Europa. Té agricultures molt diverses, si bé en conjunt les agricultures de l’Europa occidental tenen en comú la importància dels policonreus, unes propietats i explotacions més petites que les americanes i parcel·les disperses, agricultura a temps parcial força freqüent, i l’existència de la integració horitzontal (cooperatives i empreses de serveis dins d’una mateixa fase de la cadena productiva) al costat de la vertical.
Europa central: paisatge tradicional de camps oberts, sense tancaments, amb conreus sobretot de cereals i graus diversos de mecanització (major a l’oest i menor a l’est).
Europa atlàntica: el paisatge tradicional era de camps closos o bocages (si bé d’aquests també n’hi ha també a l’Europa mediterrània i central), amb camps tancats amb vegetació o obra, hàbitat dispers, zones de pastura i camps relativament grans en el context europeu. És sobretot a l’Europa del nord on s’han desenvolupat sistemes agraris molt intensius i alta productivitat, com els hivernacles de flors als Països Baixos o de ramaderia de carn i llet de Dinamarca.
Agricultures mediterrànies: agricultura de secà, amb cereals i vinya, i també arbres fruiters. Tot i que en alguns mapes l’interior espanyol s’assimila a l’Europa central, aquí la veurem, com se sol fer habitualment, com una variant de la mediterrània.
Actualment, la UE, malgrat que la població dedicada a l'agricultura és molt poca, és una gran potència productora i exportadora de productes agraris.
Les transformacions de l'agricultura europea (i, en general, de les agricultures tecnificades occidentals).
Industrialització de l’agricultura i la ramaderia. Procés iniciat al segle XIX i aprofundit al llarg del segle XX en el qual es passa d’una situació en què la major part dels inputs usats pels pagesos són produïts per ells mateixos o per altres grups agraris (agricultura tradicional) a una altra en què els pagesos inputs industrials i es concentren en la producció d'un reduït nombre de productes finals. Les eines deixen pas a la maquinària agrària d'origen industrial i els sistemes orgànics de fertilització deixen pas als fertilitzants químics, de manera que la ramaderia passa de tenir una funció agrícola de producció d’adobs o de força de treball a una altra de convertidor de recursos alimentaris (no necessàriament produïts en l'explotació i el seu entorn, sinó amb freqüència pinsos artificials d'origen industrial) en productes ramaders per al consum humà. Tot aquell resultat de la activitat agropecuària que no sigui output, i que abans hauria estat reintegrat a el procés productiu com a input per al període següent, passa a no tenir funció econòmica i esdevé un residu (com passa, per exemple, amb els purins, que passen de ser un adob a un residu produït en grans quantitats). Els pagesos es converteixen en una baula intermèdia de la cadena productiva que uneix els fabricants industrials d’inputs agraris amb les empreses de transformació agrària, que al seu torn enllaçaran amb el sector de la distribució comercial i els consumidors finals.
Desagrarització. Nom que es dona a un dels fenòmens comuns de les societats desenvolupades: la progressiva disminució -per envelliment o per migració- de la població activa agrària així com la desaparició per abandó d'explotacions agràries.
Revolució verda. La Revolució Verda, iniciada a la dècada de 1950, és una fase de desenvolupament de la industrialització de l’agricultura que va consistir en l’ús intensiu de llavors més productives, elevada tecnificació i plaguicides i pesticides, amb el resultat d’una gran millora dels rendiments d’algunes zones, però també amb efectes negatius com que va impulsar l’agricultura de grans propietaris (perquè necessita molt capital), va expulsar pagesos de les terres, i només es va centrar en varietats molt comercialitzables sense tenir en compte el consum local.
- La Revolució verda es va preguntar a les PAU de juny 2022: Esmenteu tres dels principals impactes
ambientals d’aquesta pràctica agrícola i expliqueu quines són les causes de cadascun i
quins efectes provoquen. La pauta de correcció proposava: - Excés d’adobs químics abocats a la terra.
- Causa: Necessitat d’augmentar la productivitat agrària i assolir elevats rendiments
- Conseqüència: Contaminació de les aigües freàtiques
- Excés de purins
- Causa: Elevada producció de carn per satisfer la demanda
- Conseqüència: Contaminació de les aigües per nitrats
- Abocament de plaguicides i fungicides als conreus
- Causa: Assegurar la producció i augmentar la productivitat
- Conseqüència: Desaparició de la biodiversitat, ex., desaparició d’abelles
- Emissió de gasos d’efecte hivernacle a causa de la mecanització dels processos productius
- Causa: Assegurar l’extensió de la producció, la rapidesa en les accions i la millora i efectivitat de l’activitat agrícola
- Conseqüència: Contribució a l’efecte hivernacle
- Pràctiques de desforestació
- Causa: Necessitat d’ampliar la superfície agrària útil
- Conseqüència: Segons el grau de desforestació pot generar pèrdua de sòl, erosió
Globalització de l’agricultura. En el marc de l’OMC, els acords internacionals donen suport a l’eliminació de traves al comerç, la reducció d’ajudes internes i la reducció de les subvencions a les explotacions. Tot plegat, junt amb el creixement demogràfic i l’augment del nivell de vida de molts llocs del món, ha provocat un enorme augment del comerç internacional de productes de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, malgrat que els països menys desenvolupats i els petits pagesos d’arreu del món continuen tenint problemes per a un accés equitatiu als mercats, en bona mesura perquè bona part del comerç es troba en mans de grans multinacionals, al mateix temps que es fomenten els productes d’exportació, sovint en detriment dels productes per al consum local. També als països desenvolupats, molt sovint els petits productors no poden fer front a la competència que ve dels productes d'exportació o de les cadenes de valor controlades per les grans multinacionals.
Biotecnologia. Modificació de les característiques genètiques de plantes i animals no pas a través de la selecció tradicional sinó a través de la intervenció a l’ADN per obtenir espècies que ofereixen avantatges productives (resistència a la sequera o a determinades plagues, tolerància a determinats herbicides, millor qualitat nutricional, més rendiment, etc.). Són un mecanisme de millora de la productivitat que pot arribar a tenir molt d’èxit al mateix temps que té efectes perniciosos, ja que sovint impulsa els monoconreus i no té en compte les necessitats locals. Per exemple, enlloc de crear patates resistents a les gelades pel Perú o varietats de mill pels pagesos de l’Àfrica subsahariana, només s’impulsen productes rendibles als mercats mundials.
.JPG)
- població activa agrària: Menys del 3 % dels actius
- productivitat: Alta en els rendiments per
unitat de superfície - mecanització: Molt alta en tots els processos
productius
