Elements a tenir en compte
- Localització (CCAA i províncies)
- Característiques del relleu i del clima (són rellevants per a la localització o característiques de l'activitat industrial?)
- Relleu, costes, xarxa hidrogràfica
- Clima i vegetació potencial
- Elements antròpics
- Activitats tradicionals
- Activitats industrials actuals
- Tipus d'indústria
- Tipus de paisatge industrial
- Factors de localització
- Elements socials (especialment relacionats amb la qualitat de vida i l'ocupació)
- Altres activitats antròpiques : agràries, poblament, infraestructures
- Riscos i impactes ambientals
- Riscos propis del clima
- Riscos propis de l'activitat
- Altres impactes ambientals
- Empremta ecològica
- Propostes de millora
Hi ha quatre grans tipus de paisatges industrials tipificats
_coal_trades_for_last_year,_addresses_and_names_of_all_ironmasters,_with_a_list_of_blast_furnaces,_iron_(14761790294).jpg)
Font: Griffiths, Samuel, editor of "The London Iron Trade Exchange", Griffiths' Guide to the iron trade of Great Britain ... an elaborate review of the iron (and) coal trades for last year, addresses and names of all ironmasters, with a list of blast furnaces, iron manufactories, and other statistics and information respecting iron and coal .. , 1873 (extret de Viquipèdia en anglès)
Paisatges industrials urbans: propers a la mà d’obra i als llocs de consum (per això, sovint són de béns de consum). Organitzats sovint en polígons industrials.
Un polígon industrial és una àrea especialitzada on es localitzen les empreses i les indústries segons una planificació urbanística prèvia. La ubicació de les empreses en els polígons industrials els permet optimitzar les infraestructures i els serveis comuns i configurar espais que s'adaptin als requeriments específics d'aquests sectors econòmics.
Els polígons industrials es localitzen en punts determinats del territori buscant un seguit d'avantatges: disponibilitat d'espai a bon preu, bones comunicacions i accessibilitat a les xarxes de distribució, proximitat a centres de serveis, etc. Des de l'inici del segle xx, es va adverar que una bona connexió a les xarxes de comunicacions és tant crític per l'èxit d'un polígon que les xarxes materials.Els darrers anys els polígons industrials han evolucionat i s’han diversificat notablement. D’una banda s’han diversificat internament –per proporcionar més serveis a les empreses. De l’altra, se n’ha diversificat la tipologia i, en conseqüència, la denominació. Avui, en lloc de la designació de “polígon industrial”, és comú referir-se al concepte més ampli de “sector d’activitat econòmica” i a conceptes específics com “parcs industrials”, “parcs tecnològics”, “parcs logístics”, etc. En general, n’ha crescut el nombre, la seva mida ha augmentat (Font: Viquipèdia i Guia d'integració paisatgística 1. Polígons industrials i sectors d'activitat econòmica, Generalitat de Catalunya, 2007)
Paisatges industrials rurals: enclavaments industrials o miners en entorns eminentment rurals
El procés industrialitzador, al llarg dels darrers dos segles, ha comportat un profund canvi tant social com econòmic de bona partde la humanitat, però també una important transformació de la superfície terrestre al crear-se un conjunt de nous paisatges lligats a l’activitat industrial perfectament definibles tant en àrees urbanes com en medis rurals. La importància dels paisatges industrials rurals en les seves diferents tipologies i principalment el paisatge miner són veritables illes de memòria en els països post industrialitzats, sovint difícils de comprendre i interpretar per les generacions actuals i el públic en general. Es necessària, per tant una visió integradora de tots els elements que el conformen, tant físics com biòtics i antròpics mitjançant una perspectiva interdisciplinar que es fonamenti en la relació entre el paisatge industrial, el territori i el medi ambient, en els aspectes tecnològics, econòmics, socials i culturals, en considerar la fàbrica o en el cas de la mina l’espai estrictament extractiu com l’únic element estructurador del paisatge i en considerar, a més del seu valor tecnològic i/o arquitectònic, el seu paper com a generador d’altres elements paisatgístics, com infraestructures de serveis, equipaments, habitatges, etc. (Adaptat de Jordi Ballonga i Magda Fernández, "La interpretació del paisatge industrial de les mines de Cercs", L'Erol, 43, 1994)
Paisatges industrials tecnològics o moderns: nous parcs tecnològics o científics, amb qualitat urbanística, propers a les ciutats, ben comunicats. A vegades se'ls qualifica com una variant moderna dels polígons industrials.
Són espais per a empreses basades en la innovació i el coneixement. A Espanya sorgeixen als anys vuitanta i la majoria són de promoció pública. El seu objectiu és afavorir la integració entre la ciència, la tecnologia i la indústria. Ofereixen tipologies urbanístiques, constructives i paisatgístiques molt diverses i sumen més de 3.000 ha de superfície. Una tercera part dels 69 parcs espanyols té una mida superior a 100 ha; un 20% són espais de menys de 5 ha i la resta en té entre 5 i 50 ha. En la seva localització és fonamental la proximitat i l'accessibilitat òptima a una ciutat o aglomeració urbana dinàmica ia centres de recerca. Als parcs científics hi ha activitats de R+D i de formació, i en queda exclosa la producció. Els parcs tecnològics combinen R+D+i amb activitats de fabricació. Poden interpretar-se com els espais industrials del futur (Font: traduït de l'Atlas Nacional de España, Indústria)
