La 1a Revolució Industrial
Factors clàssics de localització industrial (varia la seva importància segons l’empresa o sector):
- Físics: matèries primeres, fonts d’energia, recursos naturals, topografia que condiciona les comunicacions
- Humans: mà d’obra, salaris, mercats, preus del sòl, capital, xarxes de transports
- Polítics: proximitat als llocs de decisió i poder, ajuts públics, normatives que cal complir.
La 2a Revolució Industrial
En el taylorisme o fordisme les economies d’escala eren internes, o sigui, que els avantatges de la producció massiva es trobaven al si de la pròpia empresa, en l’organització a partir de la producció en sèrie i la cadena de muntatge d’un producte estandaritzat: el Ford T de color negre.
Més en general, la producció en massa en massa va afavorir la integració empresarial (ja fos vertical: procés pel qual un empresa realitza tot el procés productiu d’un producte, o horitzontal: creació de plantes o filials que produeixen un mateix producte). D'una manera o altra, amb aquest sistema a inicis del segle XX “el límit de l’espai productiu va passar a ser d’abast internacional, cercant d’abaratir costos de producció aprofitant els avantatges comparatius de països o regions d’arreu del món. El cas més emblemàtic és la transmissió de tecnologia consolidada des dels països de centre fins als països perifèrics amb mà d’obra més barata”.
La crisi del petroli i les 3a i 4a Revolucions industrials
A partir de la dècada de 1970, tot un conjunt de fenòmens sacsegen la indústria mundial.
En primer lloc, cal tenir en compte la que s'anomena la "crisi del petroli", que es va perllongar aproximadament del 1975 al 1985, amb les arrels a l'enorme increment dels preus del petroli que va imposar l'Organització de Països Exportadors de Petroli com a resposta a la guerra del Yom Kippur (1973) i que va provocar un enorme augment dels costos, sobretot energètics (si bé la crisi tenia també altres elements, que analitzem a Història).
- El desenvolupament de les noves tecnologies o tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) (internet, ordinadors, telefonia mòbil, comunicacions inalàmbriques, nanotecnologia, digitalització, robots automatitzats, ...), que permeten una enorme millora de les comunicacions a tots els nivells i que implica també que el desenvolupament econòmic es fonamenti cada vegada més en el coneixement, i requereix, per tant, inversions creixents en I+D.
- En segon lloc, la 3a Revolució industrial proporciona un fonament tecnològic essencial per a la 2a Globalització que es desenvolupa a partir de la dècada de 1980, ja que les noves tecnologies permeten una disminució dràstica dels costos de coordinació de les múltiples fases del procés de producció als diferents països i van possibilitar les inversions de les grans empreses arreu del món).
- Finalment, el desenvolupament de noves fonts d'energia renovables per fer front a la crisi dels combustibles fòssils, si bé aquest element ha tingut una aplicació pràctica prou lenta. Un dels teòrics de la 2a Revolució Industrial, Jeremy Rifkin, posa èmfasi en aquest aspecte i vaticina la plena transició capa a aquestes energies a partir del que anomena els "5 pilars".
A partir de l'any 2000, la 4a Revolució industrial multiplica els desenvolupaments tecnològics iniciats amb les TIC de la 3a Revolució industrial. Les seves característiques són les següents (PAU 2019):
- Big data: sistemes informàtics amb capacitat d’emmagatzemar grans volums de dades i processar-los a molta velocitat
- Robots autònoms: que podran interactuar amb els humans, i amb ells mateixos.
- Simulacions en 3D que permeten reproduir el món físic en un món virtual, fet que facilitarà efectuar proves per millorar la programació
- Integració horitzontal i vertical de sistemes: dins una mateix empresa i entre empreses, fabricants, proveïdors i clients enllaçat per sistemes informàtics
- Internet de les coses: hi haurà més dispositius dotats d’informació encastada i connectats per mitjà de tecnologia estàndard
- Ciberseguretat
- El núvol: espai on poder emmagatzemar tasques relacionades amb l’activitat industrial
- Fabricació additiva: la impressió en tres dimensions produirà objectes a partir de models digitals. La impressió 3D s’estendrà a petits productes personalitzats
- Realitat augmentada
- Producció de nous materials: nanomaterials, grafè,...
- Intel·ligència artificial
La tendència es va iniciar amb el creixement del Japó després de 1950 gràcies a la combinació de baixa despesa militar, accés preferencial al mercat americà per raons geoestratègiques, paternalisme industrial i forta intervenció estatal per abaratir els factors de producció i afavorir els conglomerats empresarials (keiretsu). Amb la crisi de 1973, l’aposta del Japó va ser l’automatització, la innovació, la reconversió industrial cap a sectors intensius en capital i tecnologia, i unes inversions exteriors que instal·laven filials-relleu als EUA i Europa i filials-tallers a altres països asiàtics.
El Japó va ser fonamental per a introduir noves formes d'organització industrial que aviat s'estendrien a les altres economies industrialitzades: el Sistema de producció flexible (o japonès) per a produir productes amb característiques variables, a diferència dels productes estandaritzats del fordisme (producció flexible: cotxes de diferents colors, amb complements molt variables), introduït a la dècada de 1970, implica robots i menys mà d’obra poc qualificada i ha fet disminuir el grau d’integració vertical de les empreses.
Al Japó, el sistema de producció flexible forma part d'un model més general anomenat keiretsu, en el qual les empreses estableixen lligams jeràrquics entre elles i sovint es tenen mútuament un percentatge de les accions, si bé no cal que pertanyin a una mateixa societat.
Més en general, el sistema de producció flexible va convertir la proximitat dels proveïdors en un avantatge comparatiu, que es concreta sobretot en els districtes industrials, on les petites unitats de producció independents agrupades en una determinada regió donen feina a treballadors molt preparats professionalment i utilitzen tecnologies flexibles en la producció i tecnologies de la informació per aconseguir més flexibilitat del producte. És una variant de les economies d'escala, aquest cop externes, que troben els avantatges comparatius en les anomenades "economies d'aglomeració", o sigui, la concentració d’empreses en un mateix territori, ja sigui per les economies d’escala que s’hi produeixen per a les empreses d’un sector determinat (“economies externes de localització”) o per factors que afecten a empreses de diferents factors (“economies externes d’urbanització”) (en el cas de la fabricació d'automòbils es tractaria d'economies externes de localització.
- Districte industrial (TERMCAT): Regió, comarca o rodalia en què predomina una xarxa de petites o mitjanes empreses especialitzades en unes quantes branques d'activitat industrial, sovint tradicionals, i que passen de satisfer la demanda local a orientar-se cap a l'exportació.
- Clúster (TERMCAT): Grup d'empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l'objectiu d'augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector.
- Hòlding: Societat que gestiona i administra carteres de valors per compte de tercers, fa funcions d'assessorament financer i intervé en la col·locació d'emissions públiques i privades (TERMCAT). Es sol concretar en una empresa que en controla d'altres a partir de la possessió d'una majoria de les seves accions (o de totes en casos extrems).
Al mateix temps, però, l’ús massiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en la producció permeten una dispersió o efecte descentralitzant en la xarxa productiva que pot arribar a abastar el món sencer.
- Just-in-Time (JIT): forma d’aprovisionament de mercaderies en el qual l’empresa les rep dels seus proveïdors de manera seqüencial, en la quantitat requerida i en el moment adequat.
- Xarxes productives (en detriment de la integració vertical): les interaccions entre empreses i plantes, ja importants amb l’aparició de les corporacions, que es reflecteixen en un intercanvi constant de fluxos materials i immaterials es realitzen entre empreses independents.
Un model semblant va ser el de la Xina, que des de 1980 va dirigir el seu comunisme cap a l’obertura exterior per atreure inversions i tecnologia i que al costat de productes manufacturats barats per a l’exportació ha anat incorporant productes de tecnologia més avançada.
La conversió de la Xina en un gran taller industrial forma part del procés de globalització (o segona globalització, a partir de 1980), que, com ja hem estudiat, té les següents característiques:
- Creixement dels intercanvis internacionals, en els quals els productes manufacturers suposen el 75% del comerç mundial
- Deslocalització industrial
- Lliure circulació de capitals
- Concentració de capitals
- Institucions globalitzadores
- Zones franques / paradisos fiscals
- Implicacions socials, especialment la mobilitat laboral i la competència internacional
- El repartiment del poder econòmic entre la Tríada econòmica.
Autors com Manuel Castells i Saskia Sassen han explicat molt bé com la globalització produeix un doble procés de concentració i dispersió de l'activitat econòmica: d'una banda, unes poques ciutats del món (les ciutats globals) reforcen la seva posició com centres de comandament i producció de les activitats econòmiques globals, mentre que, d'altra banda, la resta esdevenen, en una jerarquització dels sistemes urbans a escala global, àrees secundàries i fins i tot marginals d'aquesta economia globalitzada.
- La globalització accelera els processos de deslocalització de la indústria, ja que gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació és possible mantenir una economia funcionant de forma simultània arreu del món i repartir el procés productiu en l'espai global.
- La producció esdevé transnacional i la manufactura, assemblatge, distribució, etc., es realitza a països diferents aprofitant les empreses les condicions laborals i de costos més avantatjoses per reduir costos. D'aquesta manera, la desindustrialització de moltes ciutats i regions europees és, en realitat, part del procés de globalització de la producció.
- Aquesta dispersió de la producció fa que les funcions de gestió empresarial es tornin més complexes, el que porta a l'externalització d'aquests serveis, que es concentren a llocs (ciutats) centrals, per les economies d'aglomeració, ja que és on aquests proveïdors globals de gestió i finançament troben les condicions adequades per operar. Les ciutats on es concentren aquests serveis de l'economia global creen una xarxa que opera de forma complementària i estableix una relació jeràrquica amb altres centres que tenen funcions similars a escales continentals, nacionals o regionals.
- S’entén per externalització, outsourcing o subcontractació, el fet de recórrer a una empresa o entitat externa per a què desenvolupi una funció que fins aquest moment es feia en la pròpia empresa o entitat”. La subcontractació és molt habitual a la construcció i és una forma d’externalització que consisteix en contractar una altra empresa per dur a terme una activitat concreta.
Així, la producció es reparteix entre tres continents, amb un pes creixent d'Àsia:
Aquesta producció dispersa arreu del món s’ha teoritzat en el que s’anomena les “cadenes de valor mundials”, segons les quals empreses situades en diferents llocs del món elaboren parts d’un mateix producte, que després és muntat en un altre. Actualment les activitats més innovadores continuen concentrades a Europa, els EUA i el Japó, però la Xina, els dragons i altres països asiàtics ja se’ls pot considerar de nivell “avançat”.
En definitiva l'evolució a partir de la dècada de 1970 ha impactat de manera profunda en la indústria europea, espanyola i catalana:
- La crisi del petroli multiplica els costos energètics i obliga a buscar noves fonts d'energia i a reduir costos.
- Desenvolupament tecnològic
- Els nous desenvolupaments tecnològics converteixen moltes tecnologies en obsoletes i obliguen a les indústries a invertir en I+D i a introduir progressivament les innovacions tecnològiques de la 3a i la 4a revolucions industrials.
- Localització: globalització i Àsia
- La 4a Revolució Industrial i la Segona Globalització obliguen les empreses a competir en un mercat totalment global (processos de dispersió i concentració)
- La competència creixent dels països asiàtics contribueix a desindustrialitzar moltes regions europees perquè els seus costos són massa alts. Moltes indústries es deslocalitzen a aquests nous espais productius i obliguen a processos de reconversió industrials com el que va tenir lloc a Espanya a la dècada dels 1980 (Decret llei de reconversió industrial de 1981; Llei per a la reconversió industrial i reindustrialització de 1984; establiment de Zones d'Urgent Reindustrialització). L'entrada d'Espanya a la UE (1986) ofereix l'oportunitat de nous mercats i alhora multiplica la competència.
- Paisatges i organització de la producció
- Les noves tecnologies transformen els paisatges industrials i emergeixen els polígons industrials com a nous escenaris de la producció.
- Just in Time, districte industrial / economies d'aglomeració, xarxes productives, externalització, cadenes de valor mundial
- La crisi del 2008: la indústria va ser el sector més afectat després de la construcció, amb una caiguda del PIB industrial del 23% (61% a la construcció), especialment important l’automoció i màquines d’oficina i equips informàtics, que evidencien la contracció de la demanda interna. Entre 2012 i 2019 es produeix una lenta recuperació, amb una nova conjuntura negativa a causa de la crisi de la covid19.
Per tot plegat, la política industrial europea i la política industrial espanyola actual en el marc de la UE intenta adaptar-se a aquests condicionants. Consulta el document enllaçat i defineix les estratègies europees per a la indústria que es troben a continuació:
- digitalització,
- innovació,
- capital humà,
- regulació,
- tamany i creixement empresarial,
- finançament,
- costos energètics,
- logística,
- sostenibilitat,
- internacionalització
Evolució recent de la indústria espanyola (Font INE)
Preguntes de PAU
D’acord amb el que s’explica en el text, exposeu tres arguments a favor del canvi tecnològic en la indústria i tres arguments en contra.
Arguments a favor del canvi tecnològic en la indústria 4.0: -Produir més i millor: millora de l’eficiència del sector productiu i millora de la productivitat. - Reducció del preu dels productes. - Augment de l’ocupació dels més preparats tècnicament ...
Arguments en contra: - Reducció dels operaris sense preparació o amb poca preparació, selecció dels treballadors en funció del seu coneixement. - Qui controlarà els robots? Qui controlarà els que controlin el nostres hàbits i conductes? - Eixamplarà la distància entre els països no industrialitzats, o que tenen una indústria tradicional, i els països més avançats.
Esmenteu quatre sectors industrials catalans que milloraran la seva productivitat amb la generalització de la indústria 4.0. Justifiqueu la resposta
-Automoció. -Disseny industrial. -Fabricació mecànica. -Electrònica. -Tecnologies de la informació i del coneixement. -Salut i indústria farmacèutica. -Robòtica, ciberseguretat.
PAU 2012:
Exposeu els principals factors de localització industrial en el món globalitzat actual, d’acord amb l’esquema següent:
- Els condicionants naturals. La proximitat als recursos naturals, tant a les matèries primeres com al subministrament d’energia ha estat tradicionalment un dels factors de localització més importants.
- La influència de les infraestructures i la disponibilitat de capitals i de mà de obra.
- Les condicions d’accessibilitat a les instal·lacions, cercant nusos de comunicació que facilitin l’arribada i sortida de mercaderies i persones.
- La disponibilitat de recursos humans amb una qualificació adequada a les necessitats de l’empresa.
- La possibilitat de participació d’inversors locals i les condicions de localització ofertes pels governs, tant pel que fa a la legislació ambiental, com la laboral, així com els incentius fiscals posats a disposició de les empreses.
- La proximitat al mercat de consumidors.
- Històricament el factor de proximitat al mercat ha estat un factor clau en la localització de moltes branques industrials, però actualment les millores en els mitjans de transport han comportat la capacitat de moure grans volums de mercaderies a llarga distància en curts períodes de temps.
- La proximitat als mercats de consumidors ha quedat supeditada a altres factors més determinants en el cost de producció com la disponibilitat de ma d’obra barata, encara que alguns productes com els de caducitat ràpida requereixen produir-se prop del mercat consumidor, generalment les grans àrees urbanes.
______
Font de les dades: Fonts de les dades: Banc Mundial; UNIDO, Industrial Development Report 2016; Banco Mundial, Informe sobre el
desarrollo mundial, 2020.
desarrollo mundial, 2020.
