en una societat democràtica.
Criteris d’avaluació
3.1 Identificar els diferents processos polítics, socials i culturals que han tingut lloc al llarg de la història en la formació de l’Estat i en la construcció de les diferents nacionalitats i, específicament, en l’evolució del catalanisme.
3.2 Reconèixer i identificar les identitats múltiples existents als territoris per entendre que el respecte dels diferents sentiments de pertinença és la base d’una convivència pacífica en el marc d’un sistema democràtic i plural.
Una ciutadania informada i crítica ha de ser capaç d’interpretar discursos i propòsits d’idees diferents, incloent-hi les contràries a les pròpies, defensant la solidaritat i la cohesió com a base de la convivència. També cal prendre consciència històrica de l’articulació i l’organització territorial de l’Estat i reconèixer les accions orientades a la centralització administrativa i política des del naixement de l’Estat modern, els conflictes que ha generat i els models alternatius a la centralització. L’existència d’identitats nacionals, amb fonamentació cultural, lingüística i política a l’Estat espanyol ha de ser abordada amb una aproximació rigorosa quant a la seva contextualització històrica, per mitjà de l’anàlisi crítica i la interpretació de fonts diverses. Respectar els diferents sentiments de pertinença implica treballar les diferents escales i dimensions, així com la compatibilitat d’identitats múltiples, respectant i valorant la riquesa de les diferents expressions i manifestacions. Implica, també, valorar positivament el paper de la llengua i la cultura catalanes com a mitjà de cohesió social i com a patrimoni cultural de tothom que cal preservar i potenciar.
Competència 4
Analitzar l’evolució econòmica de l’Estat espanyol i els seus efectes, relacionar-la amb la desigualtat social i territorial, percebre la natura dels canvis en el món actual i actuar amb criteris de sostenibilitat i de manera crítica i compromesa per a la millora de la societat i de l’entorn.
Criteris d’avaluació
4.1 Analitzar l’evolució econòmica de l’Estat espanyol, els seus diferents ritmes i cicles de creixement, en el context dels països del seu entorn.
4.2 Identificar les conseqüències del creixement econòmic, en els contextos històrics i actualment, analitzant críticament la idea de progrés i valorant els seus efectes pel que fa a la desigualtat social, els desequilibris territorials, la degradació ambiental i les relacions de dependència, reflectint actituds en favor dels objectius de desenvolupament sostenible i comportaments ecosocials.
L’alumnat ha de concebre que la sostenibilitat i el conjunt dels objectius de desenvolupament sostenible constitueixen un principi inexcusable de la humanitat, tant per afrontar l’emergència climàtica com per assolir els nivells mínims de justícia social. Aquesta perspectiva implica una mirada crítica cap a la idea del progrés, els seus plantejaments filosòfics i econòmics i les seves derivacions polítiques. Ha de relacionar les conseqüències que ha generat un creixement econòmic que, històricament, no ha tingut en compte entre les prioritats ni la distribució de la riquesa ni els efectes ambientals. Implica, també, la capacitat interpretativa i de relació, que permet associar els factors econòmics amb la desigualtat social i territorial, i percebre la natura dels canvis del món actual, que demana una nova ciutadania resilient davant la incertesa i compromesa per la millora de la humanitat i del planeta.
Competència 5
Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l’evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l’equitat, la justícia i la cohesió social.
Criteris d’avaluació
5.1 Descriure les transformacions socials i les diferents maneres d’organització i participació política que s’han produït del pas de l’Antic Règim a la nova societat de classes, analitzant el sorgiment i l’evolució del concepte de ciutadania i les noves formes de relació social, identificant les desigualtats i la concentració del poder en determinats grups socials.
5.2 Analitzar de manera multicausal l’evolució demogràfica de l’Estat espanyol, la desigual distribució de la població i el paper de les migracions interiors i exteriors i els exilis en la història contemporània d’Espanya.
5.3 Caracteritzar el naixement i l’evolució del moviment obrer durant els segles XIX i XX, interpretant les causes de la conflictivitat social i laboral i la seva articulació en moviments socials i polítics.
5.4 Deduir, per mitjà de l’estudi crític de notícies i dades estadístiques, l’evolució de la societat, identificant els èxits i els retrocessos experimentats i les mesures adoptades per les institucions fins al present, l’evolució dels nivells de vida i de benestar, així com els límits i reptes de futur, des d’una perspectiva solidària a favor dels col·lectius més vulnerables.
L’increment dels nivells d’equitat i igualtat constitueix la dimensió ètica sobre la qual cal valorar el desenvolupament humà d’un país i mesurar l’abast dels èxits socials. L’alumnat ha de percebre la gran heterogeneïtat i complexitat de la societat espanyola al llarg de la seva història, que resulta necessari analitzar per entendre’n l’evolució demogràfica, els desequilibris territorials i el desigual accés als recursos, als drets i a la participació en el poder. Per fer-ho, cal combinar l’estudi històric amb les aportacions d’altres disciplines com són l’antropologia, la psicologia social, les ciències polítiques o la sociologia, entre d’altres, per interpretar les diferents respostes, individuals i col·lectives, que es donen davant de situacions d’adversitat, incompliment d’expectatives o davant de la percepció de la injustícia. Una aproximació que s’ha de centrar en el subjecte i en les experiències col·lectives, en les seves maneres de vida, en les estructures mentals i culturals i en les emocions, per mitjà de fonts literàries i recursos cinematogràfics. També per mitjà de la lectura de publicacions i de la premsa d’època, així com de la consulta de biblioteques i hemeroteques digitals, per percebre la multiplicitat d’accions de protesta que s’han produït tant al món agrari com a l’urbà, des de les societats de l’Antic Règim al proletariat industrial i altres moviments socials més recents. Cal atendre a les mesures que les institucions han adoptat per gestionar els conflictes, pal·liar les desigualtats, neutralitzar la tensió social o reprimir les alteracions de l’ordre i els reptes pendents en relació amb la progressiva ampliació dels drets laborals i socials, la inclusió de les minories i la cohesió d’una societat múltiple i diversa, tot combatent tota mena de discriminació.
Competència 6
Analitzar críticament el paper de les creences i les ideologies en l’evolució de l’articulació social, en l’ús del poder i en la configuració d’identitats i projectes polítics, per comprendre la complexitat de la contemporaneïtat i per valorar i respectar la convivència en una societat plural i democràtica.
Criteris d’avaluació
6.1 Generar opinions argumentades, debatre i transferir idees i coneixements sobre la funció que han exercit les diferents ideologies a l’articulació social i política de l’Espanya contemporània, identificant les principals cultures polítiques que s’han anat succeint, les formes d’organització i els diferents projectes polítics que representaven i expressant actituds respectuoses davant les idees diferents de les pròpies.
6.2 Emprar el rigor metodològic de la història en l’estudi de les grans reformes estructurals que va emprendre la Segona República, identificant-ne els èxits i les reaccions antidemocràtiques que van derivar en el cop d’estat i l’esclat de la Guerra Civil, i en l’estudi del marc conceptual sobre els sistemes totalitaris aplicat en la interpretació del franquisme.
Les creences i les ideologies han constituït un dels principals eixos vertebradors de la societat, a partir de les quals s’han generat els més importants espais de sociabilitat, de creació de vincles i identitats col·lectives. L’alumnat ha d’identificar els canvis en les creences i les pràctiques religioses, les formes de pensament i les concepcions polítiques que han anat emergint i transformant-se des de l’època de l’absolutisme i l’estat liberal fins a l’actual societat democràtica. Per mitjà de la lectura de manifestos, articles de premsa o debats parlamentaris cal poder inferir els projectes polítics que van motivar els enfrontaments entre fraccions, partits i moviments polítics de l’època contemporània, des del carlisme i les diferents forces monàrquiques al republicanisme i les ideologies revolucionàries. Té un especial interès, per la significació històrica i l’intens debat social que suscita, el procés reformista i democratitzador que va emprendre la Segona República, així com les reaccions antidemocràtiques que es van generar davant el seu avenç i el cop d’estat que va comportar la seva fi. Cal que l’alumnat formi judicis propis argumentats en fonts fiables i en treballs històrics contrastats, que evitin la desinformació i afavoreixin el diàleg. La Guerra Civil i el franquisme donen compte del grau de violència que poden adquirir els conflictes i de les conseqüències de les dictadures feixistes. En l’actual context d’involució d’alguns drets humans, és més necessari que mai recuperar les memòries de les víctimes de la repressió i la violència per mitjà de recerques personals i col·lectives.
Competència 7
Analitzar les dinàmiques d’interdependència entre diferents agents en el context d’un món globalitzat per avalar els compromisos de cooperació, promoure actituds solidàries i proposar alternatives a les problemàtiques locals i globals basades en la cultura de la pau i en la consecució d’un món més solidari i sostenible.
Criteris d’avaluació
7.1 Assenyalar els reptes globals i els principals compromisos de cooperació en l’esfera internacional, així com els que emanen d’una ciutadania europea responsable i solidària.
7.2 Plantejar propostes d’acció que fomentin una actitud solidària i pacífica i alternatives davant de les problemàtiques que es viuen actualment a escala local, europea i global.
5.1 Descriure les transformacions socials i les diferents maneres d’organització i participació política que s’han produït del pas de l’Antic Règim a la nova societat de classes, analitzant el sorgiment i l’evolució del concepte de ciutadania i les noves formes de relació social, identificant les desigualtats i la concentració del poder en determinats grups socials.
5.2 Analitzar de manera multicausal l’evolució demogràfica de l’Estat espanyol, la desigual distribució de la població i el paper de les migracions interiors i exteriors i els exilis en la història contemporània d’Espanya.
5.3 Caracteritzar el naixement i l’evolució del moviment obrer durant els segles XIX i XX, interpretant les causes de la conflictivitat social i laboral i la seva articulació en moviments socials i polítics.
5.4 Deduir, per mitjà de l’estudi crític de notícies i dades estadístiques, l’evolució de la societat, identificant els èxits i els retrocessos experimentats i les mesures adoptades per les institucions fins al present, l’evolució dels nivells de vida i de benestar, així com els límits i reptes de futur, des d’una perspectiva solidària a favor dels col·lectius més vulnerables.
L’increment dels nivells d’equitat i igualtat constitueix la dimensió ètica sobre la qual cal valorar el desenvolupament humà d’un país i mesurar l’abast dels èxits socials. L’alumnat ha de percebre la gran heterogeneïtat i complexitat de la societat espanyola al llarg de la seva història, que resulta necessari analitzar per entendre’n l’evolució demogràfica, els desequilibris territorials i el desigual accés als recursos, als drets i a la participació en el poder. Per fer-ho, cal combinar l’estudi històric amb les aportacions d’altres disciplines com són l’antropologia, la psicologia social, les ciències polítiques o la sociologia, entre d’altres, per interpretar les diferents respostes, individuals i col·lectives, que es donen davant de situacions d’adversitat, incompliment d’expectatives o davant de la percepció de la injustícia. Una aproximació que s’ha de centrar en el subjecte i en les experiències col·lectives, en les seves maneres de vida, en les estructures mentals i culturals i en les emocions, per mitjà de fonts literàries i recursos cinematogràfics. També per mitjà de la lectura de publicacions i de la premsa d’època, així com de la consulta de biblioteques i hemeroteques digitals, per percebre la multiplicitat d’accions de protesta que s’han produït tant al món agrari com a l’urbà, des de les societats de l’Antic Règim al proletariat industrial i altres moviments socials més recents. Cal atendre a les mesures que les institucions han adoptat per gestionar els conflictes, pal·liar les desigualtats, neutralitzar la tensió social o reprimir les alteracions de l’ordre i els reptes pendents en relació amb la progressiva ampliació dels drets laborals i socials, la inclusió de les minories i la cohesió d’una societat múltiple i diversa, tot combatent tota mena de discriminació.
Competència 6
Analitzar críticament el paper de les creences i les ideologies en l’evolució de l’articulació social, en l’ús del poder i en la configuració d’identitats i projectes polítics, per comprendre la complexitat de la contemporaneïtat i per valorar i respectar la convivència en una societat plural i democràtica.
Criteris d’avaluació
6.1 Generar opinions argumentades, debatre i transferir idees i coneixements sobre la funció que han exercit les diferents ideologies a l’articulació social i política de l’Espanya contemporània, identificant les principals cultures polítiques que s’han anat succeint, les formes d’organització i els diferents projectes polítics que representaven i expressant actituds respectuoses davant les idees diferents de les pròpies.
6.2 Emprar el rigor metodològic de la història en l’estudi de les grans reformes estructurals que va emprendre la Segona República, identificant-ne els èxits i les reaccions antidemocràtiques que van derivar en el cop d’estat i l’esclat de la Guerra Civil, i en l’estudi del marc conceptual sobre els sistemes totalitaris aplicat en la interpretació del franquisme.
Les creences i les ideologies han constituït un dels principals eixos vertebradors de la societat, a partir de les quals s’han generat els més importants espais de sociabilitat, de creació de vincles i identitats col·lectives. L’alumnat ha d’identificar els canvis en les creences i les pràctiques religioses, les formes de pensament i les concepcions polítiques que han anat emergint i transformant-se des de l’època de l’absolutisme i l’estat liberal fins a l’actual societat democràtica. Per mitjà de la lectura de manifestos, articles de premsa o debats parlamentaris cal poder inferir els projectes polítics que van motivar els enfrontaments entre fraccions, partits i moviments polítics de l’època contemporània, des del carlisme i les diferents forces monàrquiques al republicanisme i les ideologies revolucionàries. Té un especial interès, per la significació històrica i l’intens debat social que suscita, el procés reformista i democratitzador que va emprendre la Segona República, així com les reaccions antidemocràtiques que es van generar davant el seu avenç i el cop d’estat que va comportar la seva fi. Cal que l’alumnat formi judicis propis argumentats en fonts fiables i en treballs històrics contrastats, que evitin la desinformació i afavoreixin el diàleg. La Guerra Civil i el franquisme donen compte del grau de violència que poden adquirir els conflictes i de les conseqüències de les dictadures feixistes. En l’actual context d’involució d’alguns drets humans, és més necessari que mai recuperar les memòries de les víctimes de la repressió i la violència per mitjà de recerques personals i col·lectives.
Competència 7
Analitzar les dinàmiques d’interdependència entre diferents agents en el context d’un món globalitzat per avalar els compromisos de cooperació, promoure actituds solidàries i proposar alternatives a les problemàtiques locals i globals basades en la cultura de la pau i en la consecució d’un món més solidari i sostenible.
Criteris d’avaluació
7.1 Assenyalar els reptes globals i els principals compromisos de cooperació en l’esfera internacional, així com els que emanen d’una ciutadania europea responsable i solidària.
7.2 Plantejar propostes d’acció que fomentin una actitud solidària i pacífica i alternatives davant de les problemàtiques que es viuen actualment a escala local, europea i global.
La mirada històrica des del present ha d’incloure el paper que ha representat i representa la Catalunya i l’Espanya d’avui al món, assumir els compromisos de la seva pertinença a la Unió Europea i a altres organismes internacionals i valorar la contribució de les institucions de l’Estat i altres entitats socials a accions humanitàries i de cooperació internacional.
Alhora, cal revisar els moments històrics en què l’Estat i grups de poder han controlat certs mecanismes per aconseguir poder polític, influir en la legislació o dominar recursos naturals de manera il·legítima, creant situacions de conflicte, injustícia i desigualtat com, per exemple, durant els processos d’expansionisme colonial. L’estudi d’aquest conjunt ampli de temes històrics requereix processos inductius, basats en la iniciativa, l’autonomia i la maduresa personal, desenvolupant processos avançats de cerca, selecció i tractament crític de la informació, que permeti elaborar el propi coneixement en diferents formats i comunicar-lo. Finalment, cal valorar críticament les dinàmiques d’interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar, per mitjà de treballs de recerca, les problemàtiques locals i globals i proposar alternatives basades en el diàleg intercultural i intergeneracional.
Competència 8
Analitzar els processos i els fenòmens històrics des de la perspectiva de gènere i la investigació sobre el moviment feminista, per visibilitzar-ne la presència dins la història, promoure actituds en defensa de la igualtat i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència.
Criteris d’avaluació
8.1 Introduir la perspectiva de gènere en l’observació i l’anàlisi de la realitat històrica i actual, identificant els mecanismes de dominació que han generat i mantingut la desigualtat entre homes i dones i l’assignació de rols de gènere i que han relegat les dones a un paper subordinat a la societat.
8.2 Reconèixer els moviments, les causes i els lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual en l’època contemporània i les aportacions de les dones en diferents àmbits socials, econòmics, polítics i culturals.
8.3 Participar en debats i projectes o accions de defensa de l’equitat de gènere i de rebuig de qualsevol manifestació de discriminació i violència per mitjà de propostes d’actuació.
La perspectiva de gènere respon a una exigència ètica a les societats contemporànies per comprendre quina és la situació real de la igualtat entre dones i homes a l’Espanya actual, valorar els avenços aconseguits i plantejar els reptes del futur. Incorporar aquesta visió als estudis històrics permet a l’alumnat situar en un lloc central nous conceptes a l’estudi de les relacions socials, analitzant els mecanismes de dominació, control, subordinació i submissió que s’han mantingut al llarg de la història. Identificar l’absència de la dona, tant a títol individual com col·lectiu, a la narrativa històrica exigeix explorar noves fonts, especialment literàries i artístiques i també les orals. Per mitjà de l’anàlisi d’estereotips, símbols i iconografies relacionats amb la dona i el món femení, en què es representen espais, activitats, rols, conductes, imatges i modes de vida, s’aconsegueix contextualitzar temporalment i espacialment les relacions de gènere i visibilitzar-ne la presència en la història. També comporta rescatar les dones —tant individualment com col·lectivament— que van ser capaces de superar el silenci i l’oblit, i dotar-les d’un protagonisme que la història escrita els ha negat, relegant-les a personatges secundaris i subordinats. L’estudi de les lluites, els moviments, les causes i els lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual permet analitzar les estratègies d’acció i la seva connexió amb determinades cultures polítiques i moviments socials i promoure actituds informades davant de la situació secular de desigualtat entre homes i dones.
Competència 9
Alhora, cal revisar els moments històrics en què l’Estat i grups de poder han controlat certs mecanismes per aconseguir poder polític, influir en la legislació o dominar recursos naturals de manera il·legítima, creant situacions de conflicte, injustícia i desigualtat com, per exemple, durant els processos d’expansionisme colonial. L’estudi d’aquest conjunt ampli de temes històrics requereix processos inductius, basats en la iniciativa, l’autonomia i la maduresa personal, desenvolupant processos avançats de cerca, selecció i tractament crític de la informació, que permeti elaborar el propi coneixement en diferents formats i comunicar-lo. Finalment, cal valorar críticament les dinàmiques d’interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar, per mitjà de treballs de recerca, les problemàtiques locals i globals i proposar alternatives basades en el diàleg intercultural i intergeneracional.
Competència 8
Analitzar els processos i els fenòmens històrics des de la perspectiva de gènere i la investigació sobre el moviment feminista, per visibilitzar-ne la presència dins la història, promoure actituds en defensa de la igualtat i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència.
Criteris d’avaluació
8.1 Introduir la perspectiva de gènere en l’observació i l’anàlisi de la realitat històrica i actual, identificant els mecanismes de dominació que han generat i mantingut la desigualtat entre homes i dones i l’assignació de rols de gènere i que han relegat les dones a un paper subordinat a la societat.
8.2 Reconèixer els moviments, les causes i els lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual en l’època contemporània i les aportacions de les dones en diferents àmbits socials, econòmics, polítics i culturals.
8.3 Participar en debats i projectes o accions de defensa de l’equitat de gènere i de rebuig de qualsevol manifestació de discriminació i violència per mitjà de propostes d’actuació.
La perspectiva de gènere respon a una exigència ètica a les societats contemporànies per comprendre quina és la situació real de la igualtat entre dones i homes a l’Espanya actual, valorar els avenços aconseguits i plantejar els reptes del futur. Incorporar aquesta visió als estudis històrics permet a l’alumnat situar en un lloc central nous conceptes a l’estudi de les relacions socials, analitzant els mecanismes de dominació, control, subordinació i submissió que s’han mantingut al llarg de la història. Identificar l’absència de la dona, tant a títol individual com col·lectiu, a la narrativa històrica exigeix explorar noves fonts, especialment literàries i artístiques i també les orals. Per mitjà de l’anàlisi d’estereotips, símbols i iconografies relacionats amb la dona i el món femení, en què es representen espais, activitats, rols, conductes, imatges i modes de vida, s’aconsegueix contextualitzar temporalment i espacialment les relacions de gènere i visibilitzar-ne la presència en la història. També comporta rescatar les dones —tant individualment com col·lectivament— que van ser capaces de superar el silenci i l’oblit, i dotar-les d’un protagonisme que la història escrita els ha negat, relegant-les a personatges secundaris i subordinats. L’estudi de les lluites, els moviments, les causes i els lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual permet analitzar les estratègies d’acció i la seva connexió amb determinades cultures polítiques i moviments socials i promoure actituds informades davant de la situació secular de desigualtat entre homes i dones.
Competència 9
Analitzar el llegat cultural i patrimonial per valorar-lo com a expressió de les memòries plurals, individuals i col·lectives i contribuir a la seva recuperació, conservació i promoció com a element conformador de les identitats i cohesionador de la comunitat.
Criteris d’avaluació
9.1 Elaborar treballs d’indagació i recerca, iniciant-se en la metodologia històrica i la historiografia, generant productes relacionats amb la memòria col·lectiva sobre esdeveniments, personatges o elements patrimonials d’interès social o cultural de l’entorn local, posant en valor el patrimoni històric i considerant-lo un bé comú que s’ha de protegir.
9.2 Participar en accions, recerques i projectes de recuperació de la memòria històrica a partir de la recollida de fonts directes i indirectes i d’arxius personals, locals i institucionals.
L’alumnat ha de conèixer que la història es concep com un procés obert i en constant revisió, que s’interpreta en funció de les preocupacions i dels interessos de la societat en cada moment. Amb això s’enriqueix el coneixement del passat i es dona resposta a les finalitats, als interessos i als usos que diferents entitats i institucions han fet del coneixement històric al llarg del temps. Els canvis metodològics i historiogràfics responen, en gran mesura, a les transformacions que es produeixen en el present i el mode en què la investigació pot aportar idees i solucions davant els reptes als quals ens enfrontem. Aquesta visió útil i funcional s’ha d’incorporar a l’aprenentatge de la Història, integrant el pensament històric i els seus mètodes, a través de l’elaboració de projectes orientats a una finalitat social o cultural determinada, preferentment connectada amb l’entorn real i, alhora, plantejant la perspectiva de la història “des de baix”, que permeti rescatar, també, les històries de vida de col·lectius i persones marginats o minoritzats a partir de la recollida de fonts directes i indirectes i d’arxius personals, locals i institucionals. D’aquesta manera, s’aconsegueix identificar el llegat històric com un bé comú, en la construcció i la posada en valor del qual ha de participar la comunitat, conservant la memòria col·lectiva a través del contacte i la solidaritat entre les generacions. L’alumnat també veurà la utilitat de l’aproximació històrica per assenyalar els problemes ecosocials rellevants en l’actualitat i prendre’n consciència històrica, elaborant productes creatius i eficaços, transferint aquest coneixement i despertant l’interès social. El patrimoni històric i cultural adquireix una nova dimensió en contextualitzar i en contrastar els diferents significats, assumint-ne com una responsabilitat individual i col·lectiva la conservació i la utilització per a la cohesió social.
Criteris d’avaluació
9.1 Elaborar treballs d’indagació i recerca, iniciant-se en la metodologia històrica i la historiografia, generant productes relacionats amb la memòria col·lectiva sobre esdeveniments, personatges o elements patrimonials d’interès social o cultural de l’entorn local, posant en valor el patrimoni històric i considerant-lo un bé comú que s’ha de protegir.
9.2 Participar en accions, recerques i projectes de recuperació de la memòria històrica a partir de la recollida de fonts directes i indirectes i d’arxius personals, locals i institucionals.
L’alumnat ha de conèixer que la història es concep com un procés obert i en constant revisió, que s’interpreta en funció de les preocupacions i dels interessos de la societat en cada moment. Amb això s’enriqueix el coneixement del passat i es dona resposta a les finalitats, als interessos i als usos que diferents entitats i institucions han fet del coneixement històric al llarg del temps. Els canvis metodològics i historiogràfics responen, en gran mesura, a les transformacions que es produeixen en el present i el mode en què la investigació pot aportar idees i solucions davant els reptes als quals ens enfrontem. Aquesta visió útil i funcional s’ha d’incorporar a l’aprenentatge de la Història, integrant el pensament històric i els seus mètodes, a través de l’elaboració de projectes orientats a una finalitat social o cultural determinada, preferentment connectada amb l’entorn real i, alhora, plantejant la perspectiva de la història “des de baix”, que permeti rescatar, també, les històries de vida de col·lectius i persones marginats o minoritzats a partir de la recollida de fonts directes i indirectes i d’arxius personals, locals i institucionals. D’aquesta manera, s’aconsegueix identificar el llegat històric com un bé comú, en la construcció i la posada en valor del qual ha de participar la comunitat, conservant la memòria col·lectiva a través del contacte i la solidaritat entre les generacions. L’alumnat també veurà la utilitat de l’aproximació històrica per assenyalar els problemes ecosocials rellevants en l’actualitat i prendre’n consciència històrica, elaborant productes creatius i eficaços, transferint aquest coneixement i despertant l’interès social. El patrimoni històric i cultural adquireix una nova dimensió en contextualitzar i en contrastar els diferents significats, assumint-ne com una responsabilitat individual i col·lectiva la conservació i la utilització per a la cohesió social.
Sabers
Aproximació a la història- Cerca, tractament de la informació, ús de dades en entorns digitals, interpretació de les fonts i avaluació de la fiabilitat. Identificació de les notícies falses i enganyoses en els mitjans de comunicació.
- Elaboració de judicis propis i argumentats davant problemes d’actualitat contextualitzats històricament i establiment de vincles entre el passat i el present. Defensa i exposició crítica per mitjà de presentacions i debats.
Reptes del món actual
- Coneixement dels principals ordenaments jurídics d’àmbit autonòmic, estatal, europeu i internacional com a garants de drets i llibertats per a l’exercici de la ciutadania. Anàlisi dels aspectes rellevants de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
- Descripció del model d’organització territorial de l’Estat espanyol. Reconeixement del concepte plurinacional de l’Estat i de la necessitat de preservació de les identitats, les llengües i les cultures pròpies com a font de riquesa compartida.
- Identificació dels trets fonamentals de les societats democràtiques, valorant les consecucions de la democràcia en pro de la justícia social. Participació en projectes comunitaris de l’entorn, mostrant empatia i accions de suport a col·lectius en situacions de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social.
- Debat sobre els reptes de la democràcia actual i valoració de la necessitat del compromís individual i col·lectiu amb les institucions democràtiques. Reconeixement dels valors de la pluralitat i la igualtat i rebuig de les conductes discriminatòries i violentes a partir de l’estudi de casos.
- Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió d’algunes dinàmiques demogràfiques actuals i els moviments migratoris, analitzant-ne les causes i les conseqüències. Interpretació de les causes de la despoblació i la concentració urbana i de les conseqüències de la petjada humana en els territoris propers.
- Reconeixement dels factors de diversitat social, etnicocultural i de gènere i la seva contribució a la cultura i la societat locals. Identificació de les característiques de les cultures originàries d’indrets sotmesos a la dominació i l’aculturació.- Maneig de dades, aplicacions i gràfics per a l’anàlisi de l’evolució de l’economia espanyola contemporània: desequilibris socials, territorials i ambientals. Interpretació de les transformacions del territori i valoració de la preservació dels paisatges propers.
- Anàlisi de les derivacions econòmiques, socials i polítiques del procés d’integració a la Unió Europea, situació actual i expectatives de futur. Identificació dels reptes de la Unió Europea dins el sistema món. Participació en projectes educatius amb estudiants de països europeus.- Interpretació del paper de Catalunya i de l’Estat espanyol dins el marc europeu i internacional en l’àmbit de la cooperació mundial i la seva participació en els organismes internacionals. Identificació dels fonaments geoestratègics des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat: la política de blocs i els conflictes de la descolonització.
- Identificació d’alguns moviments, causes i lideratges per a l’equitat i la no discriminació per raó de gènere i d’opció afectiva i sexual a l’època contemporània.
Compromís cívic
- Assumpció de compromisos davant dels Objectius del Desenvolupament Sostenible per mitjà d’accions que generin valor afegit en la comunitat.
- Valoració de les consecucions de la democràcia a Catalunya i Espanya, identificant els reptes pendents. Rebuig de qualsevol forma d’injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d’una visió crítica vers les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes.
- Valoració i respecte a la diversitat social, ètnica i cultural: tolerància i intolerància dins la història. Actitud oberta i receptiva davant de formes culturals diverses i, en especial, de col·lectius minoritzats.
- Distinció i complementarietat entre la història i la memòria. Preservació de les memòries plurals de persones i col·lectius de l’entorn proper. Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur.
- Participació en activitats que promoguin actituds de respecte envers persones i col·lectius per mitjà del diàleg intergeneracional i d’una aproximació intercultural. Superació dels estereotips i els prejudicis i actitud oberta per incorporar les experiències i sabers dels altres. Assumpció de responsabilitats individuals i col·lectives per contribuir a la cura i al benestar dels membres de la comunitat escolar i de l’entorn.
- Respecte per la diversitat de manifestacions artístiques i culturals i actitud proactiva en la conservació del patrimoni material i immaterial de l’entorn. Participació en accions de posada en valor, difusió i gestió del patrimoni local amb actitud col·laborativa i creativa, conjuntament amb arxius, museus i altres entitats.
