Cal recordar que la comunicació és "l'acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció socials", la informació és el flux de missatges i el coneixement és fruit de la interpretació de la informació a partir de les necessitats dels subjectes.
Quan parlem de comunicacions ens solem referir a algun dels tres aspectes següents:
L'ús més genèric és quan parlem de la globalització de les comunicacions, la informació i el coneixement, en el marc de la globalització i la "societat del coneixement"
Les dues idees fonamentals eren:
- La inclusió/exclusió de les xarxes i l'arquitectura de les seves relacions, facilitada per les TIC, configuren els processos i funcions dominants a la societat del coneixement. Una definició fonamental de l’economia i la societat actuals és que es basen en xarxes globals que són possibles i eficaces gràcies a les TIC i la digitalització.
- Una segona definició és que es tracta d’una economia i una societat basades en el coneixement. L’economia del coneixement vol dir que es tracta d'una economia que es basa en la recerca, desenvolupament, disseny i innovació, que es produeixen, necessàriament, en un context global. En definitiva, l’economia del coneixement no són només les empreses .com. sinó que és un entorn de xarxes globals de capital, gestió i informació, que basa la productivitat i la competitivitat en el desenvolupament tecnològic i les habilitats i capacitats dels agents econòmics.
Una segona perspectiva és l'estudi de la base tecnològica de què disposa un país o una regió per a sustentar aquesta "societat del coneixement": ordinadors, llars connectades a internet, fibra òptica, etc.
Són les dades que es recullen als informes de "societat digital". Són indicadors que tenen una alta correlació amb el nivell general de desenvolupament del país ("Internet activities" a la UE. Font: Key figures on Europe 2021 edition)
Dades semblants per a Catalunya (Sociedad digital en España, 2020-21, Fundación Telefónica):
En general es considera que la pandèmia de la Covid ha accelerat aquest procés de digitalització:
La emergencia sanitaria ha traído consigo la aceleración de la transformación
digital que llevaba en marcha desde las últimas décadas. De la noche a la mañana, numerosas actividades de la vida cotidiana de las personas tuvieron que
realizarse obligatoriamente a través de las redes por el imperativo del confinamiento y el distanciamiento social impuestos por el coronavirus. Nuestro país
y los de nuestro entorno se han visto de pronto sumidos en el teletrabajo y en
la educación a distancia, han experimentado un auge en las finanzas y las
compras electrónicas, han conocido cómo se afianzan cada vez más las plataformas de ocio digital entre los ciudadanos, y, en el terreno empresarial,
las compañías más rezagadas están comprendiendo la importancia que tiene la
tecnología para poder competir en los mercados del siglo (Sociedad digital en España, 2020-21, Fundación Telefónica).
Fixem-nos que aquest text parla també d'empreses i mercats, perquè la digitalització o la societat digital i l'ús i processament d'informació, com ja hem vist en parlar de globalització i de 4a Revolució Industrial, va molt més enllà de l'ús que particulars i famílies fan d'internet. Alguns exemples de processament d'informació vinculats a la societat digital (que poden ser entesos, també, com a exemples de la 4a Revolució Industrial):
- Vinculats a la intel·ligència artificial: reconeixement de la parla i traducció automàtica, reconeixement facial, anàlisi d'emocions i del comportament, presa de decisions fent servir algoritmes d'aprenentatge automàtic, automatització de processos, recomanacions fent servir algoritmes, màquines autonòmes.
- Per exemple: una empresa canadenca d'anàlisi de riscos va identificar l'origen de la covid a Wuhan abans que ho fes l'OMS
- Blockchain o cadenes de blocs: sistema d'emmagatzemar registres en temps real que poden ser compartits però no poden ser alterats perquè cada registre es guarda com si fos la baula d'una cadena: ni es poden canviar les baules ni inserir-ne de noves allà on ja n'hi ha de vinculades entre elles.
- Intercanvi d'informació mèdica, seguiment de comandes, seguiment de processos de fabricació, rastreig de productes des de la seva elaboració fins a la venda, ...
- Desenvolupament de "l'internet de les coses" (actualment: es refereix a una xarxa d'objectes físics de la vida quotidiana interconnectats mitjançant sensors, programari i altres tecnologies per tal d'intercanviar dades amb altres dispositius i sistemes a través d'Internet", per exemple, a les cases intel·ligents on es poden controlar tot d'aparells i dispositius a distància). Les empreses es plantegen la interconnexió massiva de dispositius que podran ser controlats a distància.
- usos: Gestió energètica d'establiments i fàbriques (il·luminació i climatització), gestió de flotes de vehicles per controlar on són i analitzar les millors rutes
- IoT (internet de les coses)
- IIoT (internet industrial de les coses)
- IoRT (internet of robotic things) o internet de les coses robótiques: dispositius intel·ligents que monitoritzen esdeveniments, recullen dades de sensors, usen intel·ligència artificial per prendre decisions i, finalment, controlen i manipulen objectes en el món físic
- Fusió de Blockchain i internet de les coses per garantir la seguretat.
- Robòtica: salt d'entorns molt concrets i controlats (per exemple, les cadenes de muntatge d'automòbils) a entorns lliures de sectors productius molt diversos.
- sanitat: unitats de desinfecció d'hospitals, transport de tota mena d'elements als hospitals (menjar, mostres per analitzar, ..), control de constants dels pacients, ...
- agricultura: desenvolupament d'eines intel·ligents que aprenen a partir de les dades recollides (tractors amb visió artificial que aprenen com comportar-se amb els diferents conreus...)
La internet industrial de les coses:
La darrera perspectiva se centra en una qüestió més concreta: els "mitjans de comunicació".
Amb aquesta expressió se solen designar aquells mitjans tècnics que permeten fer arribar unes mateixes comunicacions a una multitud de receptors alhora. S'hi inclouen mitjans audiovisuals, com els que componen la indústria musical, la ràdio, el cinema i la televisió, però també mitjans com els de la premsa escrita, els diaris i les revistes. En rigor, el primer mitjà de masses va ser el llibre a partir de la invenció de la impremta, però no se'l sol incloure com a tal. No tothom accepta la denominació mitjans de comunicació social. Alguns consideren més encertada l'expressió anglesa mass media o el seu equivalent al català mitjans de masses. Consideren que la proposició mitjans de comunicació social suggereix una interacció, una bidireccionalitat, que no es produeix en realitat. La unidireccionalitat dels mitjans faria poc apropiada l'expressió mitjans de comunicació. D'acord amb els qui mantenen aquest criteri, els mitjans de masses serien mitjans de transmissió d'informacions més que no pas mitjans de comunicació (UOC).
Els canvis més recents en els mitjans de comunicació són:
- La crisi dels mitjans tradicionals (com la premsa i la TV) i l'emergència de les plataformes de TV, internet i les xarxes socials.
- Explica l'evolució de l'audiència dels mitjans de comunicació a partir del cas de Catalunya (quadre més avall)
- Explica el tema de les fake news a partir del text "Fake news i big data" (més avall)
- La construcció de grans corporacions que són propietàries de diversos mitjans
- Explica quins són els grans grups de comunicació mundials i espanyols i quin % del negoci / audiències dominen, i quines són les seves fonts de finançament, a partir d'aquest article.
Per això les organitzacions de verificació de fets i notícies són una de les principals indústries emergents del periodisme, si bé elles mateixes també són acusades de partidisme. A mesura que apareixen verificadors de fets, les tecnologies utilitzades van evolucionant: de mètodes a tecnologies basades en el tractament de dades i la identificació automàtica dels llocs web que difonen notícies falses.
Algunes de les principals raons de l’impacte aconseguit per les fake news comparteixen una base comuna: la transformació tecnològica cap a un món on cada cop més les interaccions succeeixen en el món digital. I una de les conseqüències resultants d’aquest canvi de comportament ha estat un increment exponencial de les dades que es generen i s’emmagatzemen de forma que puguin ser llegides i tractades per sistemes informàtics. El “paradigma big data” engloba tots aquests conjunts de dades que comparteixen tres propietats: estan compostos per quantitats massives de dades (volum), provenen
de diverses fonts i en diversos formats (varietat) i es generen de forma ràpida i constant (velocitat).
Font: adaptat de Informe de la comunicació a Catalunya 2017-18, UAB, 2019
