I.6. L'impacte ambiental de les activitats industrials i les seves alternatives

Com hem vist al bloc 2, i com es pot veure a l'exemple de la pol·lució de l'aire provocada per la indústria espanyola el 2020, la indústria té un important impacte ambiental, encara que, evidentment, no és l'únic sector que en té (gràfic: EEA, Spain, Industrial pollution profile 2020).

L'estratègia principal que s'està establint a Europa des del 2015 per reduir l'impacte ambiental de la indústria és l'anomenada "economia circular".

L'economia circular és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per crear un valor afegit. Així, el cicle de vida dels productes s'estén.

A la pràctica, implica reduir els residus al mínim. Quan un producte arriba al final de la vida, els seus materials es mantenen dins de l'economia sempre que sigui possible gràcies al reciclatge. Aquests poden ser productivament utilitzats una vegada i una altra, creant així un valor addicional.

Contrasta amb el model econòmic lineal tradicional, basat principalment en el concepte “usar i llençar” [o, de manera més completa, "extraure-fabricar-usar-llençar"], que requereix grans quantitats de materials i energia barats i de fàcil accés. L'obsolescència programada contra la qual el Parlament Europeu demana mesures també és part d'aquest model (Parlament Europeu, "Economia circular", 24/5/2023].

Les institucions europees entenen que aquest model és bo per protegir el medi ambient, reduir la dependència de les matèries primeres, crear ocupació (per l'estímul a la innovació) i estalviar diners als consumidors (perquè els productes durarien més).

El pla d'acció vigent per a l'economia circular promou mesures concretes per avançar cap a aquest objectiu:

• Millorar la durabilitat, reutilitzabilitat, actualitzabilitat i reparabilitat dels productes, abordar la presència en ells de substàncies químiques perilloses i intensificar-ne l'eficiència quant a l'ús d'energia i de recursos;
• Augmentar el contingut reciclat dels productes sense detriment del seu rendiment i seguretat;
• Possibilitar la refabricació i el reciclatge d'alta qualitat;
• Reduir la petjada de carboni i la petjada ecològica;
• Limitar l'ús de productes d'un sol ús i contrarestar l'obsolescència prematura;
• Prohibir la destrucció dels béns duradors que no hagin estat venuts;
• Incentivar els «productes com a serveis» o altres models similars en què els productors conserven la propietat del producte o la responsabilitat pel seu rendiment al llarg del cicle de vida;
• Mobilitzar el potencial de digitalització de la informació sobre productes, incorporant solucions com passaports, etiquetatge i marques d'aigua digitals;
• Recompensar els productes d'acord amb els diferents resultats en matèria de sostenibilitat, per exemple vinculant les prestacions d'alt nivell als incentius;
• Prioritzar, en l'apllicació d'aquestes mesures, els sectors de l'electrònica, les TIC, els productes tèxtils, el mobiliari i els productes intermedis d'alta resistència com l'acer, el ciment i els productes químics, a més d'indentificar d'altres grups de productes per prioritzar en funció del seu impacte ambiental i el seu potencial per a la circularitat.