La Generalitat (14/12/1932 – 6/10/1934)
El 14/12/32 Macià va ser elegit president de la Generalitat per una àmplia majoria. Fins a finals de 1933, el govern sempre el van formar membres d’ERC. A finals d’aquest any, la victòria de les dretes a les eleccions a Corts espanyoles del 19/11/33 i la Mort de Macià el 25/12/33 va portar a formar un govern de concentració amb ERC amb Acció Catalana, PNRE, USC, i presidit per Companys. 
Al llarg d’aquest període i fins a la suspensió arran dels fets d’octubre, la Generalitat va desenvolupar una tasca àmplia en tot un conjunt de matèries.
El traspàs dels serveis d'ordre públic, que permeté eliminar els governadors civils (11 de gener), donà lloc a la Junta de Seguretat de Catalunya, que coordinava les accions autonòmica i estatal en aquesta àrea. D'acord amb les previsions estatutàries, va quedar constituït el Tribunal de Cassació, amb jurisdicció sobre les matèries civils i administratives de competència autonòmica, format per un president i dotze magistrats i organitzat en dues sales: la civil, encarregada d'aplicar el dret civil català; i la contenciosa administrativa, que actuava en defensa dels drets dels ciutadans contra la mateixa administració pública. En matèria educativa, la Generalitat seguí els passos de la Mancomunitat i prengué iniciatives que anaven més enllà de les transferències realitzades pel govern central, tot portant a terme una política de construcció de noves escoles. Un altre dels fronts de la política de la Generalitat fou l'organització territorial i la reforma del règim local, amb una llei municipal que recollia les aspiracions del moviment municipalista.
Agricultura
En agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d’experimentació agrària i es va abordar el problema dels rabassaires, amb una reducció del 50% de les rendes que pagaven i aprovant la Llei de Contractes de conreu (1934)
La llei de contractes de conreu volia millorar la situació dels arrendataris agrícoles i fou promulgada pel Parlament de Catalunya el 12 d’abril de 1934, amb 56 vots a favor i cap en contra, per absència de la Lliga Catalana, que havia abandonat el Parlament per protestar. La llei fixava un mínim de 6 anys de contracte i pràcticament impedia el desnonament dels pagesos. La Lliga Catalana i alguns terratinents de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre la denunciaren a les corts de la República, el govern de la qual, que presidia el radical R.Samper, la impugnà per anticonstitucional. El Tribunal de Garanties Constitucionals la va declarar nul·la el 8 de juny del 1934. Quatre dies més tard el Parlament català aprovava una nova llei de contractes totalment idèntica a la votada anteriorment, però al llarg de l’estiu s’arribà a un acord amb el govern espanyol modificant el reglament de la llei, si bé al mateix temps el context polític facilitava l’incompliment massiu de la llei i de la legislació laboral i social del bienni reformista. Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, el capità general Domènec Batet revocà els judicis de revisió de contractes rústics favorables als rabassaires en favor dels terratinents. El 16 de febrer de 1936, amb el triomf del Front Popular, la Llei de Contractes de conreu tornà a ser restablerta.
Política social. En política social, la Llei de bases va permetre reorganitzar els serveis de sanitat i d’assistència social, millorant la xarxa d’hospitals i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública. Donats els pocs recursos de què es disposava, es van buscar maneres alternatives de finançar-ho, com van ser els segell pro infància.
Especial incidència tingué la campanya de vacunació contra la tuberculosi en els infants, que aleshores provocava molts morts.
El model de l’Institut Escola, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, va introduir la coeducació i la laïcitat, amb la idea que l’alumne fos protagonista de l’ensenyament i el mestre fos un guia de l’aprenentatge (a l’aula no hi havia ni tarima ni taula pel professor, les aules eren laboratoris, les classes de botànica es feien al parc de la Ciutadella i les de zoologia, al zoo).
Divisió comarcal. La divisió comarcal es va portar a terme el 1936. A partir dels estudis sobre la xarxa urbana de Catalunya, definia les capitals de comarca com a proveïdores de serveis per a la seva zona d’influència.
La Generalitat donà suport econòmic a l’Institut d’Estudis Catalans, que havia sigut creat per la Diputació de Barcelona el 1907 (impulsat per Prat de la Riba) i que també comptava amb l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona. Pompeu Fabra, membre de l’IEC, va publicar el 1931 en fascicles i el 1932 com a llibre el Diccionari general de la Llengua Catalana.
Els fets d’octubre de 1934 a Catalunya i la suspensió de la Generalitat
El plet rabassaireEl plet rabassaire (repasseu la UD2) va arribar a la política durant la Segona República i el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de conreu l'abril del 1934. La conseqüència directa de l'oposició de la Lliga, lerrouxistes i l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) amb el seu recurs d’inconstitucionalitat va ser posar en dubte la legitimitat de l'autonomia catalana i facilitar que la dreta antirepublicana agafés l'anticatalanisme com un dels grans eixos de la seva acció. Si bé els governs espanyol i català va negociar sobre la llei l’estiu de 1934, l'entrada de la CEDA al govern l'octubre de 1934 va precipitar els fets.
Els fets d’octubre a Catalunya
Per a importants sectors de la societat l’entrada de la CEDA al govern significava una amenaça clara contra l'autonomia, el projecte socialment reformador del govern català i els avenços aconseguits d'ençà de l'abril del 1931. La CEDA emparava la violència política de la dreta antirepublicana i el seu líder, Gil Robles, havia tornat entusiasmat del congrés del Partit Nazi a Nuremberg, de manera que el temor del que havia succeït a Alemanya, Àustria i també a Itàlia era ben present entre sectors importants de la societat catalana. L'ascens dels feixismes, l'agudització de la confrontació social i política a Catalunya, el canvi de rumb al capdavant de la República a partir de novembre del 1933 i la conflictivitat entre les institucions catalanes i l'Estat van conduir al Sis d'Octubre.
En el marc de l’oposició de les esquerres espanyoles a la CEDA, Lluís Companys va proclamar l'“Estat català de la República Federal Espanyola” des del balcó del Palau de la Generalitat el 6 d'octubre de 1934. La iniciativa del govern de Companys volia anar més enllà en l'autonomia catalana a través de la República federal i aprofundir en el projecte socialment reformador. Per aconseguir-ho necessitava una mobilització popular forta, una certa capacitat armada i un escenari de protesta generalitzada arreu de l'Estat, que va tenir lloc especialment a Madrid i a Astúries però sense prou força com per a influir en el govern.
Al mateix temps, a l'interior del govern català existia un altre plantejament, representat pel conseller de Governació i cap visible de les Joventuts d'Esquerra Estat Català (Jerec), Josep Dencàs, que consistia en una estratègia governamental separatista: la separació política utilitzant les institucions autonòmiques i preveient un escenari revolucionari arreu de l'Estat. La fallida immediata de l'acció armada que comandava Dencàs, amb la inacció absoluta dels escamots de les Jerec, va ensorrar tant l'estratègia governamental separatista com la iniciativa de Companys. Podem dir que la falta d'unanimitat entre els membres del govern català i la falta de preparació de la mobilització expliquen per què el general Domènec Batet, amb una guarnició de poc més de 2.000 homes, va aconseguir posar fi al moviment a Barcelona en poques hores.
A banda de l'acció del president Companys i de l'estratègia del separatisme governamental, existien altres objectius i estratègies al marge del govern. L'Aliança Obrera, que agrupava tot el seguit de forces obreres fora de la CNT, plantejava la necessitat de proclamar la República Catalana i activar una insurrecció social generalitzada, una estratègia que va fracassar a Barcelona, però que va reeixir en molts punts del Principat, tant urbans com rurals. Per això en molts dels principals centres industrials de Catalunya la proclamació de la República Catalana o l'Estat català va anar acompanyada d'una confrontació socialment revolucionària i el mateix va succeir en els principals centres agraris de Catalunya com ara Vilafranca del Penedès, Valls i diversos pobles del Priorat i les comarques de Lleida. A més, es va produir en diversos casos una participació activa de diversos nuclis anarcosindicalistes en els fets revolucionaris. La participació dels rabassaires en les jornades d’octubre es concretà en l’ús de la violència política contra els propietaris agraris que havien obstaculitzat l’aplicació de les polítiques reformadores. En tot cas, l'àmplia mobilització popular que es va produir a Catalunya entre el 4 i el 10 d'octubre va quedar en no res quan va ser derrotada la iniciativa política del govern de Companys a Barcelona.
La repressió i l'empresonament i judici del govern de la Generalitat
També va suposar la suspensió de l'autonomia, i el nomenament d'un govern de designació militar fins el gener de 1935 que, acompanyat per la declaració de l'estat de guerra fins el setembre del mateix 1935 es dedicà a eliminar tota la legislació reformadora (per exemple la jornada de 44 hores setmanals acordades pel Jurat Mixt de la Indústria Siderúrgica i Metal·lúrgica de Barcelona es va suspendre i es van tornar a treballar 48 hores), a la depuració dels càrrecs i treballadors públics i a l’eliminació de diversos organismes de la Generalitat. Va ser una tasca sistemàtica de desmuntatge de l’obra de govern republicana i catalanista.
El govern de la Generalitat, amb Companys al capdavant, va ser empresonat i jutjat, i condemnat a 30 anys de presó. No van ser alliberats fins el març de 1936, després de la victòria electoral del Front Popular al febrer.
Fotos: Verema als anys 30; mossos d’esquadra sortint del Palau de la Generalitat detinguts per l’exèrcit l’octubre del 34; i el govern de la Generalitat empresonat.
El restabliment de la Generalitat (març – juliol de 1936)
Foto: Arribada de Companys a Barcelona (Foto Brangulí, ANC1-42-N-7831)
Escorta a Companys al seu retorn a Barcelona (imatge de vídeo, guàrdia municipal i mossos d’esquadra amb moto, i guàrdia municipal a cavall; la comitiva va amb cotxes Hispano Suiza). Font: autor desconegut, Footage Farm, localitzat per @JoaquimCampa)
