A partir de la informació d'aquesta pàgina i de l'específica de Catalunya del punt anterior, completa un document per a Catalunya amb els mateixos continguts que el dossier que hem elaborat per a Espanya. Al final, fes també els exercicis de síntesi d'aquesta mateixa pàgina.
Font: Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya; Cristina Boada et al, Impacte de la reforma de la Política Agrària a Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2016; Generalitat de Catalunya, Pla Director per la incentivació del canal de venda directa a
Catalunya des de les Administracions Locals (mapa)
Situació geogràfica, clima i vegetació natural predominant
Catalunya està situada al NE de la Península Ibèrica, amb el clima mediterrani com a clima dominant. Les característiques i condicionants d'aquest clima, per tant, són vàlids també per a Catalunya, amb els matisos que introdueix la variabilitat climàtica catalana. Cal prendre els condicionants generals de l'explicació general sobre Espanya.
Estructura agrària (propietat / explotació) general- A Catalunya predominen les explotacions petites a diferència d’altres regions d’Espanya on es mantenen molts latifundis.
"Tot i que la realitat rural catalana aplega una forta diversitat de tipologies d'explotacions, en els darrers 20 anys s’ha produït una progressiva concentració de l’activitat, una disminució del nombre d’explotacions, un cert manteniment de la SAU explotada (ha disminuït una mica en relació a la superfície boscada sobretot des de 1999), i per tant, un increment de la dimensió de la superfície de les explotacions”.
PAU juny 2021. El sector agrari, malgrat que ocupa un percentatge baix de la població activa de Catalunya,
s’ha mantingut estable durant els anys de crisi econòmica i és un sector important per a l’estabilitat econòmica i social de les àrees rurals. El mapa següent permet observar el pes del sector
agrari en les diferents comarques.
Expliqueu quina ha estat la tendència en l’evolució del nombre d’explotacions agràries a
Catalunya en els darrers decennis. Quins són els principals factors d’aquesta evolució?
[1 punt]
Catalunya en els darrers decennis. Quins són els principals factors d’aquesta evolució?
[1 punt]
Relacioneu cada comarca de la columna de l’esquerra amb la producció agrària que hi predomina. Per fer-ho, escriviu el número corresponent en les caselles de la columna de la dreta. [0,5 punts]. 
D’acord amb la informació que proporciona el mapa, quins tipus de conreus o de ramaderia dels que apareixen en la columna dreta de l’exercici anterior considereu que són els més productius? I els menys productius? [1 punt]
Població agrària (importància de la població agrària activa, tipus de poblament)
- La població activa dedicada al sector agrícola a Catalunya és inferior a l’1%
- Consulteu les dades per a Catalunya del conjunt espanyol
Paisatges agraris catalans. Tenim en compte els següents:
- La zona de muntanya
- La regió central de l'interior de Catalunya
- El litoral
Característiques generals
- Els conreus de secà ocupen la major part de la superfície però el regadiu ha ampliat molt la superfície els darrers anys.
- “Gairebé el 47% de les terres conreades es dediquen als cereals per a gra i, a més distància, hi trobem l’olivera, els cultius farratgers, la vinya i la fruita seca. Els cultius que més han augmentat en superfície han estat els de la fruita tropical, planters, cítrics i cereals per gra, i també cal destacar un procés de diversificació de les activitats desenvolupades a les explotacions catalanes que ha incidit en un creixement de l’activitat rural en l’àmbit de l’agroturisme i de la producció d’energies renovables”.
- A moltes comarques i especialment a les més humides el sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro que s’hi conrea està destinat a l’alimentació del bestiar de les d’explotacions ramaderes, sovint dins la mateixa propietat.
ZONA DE MUNTANYA. Forma part de la Catalunya humida. Inclou l'alta muntanya i la muntanya mitjana. A les comarques de muntanya hi predominen les pastures extensives, el pes de les quals és majoritari a les comarques pirinenques i en el cas d’algunes comarques centrals com Osona, el Bages o el Vallès Oriental, on també hi ha una forta presència de cultius herbacis (sobretot farratges i blat de moro, que es destinen sobretot a la ramaderia).
Cada cop més, les explotacions ramaderes estan estabulades i s'exploten de manera molt intensiva en granges escampades per les zones rurals i fins i tot a tocar dels nuclis urbans més importants.
Activitats humanes tradicionals comparades amb les actuals i influència en la configuració del paisatge d’alta muntanya (PAU set 2020): Les activitats humanes tradicionals a l’alta muntanya han estat la pastura dels ramats transhumants i l’explotació forestal. El bosc va recular i les gespes i els prats van ocupar grans extensions més enllà de les seves zones climàtiques respectives. El despoblament de les zones de muntanya va comportar un descens de la pressió humana en aquest ecosistemes i va afavorir la recuperació del bosc en detriment de zones de pastura. (1 punt) Recentment, les estacions d’esquí i el turisme de muntanya han comportat la construcció de zones residencials i noves vies d’accés a l’alta muntanya, i l’aparició de noves problemàtiques com ara la modificació del paisatge, l’increment de la freqüentació de les àrees properes a les zones residencials i turístiques i la contaminació. (0,50 punts).
Zona en despoblament i crisi de les activitats tradicionals. Causes i conseqüències socioambientals del despoblament que hi ha als territoris de muntanya des de fa dècades (PAU set 21): Les causes i les conseqüències del despoblament de les zones de muntanya són diverses. L’estudiant hauria de fer referència en la seva resposta almenys a dues causes i dues conseqüències de les relacionades a continuació per obtenir la puntuació total de la pregunta. Entre les causes: - el baix preu dels productes agroramaders, - les dificultats per implantar la mecanització, - la competència amb l’agroramaderia industrial, - la manca de capital suficient per a la modernització de les explotacions, - l’envelliment de la població, - la manca de relleu generacional. (0,50) Les conseqüències socioambientals principals del despoblament de les zones de muntanya són les següents: - abandonament de conreus i expansió del bosc. - pèrdua del paisatge en mosaic, augment del risc de grans incendis forestals - canvis en la biodiversitat (disminució dels efectius de les espècies relacionades amb els conreus i els prats; recuperació de les espècies dels hàbitats forestals). - degradació dels nuclis de població abandonats. - en alguns casos el turisme es converteix en l’activitat econòmica principal. - pèrdua de la transmissió de la cultura camperola.
PAU juny 23: Observeu les dues fotografies següents:
P: Quines són les causes que han propiciat l’abandonament de moltes àrees de conreu de la
muntanya baixa mediterrània?
R: Les causes de l’abandonament de conreus a la muntanya baixa mediterrània són
diverses. L’alumnat podria esmentar algunes de les següents:
- El baix rendiment dels sòls.
- Les dificultats per introduir maquinària per portar a terme les diferents feines del
camp.
- Baixa rendibilitat dels conreus, a causa de l’elevat cost en hores de treball,
sovint manual o poc mecanitzat.
- La manca de relleu generacional.
P: Quines conseqüències socioeconòmiques i ambientals ha comportat l’abandonament de
conreus a l’espai rural?
R: Conseqüències socioeconòmiques:
- Despoblament de les àrees rurals.
- Envelliment de la població per emigració de la població jove.
- Baixa natalitat.
- Disminució dels serveis disponibles (banca, centre de salut, escola, comerç...).
Conseqüències ambientals:
- Augment de la superfície forestal per recolonització espontània dels conreus
per part de la vegetació.
- Augment del risc d’incendi forestal.
- Canvis en la composició de la biodiversitat a escala local.
- Millor protecció del sòl pel que fa a l’erosió.
P: Quines mesures es podrien prendre per a capgirar el despoblament de les àrees rurals?
R: Les mesures que es porten a terme o que podrien adoptar són de dos tipus:
- D’una banda, hi ha mesures que se centren en la implantació de noves activitats econòmiques que puguin fixar les persones al territori i evitar el despoblament:
- Moltes de les iniciatives giren a l’entorn de les activitats turístiques (turisme rural, turisme gastronòmic, ecoturisme, etc.).
- També la potenciació d’activitats artesanals i la producció d’aliments ecològics (mel, formatge, etc.).
- D’altra banda, hi ha pobles que ofereixen facilitats per la implantació de nous habitants:
- Lloguers molt baixos.
- Servei d’internet.
- Oferta de llocs de treball en el sector agroforestal i ramader.
A sota, àrees de muntanya deprimides el 1982: A.F.Tulla / H.Estalella, "L'agricultura de muntanya a Catalunya", Revista de Girona, 1986
LA REGIÓ CENTRAL de l'interior de Catalunya. Correspon al clima mediterrani d'interior i també comarques de la Catalunya central com el Berguedà, Osona i bona part del Bages que hem classificat dins del clima de la muntanya mitjana) i fins a les comarques gironines.
Les comarques d'aquesta franja central es dediquen majoritàriament als cultius herbacis de secà, sobretot el cereal per a gra, si bé també tenen importància els cultius farratgers, igual que a Osona, el Bages i el Vallès Oriental. A la zona de Lleida aquests conreus es complementen amb conreus arbustius de secà, com els avellaners, oliveres i ametllers (amb zones especialitzades com l'oli de les Garrigues).
Cal tenir en compte, però, que la zona de Lleida, amb la comarca del Pla d'Urgell al capdavant, hi trobem conreus de regadiu (herbacis de regadiu i fruiters) gràcies al Segre i al Canal d'Urgell que en pren l'aigua.
Conreus tradicionals
- de Lleida: els paisatges agraris tradicionals eren els conreus de cereals, amb guarets, i alternats amb superfícies de
vegetació baixa, i els conreus d’olivera, ametller i vinya, que feien un paisatge agrícola amb un mosaic de
conreus de secà, sovint en terrasses i amb presència permanent de la pedra
seca −murs i cabanes de volta− que s’intercalaven amb fragments de matoll i bosc. Aquesta agricultura es complementava amb una la ramaderia extensiva d'ovelles i cabres que pasturava els rostolls. Abans de mitjans del segle XIX les zones de regadiu eren molt reduïdes (Font: Reserva natural de Mas de Melons). - de la Catalunya central: zona intermèdia, on trobem els cereals de Lleida, i les pastures i conreus herbacis del Pirineu.
- de les comarques gironines: vegeu el litoral
Contesteu les qüestions següents, comparant, en cada resposta, les característiques de la ramaderia tradicional i la ramaderia integrada. (PAU JUNY 20) [1,5 punts]
a) Qui és el propietari del bestiar? A la ramaderia tradicional, el bestiar és del propietari de l’explotació, mentre que a la ramaderia integrada el bestiar pertany a grans empreses, sovint multinacionals. (0,50)
b) Qui subministra l’alimentació dels animals? La gran empresa, a més de subministrar els animals, proporciona també els pinsos i l’alimentació necessària per al seu engreix. (0,50)
c) Quin dels dos sistemes és més sostenible des d’un punt de vista ambiental? Justifiqueu la resposta. La ramaderia integrada comporta una despesa considerable d’energia, conreus i aigua. La contribució a la generació de gasos d’efecte hivernacle per part de la ramaderia industrial és superior a la del sector del transport i la mobilitat (cotxes, camions, trens i avions). La ramaderia tradicional proporciona part de l’alimentació dels animals a partir dels conreus que formen part de l’explotació i es considera més sostenible. (0,50)
En conjunt, les explotacions ramaderes han augmentat la seva dimensió, si bé això només ha suposat un augment dels efectius en el cas del porcí, amb un desenvolupament molt intensiu i industrialitzat, basat en la integració ramadera. La indústria agroalimentària ha assolit un gran desenvolupament.
EL LITORAL. Correspon al clima mediterrani litoral. Des de d'un punt de vista agrari hi ha diverses zones:
- al nord, a les comarques gironines, amb forta presència de cereals als sequers, vinya a l'Albera i fruiters i conreus herbacis de regadiu (blat de moro) a les zones de reg de l'Empordà. També els mateixos conreus herbacis de regadiu a mesura que ens acostem cap al Pirineu
- conreus intensius diversos a la zona central des de la Selva al Baix Llobregat:
- flors al Maresme i la Selva
- horta al Baix Llobregat
- conreus molt variats i sovint especialitzats al sud:
- vinya al Penedès, Priorat i Camp de Tarragona, dedicat cada vegada més a vins de qualitat;
- arròs al Delta de l'Ebre;
- a les comarques més
meridionals, pes important de les superfícies amb cultius permanents, destacant les comarques tarragonines, amb continuïtat cap a Lleida: ametllers, oliveres i avellaners.
Conreus tradicionals. Relacionat amb el paisatge mediterrani de les terres litorals de Catalunya, expliqueu les característiques de l’explotació agrària tradicional coneguda com a masia o mas (PAU juny 21) [fixeu-vos en el mapa que la masia era característica de les comarques gironines, la Catalunya Central, Barcelona i en bona part de Tarragona, per això la pregunta de PAU la considera típica de la Catalunya litoral, si bé n'hi havia més al nord que no pas al sud]: El paisatge agrari tradicional mediterrani s’articulava al voltant de la masia o el mas. Són explotacions agràries d’origen medieval gestionades per una unitat familiar. La masia o mas és una unitat de producció on es cultiven productes de secà com els cereals, la vinya i l’olivera (trilogia mediterrània). També s’hi podien trobar fruiters de fruita seca com els ametllers i els avellaners en alguns indrets. Moltes disposen d’un hort de regadiu, on produeixen hortalisses per al consum propi. L’explotació inclou un sector forestal on s’explota el bosc. A les explotacions també s’hi pot criar bestiar. (0,50) [mapa de les masies: Esteve / Valls, "Masos, masies i cases de pagès a la Catalunya
de 1860: una anàlisi espacial", Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 69, 2010 (97-112)]Altres preguntes sobre el món rural, no necessàriament relacionades amb un entorn concret:
Des de sempre, la feina desenvolupada per les dones en el món rural ha estat menystinguda. Expliqueu quines tasques han estat tradicionalment a càrrec de les dones en el camp català (PAU set 21). [0,75 punts] Les dones en el món rural han desenvolupat bàsicament tres tipus de feines: - responsabilitzar-se en solitari de les feines domèstiques. - tenir cura dels fills i de les persones de més edat en el nucli familiar de convivència. - cuidar de les aus i animals de corral (gallines, conills, etc.) i també els domèstics.
La indústria agroalimentària. Cal consultar les característiques de la indústria agropecuària que es dedueixen de les dades vistes per al conjunt d'Espanya.
resta de l’economia, tot i que amb diferències segons el tipus de produccions. A Catalunya,
però, hi continua havent una distribució territorial força desigual, tant dels treballadors agrícoles com de l’agroindústria, tal com es pot observar en el mapa següent.
En el mapa s’observa que hi ha comarques amb una alta producció de la indústria agroalimentària però pocs treballadors agraris. Expliqueu per què es produeix aquest fet.
[1 punt]
[1 punt]
Relacioneu les comarques següents amb el tipus d’indústria agroalimentària que hi predomina. Per fer-ho, escriviu el número corresponent dins de cada casella.
[0,5 punts]
[0,5 punts]
Catalunya humida i Catalunya seca: Mapa de la precipitació mitjana anual (Atlas climàtic de Catalunya). Aquest mapa permet distingir entre la Catalunya humida (per sobre dels 700 mm de precipitació anual) i la Catalunya seca (per sota d'aquesta xifra). Descarrega el mapa, assenyala la isòbara dels 700 mm i relaciona aquesta dues grans zones geogràfiques amb els conreus predominants a Catalunya.
Clica aquí per a una versió amb bona resolució del mapa (també el pots descarregar d'aquí, seleccionant abans el mapa que t'interessa).
PAU juny 2019. Expliqueu quina és la situació general de l’agricultura a Catalunya pel que fa al percentatge de població ocupada, la mida de les explotacions agràries predominants i el tipus d’agricultura que s’hi practica.
