Orígens de la PAC. Amb la signatura el 1957 del Tractat de Roma s’acorda crear una Política agrària comuna amb els objectius de garantir ingressos suficients als pagesos europeus i el subministrament alimentari als països membres, amb base a tres principis: la unitat de mercat europea; la preferència comunitària, que comporta la protecció de la producció interna (proteccionisme); i la subvenció als preus agraris, a través del pressupost comunitari. Amb aquesta finalitat, el 1962 es va crear el FEOGA.
Les fases.1957-1992: proteccionisme i subvenció als preus agraris gestionat pel FEOGA, complementat a partir de 1975 pel FEDER i per l’establiment de quotes de producció. Va suposar un gran èxit perquè va convertir la UE d’importadora a exportadora, però va suposar un gran cost per al pressupost comunitari de manera que es va reformar: reforma McSharry de 1992
1992-2000: canvi radical amb l’inici de la transició de la subvenció als preus a unes altres vinculades a la renda dels pagesos amb pagament per hectàrea i cap de bestiar (eren, per tant, ajudes a la producció) i l’establiment de mesures per a la millora de les estructures agràries.
Agenda 2000 i reformes diverses fins 2023: canvi vinculat a la gran ampliació a l’est de la Unió Europea i als acords del GATT de globalització dels intercanvis comercials. Va convertir la política de desenvolupament rural en el segon pilar de la PAC, tot reconeixent la multifuncionalitat de l’agricultura, no limitada a la producció d’aliments. Es va introduir el Pagament Únic, segons el qual s’atribueixen als pagesos uns drets d’ajuda, calculats segons les ajudes rebudes en el passat i que són independents dels nivells de producció futurs, i que depenen del compliment de determinats requisits, com ara de medi ambient i ocupació. El pagament únic anava substituint els ajuts directes lligats a la producció en el marc de la reducció d’aquelles ajudes considerades distorsionadores dels mercats internacionals (comerç internacional i no proteccionisme).
A partir del 2015 i fins el 2022, els ajuts rebuts pels pagesos van comptar amb els conceptes següents:
- Pagament bàsic: ajut desvinculat de la producció i que és el suport més important a la renda dels pagesos
- Ajut verd: ajut complementari al pagament bàsic, condicionat al
compliment de mesures beneficioses pel medi ambient (diversificació de conreus, manteniment de pastures, superfícies d'interès ecològic) - Pagament per a joves (pagesos de menys de 40 anys)
- Ajuts associats: per a produccions específiques en risc de reducció o abandonament (vaques alletants, boví d’engreix, boví de llet, oví, cabrum, cultius proteics, arròs, tomàquet per a
indústria, fruits de closca i garrofa i llegums de qualitat.)
Els efectes positius. Entre els efectes positius es compten:
- Ha garantit la seguretat alimentària d’Europa i rendes als pagesos (el 2012 Espanya va rebre 5200 M € a repartir entre 900.000 beneficiaris, el 75% dels quals va rebre <5000 €)
- Ha potenciat els diversos sectors agrícoles
- Ha ajudat a la modernització del sector primari i l’agroindústria (exemples oficials).
- En subvencionar determinats productes ha perjudicat la biodiversitat, ja que s’han substituït conreus pels que rebien més ajudes
- Ha subvencionat sovint els grans propietaris en perjudici dels petits pagesos (per exemple, la latifundista Casa de Alba és una de les grans beneficiàries de la PAC, segons la premsa)
Recursos de la PAC per a Espanya 2019 (agroinformacion.com, 7/12/2020)
PAU juny 2024. 2. En el text s’esmenta la PAC. Des que Espanya va entrar a la Unió Europea, el sector primari s’ha vist molt condicionat per la PAC. Expliqueu què és la PAC i quins objectius té. [0,75 punts]
