Estableix la importància dels serveis a les economies europees actuals a partir de les dades de la presentació:
Per què augmenta el pes dels serveis en les economies desenvolupades?
En primer lloc, es relaciona amb la transformació global de les economies i les societats desenvolupades des de la segona revolució industrial: el creixement del paper de l’estat, l’augment de serveis relacionats amb els nivells de vida com sanitat i educació, l’aparició de l’oci i les vacances, o la mateixa mundialització de l’economia que estimula els transports i les comunicacions. En el cas català i espanyol destaca també l’enorme importància del turisme.
En segon lloc, cal afegir que en l’evolució recent del sector terciari destaca el pes dels serveis destinats a la producció en el consum intermedi de la major part de les branques d’activitat de l’economia. Els serveis de consum intermedi inclouen serveis de transport i logística, serveis de comunicacions, serveis de gestió, serveis de control de qualitat, serveis de màrqueting, i altres, que poden ser prestats per personal de la mateixa firma o bé per proveïdors externs a ella. Les circumstàncies econòmiques recents han estimulat la prestació externa d’aquests serveis, en el procés que en parlar del sector secundari hem vist que s’anomenava externalització o outsourcing.
Aquest fet pot ser degut a diverses raons internes a les pròpies economies desenvolupades:
Aquest sector “integrat” industria – serveis a la producció ocupa el lloc central de les economies: en el cas de Catalunya, contribueixen amb gairebé les dues terceres parts del valor afegit total de l’economia catalana; és, doncs, el sector, al voltant del qual pivota el conjunt d’aquesta economia. Per altra banda, el percentatge de contribució al valor afegit brut del sector “integrat” indústria manufacturera–serveis destinats a la producció és un percentatge superior a la seva aportació al conjunt de l’ocupació, la qual cosa mostra que es tracta d’un conjunt d’activitats que operen amb un nivell de productivitat superior a la productivitat (agregada) mitjana de les economies considerades.
En segon lloc, cal afegir que en l’evolució recent del sector terciari destaca el pes dels serveis destinats a la producció en el consum intermedi de la major part de les branques d’activitat de l’economia. Els serveis de consum intermedi inclouen serveis de transport i logística, serveis de comunicacions, serveis de gestió, serveis de control de qualitat, serveis de màrqueting, i altres, que poden ser prestats per personal de la mateixa firma o bé per proveïdors externs a ella. Les circumstàncies econòmiques recents han estimulat la prestació externa d’aquests serveis, en el procés que en parlar del sector secundari hem vist que s’anomenava externalització o outsourcing.
Aquest fet pot ser degut a diverses raons internes a les pròpies economies desenvolupades:
- La possibilitat d’alliberar recursos per a altres inversions que es consideren més prioritàries
- La conversió, d’aquesta manera, de determinats costos fixos en costos variables
- L’intent de resoldre la manca de capacitats dins l’empresa per a la realització de determinades funcions o tasques
- La rebaixa de costos en la prestació dels serveis, a causa del fet que la firma externa pot operar amb uns costos unitaris (mitjans) més baixos, conseqüència de l’aprofitament d’economies d’escala o d’abast, o al seu accés a determinats inputs especialitzats
En tercer lloc, la competència dels nous països industrialitzats ha contribuït a deslocalitzar moltes activitats industrials intensives en mà d’obra (i això provoca la pèrdua d’importància de la indústria) i l’especialització en activitats de més valor afegit que sovint incorporen una creixent dosi de serveis (servitització).
Font: Ezequiel Baró Tomàs Cinthya Villafaña Muñoz, La nova indústria: el sector central de l’economia catalana, Generalitat de Catalunya, 2009
Fonts: https://pe.fashionnetwork.com/ 8/10/2020, 21/3/2019, 27/11/2019; El País, 29/2/2004; mango.com;
https://atlas.marcasrenombradas.com/marcas/mango/
Font: Ezequiel Baró Tomàs Cinthya Villafaña Muñoz, La nova indústria: el sector central de l’economia catalana, Generalitat de Catalunya, 2009
Mango, la multinacional tèxtil que no té cap fàbrica.
El director general de la companyia la definia el 2004 com una empresa “de disseny, d’investigació i desenvolupament, logística i vendes” i que millora la productivitat amb la seva logística. Factura més de 2000 M€, té 15.000 treballadors en total, dels quals 9.000 en filials de l’estranger. Està preparant la traçabilitat de tots els productes i promociona l’omnicanalitat. Més o menys funciona així (2020-21):
Fonts: https://pe.fashionnetwork.com/ 8/10/2020, 21/3/2019, 27/11/2019; El País, 29/2/2004; mango.com;
https://atlas.marcasrenombradas.com/marcas/mango/
