L’agricultura depèn del clima i els sòls, el relleu, l’evolució històrica i alimentària de la regió, el nivell de tecnologia disponible, factors socioeconòmics (propietat, règim de tinença de la terra, mercats) i factors polítics (polítiques agràries), però a grans trets se sol diferenciar les agricultures tradicionals i les agricultures mecanitzades, si bé tot i aquestes característiques generals, la combinació de diferents elements dona lloc a agricultures prou diverses.
Agricultures tradicionals
Arrossars inundables de l’Àsia monsònica, amb poca tecnologia, molt de treball, regadius i habilitats tradicionals. Molt rendible per unitat de superfície i poc per unitat de treball. Sovint es conrea en rotació amb altres conreus i ha permès històricament densitats de poblacions força elevades. L’agricultura xinesa ha sigut de les que més ha aplicat la Revolució Verda i la seva producció ha augmentat espectacularment.
Agricultura itinerant del foc: conrea temporalment clarianes obertes als boscos, que després es deixaran reposar (guaret) mentre se n’obren d’altres. Els troncs dels arbres es deixen a lloc mentre es cremen branques i sotabosc i les cendres serveixen d’adob, fet que és molt adequat a la fragilitat dels sòls. Es basa en el policonreu, fet que assegura una dieta variada, escalona el treball al llarg de l’any, i redueix el perill de plagues. Es pot complementar amb fruiters i conreus comercialitzables (cacau, cafè, cautxú...). A les selves d’Amèrica central, Amazònia i Àfrica. Té límits de producció molt clars, que sovint no pot alimentar una població en creixement. Una variant és l’agricultura extensiva basada en el guaret i l’adob animal que es practica a bona part d’Àfrica.
EUA, zones del Canadà, Austràlia i l'Argentina: són sistemes agraris extensius, amb grans extensions de terra que requereixen grans inversions de capital que només poden assumir les grans empreses, conreats amb molta maquinària, poca mà d’obra, i elevada productivitat del treball i baixa per unitat de superfície. La Revolució verda n’ha augmentat els rendiments. Es dediquen a la producció de cereals i a la ramaderia especialitzada. Països de l'antiga Unió Soviètica: agricultura extensiva, però de baix rendiment.
Les plantacions de l'Amèrica Llatina, Àfrica negra i Àsia : propietat de multinacionals estrangeres amb treballadors assalariats. Deriven del sistema colonial i del neocolonialisme implantat després de la independència política d'aquests països. Monoconreus tropicals i ramaderia extensiva. També es dona amb sistemes de propietat local però on les multinacionals controlen la comercialització.
Europa. Té agricultures molt diverses, si bé en conjunt les agricultures de l’Europa occidental tenen en comú la importància dels policonreus, unes propietats i explotacions més petites que les americanes i parcel·les disperses, agricultura a temps parcial força freqüent, i l’existència de la integració horitzontal (cooperatives i empreses de serveis dins d’una mateixa fase de la cadena productiva) al costat de la vertical.
