La UE és una gran potència industrial, si bé el seu pes relatiu al món està disminuint. La importància relativa de la indústria al si de l'economia europea és reduïda i també ho és l'ocupació industrial, si bé varia de país a país, amb un major pes al centre i est d'Europa que no pas a l'oest i al sud.
Fonts: Ministerio de industrria, directrices generales de la nueva política industrial española 2030, 2019 (CNAE BCDE); Eurostat regional yearbook, 2020; The EU in the world, 2020; Key figures on Europe, 2020.
En aquest mapa de la Unió Europea (UE) s’aprecia una concentració de la riquesa en
unes regions molt concretes. Quines són les raons d’aquesta localització? Per què se
l’anomena Banana Blava?
[0,5 punts]
R: Les raons de la localització s'han de relacionar amb el fet que són les regions més industrialitzades de la Unió Europea. (0,25) El terme banana blava ve de la forma en arc i del color blau de la indumentària de treball dels obrers industrials.
Esmenteu el nom dels estats que, totalment o parcialment, formen part de la Banana Blava europea. [0,5 punts]
R: Els estats que tenen regions dins la banana blava són: Gran Bretanya (encara que hagi sortit de la UE l'1 de gener de 2021), Bèlgica, Holanda, Luxemburg, França, Alemanya, Àustria, Itàlia i Suïssa que no és membre de la UE. (0,50)
Es valorarà amb 0,5 punts si se citen correctament set o més Estats; amb 0,4 si se citen sis Estats; amb 0,3 si se´n citen cinc, i 0,25 si se'n citen quatre. Per sota, de quatre es valorarà amb 0 punts.
Característiques de la indústria espanyola
- Com ha canviat la indústria espanyola al llarg del temps?
- Quins són avui els sectors més importants?
- Com ha evolucionat l'ocupació a la indústria espanyola?
- Quina distribució té la indústria espanyola segons la tecnologia que incorpora ?
Àrees industrials en expansió
A Espanya hi ha tres nuclis industrials principals: Barcelona (molt per sobre dels altres), Madrid i València.Barcelona i Catalunya han sigut el nucli principal de la industrialització espanyola i continuen essent el principal nucli industrial espanyol, amb una gran diversificació productiva, i concentren la major part de parcs científics i tecnològics d’Espanya, bones comunicacions amb Europa i un dels grans ports del Mediterrani.
Madrid va iniciar la seva industrialització a partir del primer terç del segle XX i té com a principals actiu la capitalitat. Mentre que a Catalunya trobem sovint la producció, Madrid tendeix cada vegada més a concentrar la seu de les grans empreses, gràcies a la capitalitat i a l’estructura de transports centralitzada. La indústria de Madrid es prolonga mé enllà d’aquesta comunitat, sobretot a la província de Toledo.
Madrid i Barcelona continuen concentrant les indústries amb més capacitat d’innovació i productivitat (electrònica, informàtica, farmacèutica, aeronàutica, fabricació de vehicles), que exigeixen condicions específiques per a la seva localització, com ara treballadors amb formació, serveis especialitzats (enginyeria, consultoria, informàtica) o centres d’investigació. Quan mirem la inversió en I+D de les CCAA, Catalunya i Madrid continuen al capdavant.
A partir d’aquests tres nuclis fonamentals s’estructuren dos grans eixos dinàmics:
El primer d’aquests eixos és l’eix mediterrani, des de Girona a Múrcia, amb un gran potencial de desenvolupament per la seva estructura econòmica diversificada i la seva connexió amb Europa, malgrat el lent ritme d’avenç del corredor ferroviari mediterrani. Compta amb el País Valencià, que és la 3a Comunitat autònoma amb un sector industrial més potent.
L’eix mediterrani es prolonga fins a Andalusia i especialment el triangle format per Sevilla, Huelva i Cádiz, que és on es concentra la major part de la indústria andalusa.
El segon gran eix és el de la Vall de l’Ebre (especialment les províncies de Madrid i Zaragoza), que aprofita la seva situació geogràfica entre el País Basc i Catalunya, i l’accessibilitat fins a Madrid.
- Són zones especialitzades en sectors industrials madurs (metal·lúrgia, petroquímica, construcció naval). Predomina la gran empresa i la gran fàbrica, en força casos de propietat pública, i escassegen les PIMES.
- El mercat laboral és de qualificació mitjana o baixa, amb una forta implantació sindical i conflictivitat laboral
- El medi ambient està deteriorat per la instal·lació d'indústries contaminants.
- També deteriorament urbà i industrial (solars i naus abandonades).
- Tot això constitueixen elements negatius que dificulten la instal·lació de noves indústries.
- La incorporació a la UE ha agreujat la situació amb noves restriccions a la producció ia la feina. Les conseqüències de la desindustrialització han repercutit en la baixa demogràfica per l'emigració.
Les àrees d'industrialització escassa són Castella-la Manxa, Extremadura, les Balears i les Canàries, a causa de la seva localització poc competitiva. En elles, les grans indústries són escasses i predominen els sectors tradicionals d'escàs valor afegit, en empreses mitjanes i petites, de baixa competitivitat.
De tota manera, també s'han donat processos de deslocalització cap a alguns d'aquests territoris poc industrialitzats, a causa dels seus menors costos, i d'aquí que puguin presentar augments significatius del PIB industrial.
Font: pàgines de recursos del País Valencià (mestreacasa.gva.es) i Andalusia (https://edea.juntadeandalucia.es/) i Instituto Geográfico Nacional: España en mapas, a més de les pàgines citades al dossier.
- Predominen les petites i mitjanes empreses, que són més flexibles, però que no permeten economies d’escala ni grans despeses en R+D (o I+D)
- Productivitat inferior a la mitjana de la UE, igual que la intensitat tecnològica i la inversió en R+D; balança tecnològica deficitària: la tecnologia punta és estrangera. El cost laboral és menor que a la mitja de la UE però la productivitat també és menor
- És molt dependent de la inversió exterior. Així, fins a moments recents, Espanya ha rebut importants inversions europees gràcies a la combinació de salaris més baixos i suficient teixit industrial (per exemple: industria de l’automoció), però ara es pot trobar que no sigui prou avançada per competir amb els països europeus centrals i, en canvi, els costos són més alts que els de l'est d'Europa.
- És un sector molt dependent energèticament de l'exterior.
