En el marc del projecte de reforma i descentralització de l’Estat, A Catalunya va ser fonamental l’establiment de l’autogovern, que va prendre forma en la Generalitat de Catalunya, que va dur a terme una important tasca en multitud d’aspectes de l’economia, l’ensenyament i la cultura.
Esquema del període a Catalunya
Eleccions municipals del 14/4/1931
A les eleccions municipals del 14/4/1931, a Catalunya també va sortir-ne victorioses les candidatures republicanes i a molts municipis es va proclamar la república. Dins de les candidatures republicanes, l'ERC hi va tenir un paper fonamental.
Segons l'article 29, si no hi havia més candidats que llocs a cobrir, aquests quedaven proclamats directament com a regidors sense passar per l’elecció popular.
A quarts de tres va sortir Francesc Macià, també de l’ERC, al mateix balcó i va fer una altra proclama: “En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat Català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques.” Aquest contingut és el mateix de la nota oficial de proclamació de l’Estat Català: “En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat Català sota el règim d’una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d’Espanya llur col·laboració en la creació d’una Confederació de pobles ibèrics (…)”. Una proclamació semblant va fer Macià des de l’edifici de la Diputació, avui palau de la Generalitat, sempre enmig de grans aplaudiments. L’endemà va ser afixat un cartell que portava per títol “República catalana” però que ja donava per fet que s’integrava a la Federació Ibèrica.
Proclamada la República catalana el 14/4/1931, Macià va dictar normes per a l’organització dels ajuntaments, va nomenar Lluís Companys governador civil de Barcelona, a Jaume Aiguader alcalde de Barcelona, i López Ochoa capità general de Catalunya. El 15/4 va constituir el primer govern de la República, amb homes d’ERC, la USC, la UGT, el PRR i el PCR, i va oferir una cartera a Àngel Pestaña, de la CNT, que aquest va refusar. No sembla, però, que fes cap d’aquests moviments sense consultar-ho amb Madrid sinó que el seu objectiu sembla ser el de poder negociar-hi. El 17/4, tres ministres van viatjar a Barcelona (Nicolau d’Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos), i de l’entrevista en va sorgir el restabliment dels acords del Pacte de Sant Sebastià i el canvi de República catalana per una Generalitat de Catalunya, un govern autònom. El 21/4/1931, un decret del govern provisional espanyol (publicat l’endemà) dictava normes per a l’organització de les diputacions i restaurava la Generalitat i l’autoritzava a estructurar la seva organització provisional.
Redacció de l'Estatut i aprovació a Catalunya
A favor: discurs de Manuel Azaña
En contra: discurs d’Antonio Royo Villanova (Partido Agrario):
Aprovat l’Estatut, ja es van poder fer eleccions al Parlament de Catalunya, que van tenir lloc el 20/11/32. Aquestes eleccions al Parlament de Catalunya suposaren una nova victòria de l’ERC, que ja havia guanyat les generals espanyoles del juny de 1931.
Els seus principis polítics sostenien el reconeixement de la nacionalitat catalana, els drets de l’home i del ciutadà, el federalisme i la distribució social de la riquesa. Va basar el seu èxit en el carisme de Francesc Macià, el seu caràcter de nou partit disposat a trencar amb el passat, la seva capacitat d’esdevenir un partit de masses i d’atraure vot obrer i la capacitat de vehicular reivindicacions tant de sectors urbans com rurals. Els seus òrgans de premsa fonamentals foren L’Opinió i, sobretot, La Humanitat.
La República catalana (14/4 – 21/4/1931)
La Generalitat provisional (21/4/1931 – 14/12/32) i l’Estatut d’Autonomia
El 28 d’abril es va constituir el primer govern de la Generalitat provisional, amb participació dels mateixos partits que el govern de la República catalana, i una Diputació provisional que venia a fer les funcions d’un Parlament. La seva tasca principal va ser dirigir la redacció de l’Estatut de Catalunya.Redacció de l'Estatut i aprovació a Catalunya
Reunida la comissió de redacció a Núria (per això aquest estatut es coneix com Estatut de Núria) va enllestir la feina el 20/6, la Diputació provisional l’aprovava el 14/7, i tot seguit ho feien els ajuntaments. El 2/8 es feia el referèndum en què amb una participació del 75% del cens votava a favor el 99% dels votants. L’11/8 un decret de la Generalitat feia oficial el projecte i el 13/8 Macià el presentava a Madrid, on començà la seva discussió el 6/5/1932.
Discussió i aprovació de l'Estatut a Madrid
A Madrid s'havien celebrat eleccions a Corts constituents el 28/6/1931, que van suposar una nova victòria de la conjunció republicano-socialista, i s'havia aprovat la Constitució el 9/12/31.
L'estatut hi va ser presentat, com s'ha dit, el 6/5/1932 i van caldre més de quatre mesos de discussions per a aprovar-lo. Van acabar-hi votant a favor uns 318 diputats, del govern i de la majoria del Partit Radical; en contra, 19, sobretot del Partido Agrario, i un centenar d’abstencions. A favor hi ha un famós discurs de Manuel Azaña, aleshores president del Govern espanyol. En contra, es poden llegir discursos que anunciaven la propera fi d’Espanya per culpa de la descentralització i l’autonomia
A favor: discurs de Manuel Azaña
Las regiones, después que tengan la autonomía, no son el extranjero; son España, tan España como lo son hoy; quizá más, porque estarán más contentas. No son el extranjero; por consiguiente, no hay que tomar respecto de las regiones autónomas las precauciones, las reservas, las prevenciones que se tomarían con un país extranjero, con el cual acabásemos de ajustar la paz para la defensa de los intereses españoles. No es eso. Y, además, esta otra cosa: que votadas las autonomías, ésta y las de más allá, y creados éste y los de más allá gobiernos autónomos, el organismo de gobierno de la región –en el caso de Cataluña, la Generalidad– es una parte del Estado español, no es un organismo rival, ni defensivo ni agresivo, sino una parte integrante de la organización del Estado de la República española. Y mientras esto no se comprenda así, señores diputados, no entenderá nadie lo que es la autonomía.
En contra: discurs d’Antonio Royo Villanova (Partido Agrario):
Esa bifurcación monstruosa que no quería Prat de la Riba pensando en Cataluña, tampoco la quiero yo pensando en España. Luego si esa bifurcación que antes rechazaban ahora la aceptan, es porque no van a ser leales a la legislación española, y van a hacer de ejércitos de burócratas, de fuerzas pacíficas, elementos de lucha para conseguir más pronto lo que ellos ansían, y aquello que para la solución de los problemas de soberanía y de nacionalidad buscaron los pueblos en la fuerza, que es el único medio de resolverlos, como lo buscaron en el trastorno de la gran guerra Polonia, Irlanda, Checoslovaquia, etc., los catalanes quieren encontrarlo por medio del rodeo de nuestra debilidad, de nuestro abandono y de nuestra negligencia, entregándoles nuestros servicios públicos para que hagan proyectiles, trincheras, elementos con que clavar en el corazón de la República la nación catalana y destruir la eficacia de las leyes españolas
Aprovat l’Estatut, ja es van poder fer eleccions al Parlament de Catalunya, que van tenir lloc el 20/11/32. Aquestes eleccions al Parlament de Catalunya suposaren una nova victòria de l’ERC, que ja havia guanyat les generals espanyoles del juny de 1931.
L'ERC havia esdevingut, així, el partit hegemònic a Catalunya. Havia sigut fundada el març de 1931 per la unió del Partit Republicà Català de Lluís Companys, l’Estat Català de Francesc Macià (que, fundat el 1922, havia sigut el primer partit independentista de Catalunya), el grup del diari L’Opinió, i sectors independents del republicanisme català. En aquesta data tenia uns 16000 afiliats directes però molts més d’indirectes, ja que ateneus, cercles republicans, cooperatives obreres i altres entitats hi estaven vinculats i els seus membres eren militants indirectes de l’ERC.
Els seus principis polítics sostenien el reconeixement de la nacionalitat catalana, els drets de l’home i del ciutadà, el federalisme i la distribució social de la riquesa. Va basar el seu èxit en el carisme de Francesc Macià, el seu caràcter de nou partit disposat a trencar amb el passat, la seva capacitat d’esdevenir un partit de masses i d’atraure vot obrer i la capacitat de vehicular reivindicacions tant de sectors urbans com rurals. Els seus òrgans de premsa fonamentals foren L’Opinió i, sobretot, La Humanitat.
El contingut de l'Estatut de 1932
Pel que fa a les competències de cada administració, els dos estatuts establien una triple divisió: matèries de competència exclusiva del poder central; matèries de legislació estatal i execució de la Generalitat, i matèries de legislació i execució de la Generalitat. El projecte de Núria definia les competències que li corresponien a l’Estat i deixava a la Generalitat allò no previst, mentre que en el de 1932 aquestes venien establertes per la Constitució, que les descrivia amb molt de detall i de manera àmplia. En general, corresponien a aquest apartat les finances de la República, les relacions exteriors, l’exèrcit, i les comunicacions.
Entre les matèries de legislació estatal i d’execució de la Generalitat hi havia els temes socials, aspectes econòmics molt diversos, pesos i mesures, i obres públiques d’interès general. L’Estatut de 1932 era també més prolix, basat en la Constitució, i sotmetia les lleis socials, les obres públiques i altres competències a la vigilància de l’Estat.
Pel que fa a les matèries exclusives de la Generalitat, eren, segons el projecte de Núria, el règim municipal i la divisió territorial, l’ensenyament, el dret civil, l’organització dels tribunals, les obres públiques de Catalunya, la policia i l’ordre interior. El text aprovat li reconeixia el dret civil, el règim municipal, la divisió territorial i la policia interior. L’Ensenyament corresponia a l’Estat però la Generalitat podia crear, amb els seus recursos, els seus propis centres. La justícia era traspassada a la Generalitat havent aquesta d’observar la legislació estatal. Foren problemes fonamentals la lentitud dels traspassos i la insuficiència de recursos.
Ambdós textos establien que la Generalitat estava formada pel Parlament, el President i el seu Consell, i un Tribunal Superior de Justícia. L’Estatut Interior de Catalunya (1933) va regular el funcionament intern de les institucions catalanes.
El sufragi a l'Estatut de 1932
"El dia del referèndum per validar l'Estatut de Núria, el 2 d'agost del 1931, el sufragi femení encara no era legal. Però aquest fet no va aturar les dones catalanes, molt polititzades i majoritàriament partidàries del règim republicà i de l'autonomia de Catalunya. Per això, algunes organitzacions i col·lectius femenins de caràcter catalanista van engegar una campanya perquè les dones, ja que no podien votar, sí que poguessin expressar el seu suport al text estatutari mitjançant una recollida de firmes. (...) La primera convocatòria electoral en la qual les dones podien votar van ser les eleccions del 1932 al Parlament de Catalunya [ja que la Constitució ja havia establert que el sufragi havia de ser també femení]. Però, inesperadament, Macià s'hi va mostrar contrari i, apel·lant a la inexistència d'un cens oficial femení (l'últim era del 1924), la Generalitat no va permetre l'exercici del sufragi femení. Les raons veritables, però, eren de caràcter polític. Tant ERC com la resta de partits d'esquerres consideraven que les dones estaven sotmeses a la influència de l'Església i temien que, en conseqüència, el sentit del seu vot pogués ser de caràcter conservador" (fragment de Jaume Clotet, "L'Estatut de les dones", Ara, 2/8/2011)Projecte
- Article 15. El Parlament, que exercirà les funcions legislatives, serà elegit pel temps que determinarà l’Estatut interior, per sufragi universal i directe.
- Títol VIII Règim transitori: Article 47. En el termini d’un mes a comptar del dia que aquest Estatut serà promulgat amb força de llei, el President del Govern provisional de la Generalitat de Catalunya convocarà eleccions, en les quals seran nomenats, en sufragi universal directe, els Diputats que constituiran el primer Parlament de Catalunya.
Estatut aprovat
- Art. 14. El Parlament, que exercirà les funcions legislatives, serà elegit per un termini que no passi dels cinc anys, per sufragi universal, directe, igual i secret.
- Art. únic de les D.T. Previ acord ambel Govern, la Generalitat fixarà la data per a l’elecció del primer Parlament de Catalunya, seguint el mateix procediment de les eleccions a Corts Constituents.
