11 d’octubre 2023

L.3. Ciutat i territori

Ciutat compacta i ciutat difusa

Les ciutats es projecten sobre el territori segons dos grans models: el de ciutat compacta i el de ciutat difusa.

Es consideren ciutats compactes els nuclis urbans els habitants dels quals necessiten recórrer menys quilòmetres per als seus desplaçaments diaris i tenen, per tant, la seva població més concentrada en menys superfície. Tenen, per tant, densitats de població moderades o altes i sovint una notable barreja de funcions en el mateix espai (per exemple, funcions residencials i comercials o turístiques).

Per contra, les ciutats disperses son aquelles en les que els desplaçaments es distribueixen en una superfície més gran. El creixement d'aquest tipus de ciutat és extensiu, ocupen molt d'espai, les densitats de població són baixes i sol mostrar una acusada segregació de funcions. L'exemple extrem d'aquest model de ciutat és l'anomenat sprawl, les grans conurbacions d'habitatges unifamiliars que s'estenen per tot el territori i que són molt freqüents al nord d'Amèrica, encara que en les últimes dècades també han proliferat a Europa i altres continents (Font: "Les ciutats compactes...)

La major part de professionals vin­culats a l’ordenació del territori estan d'acord en indicar els desavantatges de la ciutat de baixa densitat: un major consum de sòl, d’energia i d’aigua; l’encariment dels serveis públics (com ara l’enllumenat, l’abastament d’aigua o la recollida d’escombraries); la segregació social, i l’augment de la mobilitat basada en el transport privat (Font: M.Jordi).

Així, l'agència de l'ONU per a l'habitatge, ONU-Habitat, recomana el model de la ciutat compacta perquè diu que
  • Una ciutat compacta està millor connectada, ja que pots arribar fàcilment a més llocs perquè es redueix la distància, la necessitat de l'ús de l'automòbil i s'acortan els temps i els costos del viatge.
  • La ciutat compacta redueix el cost dels serveis com la recollida dels residus, el sanejament, la policia, l'abastament d'aigua, l'enllumenat públic i altres molts serveis.
  • La ciutat compacta té a més beneficis econòmics, perquè les zones comercials i residencials no estan separades unas d'altres i, com a resultat, els llocs on la gent viu, compra i treballa són fàcilment accessibles, fet que genera dinamisme entre diverses activitats durant més hores al dia.

Tanmateix, també hi crítics cap a alguns aspectes de la ciutat compacta, ja que no queda clar que qualsevol augment de densitat de la població sigui positiu (per exemple, la gran motivació del Pla Cerdà fou l'higienisme, concretat en la lluita contra una densitat urbana que era la font de mals sanitaris i, també, socials) i no podem ignorar que les concentracions urbanes també generen els seus problemes: illes de calor, contaminació atmosfèrica, petjada d'aigua, expulsió d'activitats i serveis fora dels seus límits, eixamplament de la desigualtat social, tensions en la governança, etc.

L'Eco Compact City Network -una plataforma acadèmica que promou la ciutat compacta- va analitzar 88 barris europeus construïts els últims 25 anys que es podien considerar compactes i, a partir d'aquest estudi, va elaborar un primer guió de pautes típiques d'una ciutat compacta. Una dada aportada situa la densitat en 125 habitants per hectàrea. La de Barcelona és de 161 hab/ha, gairebé un 30% més. Això és bo perquè representa més compacitat o, contràriament, ja ha entrat en aquell tram de densitats que fa aflorar perjudicis? (Font: P.Torres)

(Text adaptat de diverses fonts: "Les ciutats compactes són més sostenibles que les disperses", sostenible.cat, 10/11/2019; M. Jordi, "Urbanització de baixa densitat a Catalunya. Debat", Anuari territorial de Catalunya 2004. Barcelona, p. 406-408; Onuhabitat.org; Pere Torres - Conseller tècnic de l'Institut Cerdà, "La ciutat compacta: sobreidealitzada?", coamb.cat, maig-agost 2010)

Alerta: el tema de la ciutat compacta i ciutat difusa surt relacionada normalment amb el medi ambient: veure l'apartat L.7. 




Gran àrees urbanes

D'una manera o d'una altra (i sovint combinant aspectes de ciutat compacta i de ciutat difusa) les ciutats sobrepassen els límits administratius i formen grans taques urbanes on les ciutats i les zones urbanitzades gairebé són contínues i estan separades per escasses zones agràries o forestals, que reben noms diversos:
  • Àrea metropolitana: conjunt que formen una gran ciutat o ciutat central i les ciutats més petites que l'envolten, que es relacionen formant un sistema en el qual es produeix un intens intercanvi de persones, de mercaderies i de comunicacions. Com a resultat de la proximitat i dels nombrosos vincles que s'estableixen entre els diferents nuclis urbans, les administracions locals sovint s'ajunten en entitats d'àmbit metropolità per oferir serveis com els transports o el sanejament. Ex. el Greater London Council o l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En les àrees metropolitanes, la ciutat central està especialitzada en les funcions comercial i de serveis, mentre que a la resta de ciutats hi predominen les funcions residencial i/o industrial. A la ciutat central també s’hi solen concentrar els centres de decisió política i econòmica.
  • Conurbació: gran zona urbanitzada amb diversos nuclis centrals d'una importància igual o similar, però que poden tenir funcions diferenciades. Ex. el Randstad (ciutat de la Vora) o Deltametropool (Metròpolis del Delta) formada per diverses ciutats, entre elles les quatre més importants d'Holanda: Rotterdam, l'Haia, Amsterdam i Utrecht. També es pot considerar una conurbació la zona de Barcelona, ja que dins de l'àrea metropolitana de Barcelona efectivament hi ha una conurbació que inclou almenys Barcelona i els municipis de la primera corona metropolitana.
  • Megalòpoli: seguit de conurbacions i àrees metropolitanes que van desenvolupant-se i relacionant-se fins a formar una extensíssima trama urbana que aplega, almenys, 20 milions d'habitants. Ex. l'àrea de la costa oriental dels Estats Units que va des de Boston fins a Washington, passant per Nova York i Filadèlfia, que constitueix un territori de prop de 800 km de llargada, amb uns 60 milions d'habitants i una gran continuïtat de les zones urbanitzades, on s'estableix una divisió de funcions: Washington és la capital político-administrativa, Boston és el centre artístic i cultural i Nova York, la capital financera. Un altre exemple és el de la megalòpoli que va de Tòquio a Kobe, al Japó, amb 450 km de longitud
Aquestes àrees urbanes no són estàtiques sinó que són dinàmiques. Al seu si es poden donar processos diferents, que pel que fa a la població que hi viu es poden definir de la manera següent
  • Urbanització: la ciutat central creix i l’entorn rural immediat perd població.
  • Suburbanització: fenòmen detectat a partir de la dècada de 1940 als EUA i més tardanament a Europa (1960s) amb el qual es produeix una potent urbanització de la perifèria urbana i d'espais rurals propers a les ciutats fins el punt que aquestes perifèries i els espais centrals de la ciutat es veuen relligats físicament per edificacions i infraestructures i després guanyen fis i tot coherència funcional, de manera que tots els espais passen a formar part del mateix sistema urbà (aquestes àrees s'anomenen àrees suburbanes i cal no confondre-les amb les suburbials). Aquests nous espais que creixen solen rebre el nom de "corones metropolitanes". La suburbanització podia implicar la pèrdua de població de la ciutat central. 
  • Desurbanització: la davallada de població de l’àrea central i de les corones és tan acusada que hi ha una pèrdua absoluta de població a l’àrea urbana. Al mateix temps, creix l’ocupació i la població en una àrea de 50 a 120 quilòmetres del centre, on predominen les ciutats satèl·lit.
    • Alguns autors plantegen aquests fenòmens com processos successius: (1) urbanització, (2) suburbanització, (3) desurbanització, als quals seguiria també (4) la reurbanització
  • Contraurbanització Concepte molt semblant a la desurbanització, que posa l'èmfasi en el procés generalitzat de creixement de centres urbans menors i fins i tot de zones rurals. Es tractaria d'un procés de desconcentració poblacional, a la inversa del procés històric de la urbanització, i aquí es tractaria d'un transvasament de població des dels grans nuclis urbans cap a les àrees rurals
    • L'urbanització d'àres allunyades dels nuclis urbans crea un paisatge que és una combinació d'espais urbans i rurals. Aquestes àrees s'anomenen àrees rururbanes, i la rururbanització es defineix com el procés que implica la conversió dels espais agrícoles en residencials per part de la població que cerca una alternativa a les concentracions urbanes (la rururbanització és un procés semblant a la suburbanització però més allunyat dels espais centrals de la ciutat).
  • Reurbanització: es dóna en els casos d’èxit en la revitalització dels centres urbans

D'una manera o d'una altra, cal tenir en compte que les ciutats es relacionen entre elles i alhora estructuren el territori. Amb això es vol dir que les ciutats són els nodes de xarxes de producció, de consum, de recursos, i de decisions. Aquests intercanvis que s'estableixen entre els diferents nodes de la xarxa reben el nom de fluxos: persones, vehicles, productes manufacturats, trucades telefòniques,... 

Tanmateix, no totes les ciutats ofereixen els mateixos serveis, fet que provoca l'aparició d'un conjunt jerarquitzat de centres anomenat xarxa urbana. 

Aquestes xarxes urbanes funcionen com un "sistema", o sigui, com un conjunt amb elements dinàmics que interrelacionen entre ells. El concepte de sistema urbà, per tant, inclou els conceptes de ciutat, de xarxa i de jerarquia. El grau d'integració d'un sistema urbà dependrà del grau i de la intensitat de la circulació i intercanvi dels fluxos existents. Sovint les àrees urbanes, com el conjunt de les economies, adquiereixen una especialització funcional, o sigui, s'especialitzen en determinats serveis que tenen sentit en el marc de l'economia global.

És possible, així, identificar sistemes urbans en diferents espais geogràfics: Catalunya, Espanya, Europa. I, al capdavall, en la mesura que la globalització econòmica s'està imposant, es parla d'un sistema mundial de ciutats, en el qual cada àrea urbana s'especialitza. Com ha escrit M. Castells, "La ciutat global no és un lloc sinó que és un procés. Un procés en el qual els centres de producció i consum de serveis avançats i les societats locals que hi estan vinculades es connecten en una xarxa global en què els fluxos d'informació juguen un paper clau".


La xarxes urbanes a Catalunya, Espanya i Europa
  
Dibuixa sobre els mapes d'Europa, Espanya i Catalunya les principals xarxes urbanes existents i descriu-les, tot a partir dels enllaços que trobaràs a continuació.
Xarxes urbanes de Catalunya

L'estiu de 2022 ha sigut notícia, amb un cert, alarmisme, que la ciutat de Barcelona perdia població per segon any consecutiu, que la seva població envellia i que hi havia molt pocs naixements. A partir de les dades següents, explica l'evolució de l'àrea metropolitana de Barcelona i de la seva inserció en el conjunt de Catalunya. Usa també els conceptes d'Urbanització, Suburbanització, Contraurbanització, Desurbanització i Reurbanització que hem vist.

 


Les xarxes urbanes en un món global

Encara que també poden coincidir, no és el mateix una gran ciutat o megaurbs que una ciutat global.

Les megaurbs. A partir dels materials següents, respon:
  • Com podem definir una megaurbs?
  • Quina ha estat l'evolució en la localització geogràfica de les megaurbs?


 

Les ciutats globals. A partir de la lectura dels materials següents, respon:
  • Què és una ciutat global ?
  • Quines són les ciutats més ben situades en els rànquings de les ciutats globals ?
  • Quines diferències hi ha entre les megaurbs i les ciutats globals ?
  • Com estan situades les ciutats espanyoles entre les megaurbs i les ciutats globals ?
En l'index Kearney de ciutats globals, el Global Cities Index mostra el rànquing actual, mentre que el Global Cities Outlook fa una previsió d'una futura evolució del rànquing.

The Global Cities Index (GCI) measures how globally engaged cities are across five dimensions: business activity, human capital, information exchange, cultural experience, and political engagement. The Index seeks to quantify the global connectedness of a city and assess the competitiveness of 156 cities across these five dimensions by considering factors such as the city’s market dynamics, education levels, information access, culture and entertainment options, and presence of international civic organizations.

The Global Cities Outlook (GCO) is a forward-looking evaluation of how the same cities are creating conditions for their future status as global hubs. This is measured across four dimensions: personal well-being, economics, innovation, and governance. We use 13 indicators to evaluate the city’s potential for long-term success, such as healthcare, inequality, ease of doing business, infrastructure development, and investment.



Grans aeroports internacionals (megahubs). Font: oag.com


Font: Consultoria PWC

PAU setembre 23. Observeu la taula següent:

La taula mostra la població de les quinze aglomeracions urbanes més grans del món. Les dades fan referència al continu construït de cada aglomeració, encara que ultrapassi —i de vegades força— el límit administratiu estricte de la ciutat principal. 

1. A partir de les dades recollides a la taula contesteu les preguntes següents:
a) Les ciutats i àrees urbanes més poblades actualment són les mateixes que fa cinquanta anys? Justifiqueu la resposta.
b) A quines àrees del món es localitzen les grans aglomeracions urbanes de la taula? Quines són les causes d’aquesta distribució?

2. Totes aquestes aglomeracions articulen grans àrees metropolitanes. 
a) Què és una àrea metropolitana?
b) Quina és la diferència principal entre les funcions urbanes de la ciutat central i les de la resta del territori?

3. L’Àrea Metropolitana de Barcelona està formada per trenta-sis municipis que agrupen en total uns 3,3 milions d’habitants. 
a) Es pot considerar una megalòpolis? Raoneu la resposta. 
b) I una conurbació? Raoneu la resposta








a