I.4. Localització i estructura del sector secundari a Catalunya

A partir de la informació continguda a la presentació que segueix, respon les preguntes sobre la indústria a Catalunya:

1. Quina és el pes de la indústria catalana en el conjunt de la seva economia, en termes de PIB o de VAB? 
2. Valora aquesta presència de la indústria en l'economia catalana en el marc de les economies europees (és habitual, és menor o major que altres economies, ...?)
3. Valora la presència de la indústria a l'economia catalana en termes d'ocupació i compara-ho amb el conjunt espanyol i la UE.
4. Quins són els sectors industrials més presents a l'economia catalana?
5. Anota dues característiques de la indústria catalana en relació a altres comunitats autònomes
6. Compara l'estructura industrial catalana en relació al conjunt espanyol i a les principals economies europees (Alemanya, França, Itàlia)
7. Indica tres canvis fonamentals en l'estructura industrial catalana entre 1975 i l'any 2000.
8. Valora l'evolució de l'ocupació de la indústria catalana segons la tecnologia del sector i compara-ho amb el conjunt espanyol.
9. Quin és el problema de productivitat de la indústria catalana i com es relaciona amb la mida de les seves empreses ?
10. Quins factors influeixen en la localització de la indústria catalana ?
11. Indica, per a dos SPL de Catalunya, les activitats a què es dediquen les empreses incloses en ell i les raons de la seva localització.
12. Valora la capacitat exportadora de la indústria catalana i de l'espanyol en general: saldo exportador-importador, on exporten, importància o no de la capacitat exportadora de Catalunya i quin és el model català d'exportació en comparació a les altres CCAA
13. Valora la importància del mercat espanyol per a la indústria catalana
14. Revisa les característiques i punts forts de la indústria catalana que apareixen a la diapositiva 24. Il·lustra-les amb exemples que hagis vist i completa la llista de característiques i punts forts.
15. Valora l'impacte de la globalització i de l'entrada a la UEM sobre la indústria catalana a partir del text que tens en aquesta mateixa pàgina.

La indústria catalana, la globalització i els resultats de l’entrada a la UEM (2000-2021)

La globalització (i l’entrada a la UEM) té dos efectes contraposats: per un costat, destrueix ocupació com a conseqüència de la deslocalització i de la competència exterior, especialment intensa en determinats sectors d’activitat. Per l’altre, crea ocupació i estimula el creixement de la productivitat com a conseqüència d’una major especialització i de l’expansió dels mercats, que es deriven de la major integració del país en els fluxos econòmics internacionals. Per tant, cal preguntar-se fins a quin punt els beneficis de la globalització superen, o no, els costos econòmics i socials que se’n deriven, i quins són els principals beneficiaris i quins els principals perjudicats per la globalització.

Tot plegat ha tingut un impacte net positiu sobre l’ocupació i la productivitat de la indústria manufacturera catalana considerada en el seu conjunt –millorant el registrat a altres economies del Sud d’Europa, i apropant-se als països més beneficiats, al Centre i Nord d’Europa. La destrucció d’ocupació imputable a la deslocalització (pel trasllat o tancament d’empreses, o pels ajustaments de plantilla: uns 76.000 llocs de treball) ha estat superada per la creació de nova ocupació gràcies al creixement dels mercats derivat d’una major i millor integració comercial de la indústria catalana en l’economia global (uns 412.000 llocs de treball). La pèrdua neta d’ocupació a la indústria durant el període de referència és imputable principalment al canvi tecnològic (o sigui, a la mecanització i la subsegüent substitució de mà d’obra per màquines: uns 578.000 llocs de treball) i ha estat compensada per la creació de nova ocupació als serveis (uns 767.000 llocs de treball), però en aquest sector, en general, els sous i la productivitat són menors. Per tant, la transformació del model productiu induïda pels efectes conjunts del canvi estructural associat amb la globalització i el canvi tecnològic semblaria conduir a una major polarització entre una indústria de menor dimensió en volum d’ocupació però molt més productiva i uns serveis que ocupen una fracció superior de l’ocupació total, amb creixements molt inferiors de la productivitat i sovint amb sous menors.

L’impacte negatiu afecta especialment a segments d’activitat amb nivells de productivitat, rendibilitat i inversió per ocupat per sota de la mitjana de la indústria (especialment, el tèxtil). A la inversa, en general, els que es troben per sobre de la mitjana en resulten reforçats (l’alimentari, el sector de la maquinària, el farmacèutic i el químic).

Els sectors amb tendència a la localització (alimentari, químic i metal·lúrgic) mostren un creixement de les exportacions molt superior al de les importacions. En canvi, en alguns dels sectors amb propensió a la deslocalització (tèxtil, arts gràfiques, equips informàtics i electrònics, material elèctric i material de transport) són les importacions les que creixen per sobre. Ara bé, les mateixes forces que impulsen l’obertura creixent de les empreses catalanes a l’exterior són també les provoquen una pèrdua de quota en el mercat domèstic. El fet que l’increment de les exportacions no hagi estat suficient per compensar la pèrdua de producció orientada al mercat domèstic i que competeix amb les importacions, explica el fet que el VAB i l’ocupació al conjunt de la indústria hagin disminuït en valors absoluts entre 2000 i 2016.Font: adaptat de Joan Ramon Rovira i altres, Deslocalització industrial a Catalunya: impacte, determinants i perspectives, Generalitat de Catalunya, 2020

PAU Juny 2018. 

1. A què es refereix l’autor del text quan esmenta la desindustrialització dels anys setanta? Quina en va ser la causa? Quines conseqüències immediates va tenir en la indústria catalana? [1,5 punts]

2. Quines són les característiques de la indústria catalana? Quins són els seus punts forts? [1,5 punts]