L’esquerra es va presentar a les eleccions del febrer de 1936 en una gran coalició, anomenada Front Popular, que incloïa els republicans reformistes, el PSOE i els comunistes. A Catalunya, aquesta coalició va rebre el nom de Front d’Esquerres. Les dretes també van assajar de presentar-se en coalició, però no se’n van sortir tant bé. Van constituir el Bloque Nacional, amb la CEDA; alguns republicans dretans, monàrquics i tradicionalistes, però només van aplegar el radicals en algun districte. A Catalunya es va formar el Front Català d’Ordre.
Amb el nou govern, es va reprendre el programa reformista del govern Azaña de 1931-33: es van reprendre inversions en escoles, es van començar negociacions a Galícia i el País Basc per aprovar els estatus d’autonomia, es va restablir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, es van restituir els regidors i batlles destituïts i també el govern de la Generalitat, es va decretar una amnistia pels empresonats l’octubre de 1934 i les empreses van haver de readmetre els obrers acomiadats, es van reprendre les expropiacions de terres i la legislació social reformista, ...
A la dreta, en canvi, tots aquests fets es van rebre amb un rebuig total i absolut, i una part d’aquesta dreta es va orientar definitivament cap al cop d’estat.
