14 d’octubre 2023

4.3.1. El regeneracionisme dinàstic i la seva obra de govern

La política regeneracionista va ser important en alguns governs del torn dinàstic, sobretot en els governs de Francisco Silvela, Antonio Maura, i Canalejas (1903-1912). Compartit per conservadors i liberals, pràcticament s’estronca del tot amb l’assassinat de José Canalejas (1912).

  • Regeneracionisme conservador: representat per Silvela i Maura. Aquest volia regenerar el sistema per atreure les “masses neutres”, fins aleshores alienes a la política, millorar la vida de les classes populars sense que participessin en la política i fer tot el sistema més eficaç.
  • Regeneracionisme liberal: volia fer reformes per intentar atreure sectors populars aprofundint en el reformisme social i limitar el poder de l’església


Exemples de política regeneracionista dels partits dinàstics a inicis del segle XX


El govern conservador de Silvela / Azcárraga, 1899 - 1901 (a la foto: Silvela)


El govern espanyol inclou polítics independents com el general Polavieja (regeneracionista conservador i el català Manuel Duran i Bas, i promou un primer projecte de descentralització administrativa. Però també apuja impostos per fer front als deutes de la guerra de Cuba i desencadena a Catalunya la protesta del Tancament de Caixes (1899) (reprimida pel govern)

L'opinió de Fco Silvela: Francisco Silvela, “Sin pulso”, El Tiempo, Madrid (16/8/1898). Los doctores de la política y los facultativos de cabecera estudiarán, sin duda, el mal: discurrirán sobre sus orígenes, su clasificación y sus remedios; pero el más ajeno a la ciencia que preste alguna atención a asuntos públicos observa este singular estado de España : dondequiera que se ponga el tacto, no se encuentra el pulso. (…) Hay que abandonar las vanidades y sujetarse a la realidad, reconstituyendo todos los organismos de la vida nacional sobre los cimientos, modestos, pero firmes, que nuestros medios nos consienten (…) no hay que suponer escuadras que no maniobran ni disparan (…) Si pronto no se cambia radicalmente de rumbo, el riesgo es infinitamente mayor (…).

El manifest del general Polavieja (l'havia fet el 1898): Parecería trabajo pueril, ante la magnitud aterradora de la catástrofe, enumerar una por una las novedades que hay que introducir en la gobernación del Estado para curar los males que la Patria padece y evitar que se repitan [...].

Hay que elevar la cultura del país convirtiendo la enseñanza de bachilleres y doctores en educación de hombres formados para las luchas de la vida y de ciudadanos útiles a su Patria. Hay que organizar los Tribunales de modo que entre ellos y la conciencia popular se restablezca aquella confianza que los desafueros de la política les arrebatara.

Hay que restaurar la hacienda fundándola en prácticas de sinceridad, trayendo a tributar todas las manifestaciones de la riqueza, haciendo efectivo el principio de la proporcionalidad en las cargas [...].

Y hay, sobre todo, que purificar nuestra administración, y destruir sin compasión y sin descanso ese afrentoso caciquismo de que me repugna hablar, pero en cuya extirpación me emplearía con tal empeño que, por sólo no lograrla, habría yo de considerar fracasados todos mis intentos [...].

Necesidad imperiosa es que la vida económica del país se desenvuelva sin las trabas de una centralización que levanta entre nosotros ya alarmantes protestas. Ha de estar ciego el que no vea que casi todas las regiones de España, en particular las que se aventajan por su cultura, su laboriosidad y su riqueza, mirando quizá más a los efectos que a las causas, atribuyen a la índole misma y a la organización del poder central los malos resultados de la política seguida hasta aquí [...]. Bajo poderes vigorosos que mantengan la unidad política, refrenando enérgicamente hasta la más breve tendencia a disgregaciones criminales e imposibles, yo no veo inconveniente, sino más bien ventaja, en llegar a una amplia descentralización administrativa. Manifiesto del general Polavieja (1 de septiembre de 1898)


El govern conservador de Silvela / Maura o Govern llarg 1907-1909


A Espanya, la “revolució des de dalt” de Maura (a la foto) volia posar fi al caciquisme controlant millor el cens i establint el vot obligatori; també volia donar una certa autonomia a ajuntaments i diputacions (Llei administració local i Llei electoral, amb vot corporatiu als ajuntaments, 1907), augmentar el proteccionisme, i reformes socials, Lleis de: protecció d’accidents de treball, de condicions de treball de dones i nens, de descans dominical, de vagues (1r reconeixement del dret de vaga); Institut Nacional de Previsió (pensions de vellesa, no obligatòries). Continua la intervenció al Marroc, amb greus conseqüències socials: Setmana Tràgica (1909).

El contrast entre el que es deia i el que es feia es veu molt clarament en la llei electoral de 1907 que, aparentment, anava contra el caciquisme quan en realitat va dificultar la competència electoral i va afavorir els dos grans partits
  • Va establir el vot obligatori per fer participar les "masses neutres" però no es va aplicar.
  • Es va establir un sistema que feia que si només hi havia un candidat aquest es proclamés elegit sense votar, però es van mantenir moltes dificultats perquè els més pobres es presentessin: per exemple, es va refusar retribuir els diputats, una innovació que s'estava introduint en els altres països.
  • El govern es va comprometre a modificar el mapa electoral, però no ho va fer.
  • Es va refusar a proposta de posar el vot dins d'un sobre i posar una cabina electoral per garantir el vot secret.





El govern liberal de Moret / Canalejas / Romanones (1910-1913). Es coneix sobretot pel regeneracionisme de Canalejas (a la foto).


Reformes per intentar atreure sectors populars aprofundint en el reformisme social i limitar el poder de l’església: La Ley del candado o del cadenat (1910) va prohibir temporal la instal·lació de nous ordes religiosos (durant dos anys, temps durant el qual calia fer una nova llei per a regular tota la qüestió, però aquesta nova llei mai no es va fer i el nombre de religiosos va continuar creixent; la llei va provocar una onada de protestes dels sectors més catòlics); la Llei de reclutament (1912) per reformar els servei militar, que era molt desigual: servei obligatori en temps de guerra i supressió de la redempció en metàl·lic; Reformar els impostos, substituint els consums per un impost progressiu; Millora de normativa sobre condicions laborals i contractes, però repressió contra les vagues. Les Corts aproven la Llei de Mancomunitats (1912), si bé el projecte queda bloquejat.

Canalejas fou assassinat en un atemptat anarquista el 1912.

Ley del candado

Don Alfonso XIII, por la gracia de Dios y la Constitución, Rey de España. A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed que las Cortes han decretado y Nos sancionado lo siguiente:

ARTÍCULO ÚNICO: No se establecerán nuevas Asociaciones pertenecientes a Órdenes o Congregaciones religiosas canónicamente reconocidas, sin la autorización del Ministerio de Gracia y Justicia consignada en Real Decreto, que se publicará en la ‘Gaceta de Madrid’, mientras no se regule definitivamente la condición jurídica de las mismas.

No se concederá dicha autorización cuando más de la tercera parte de los individuos que hayan de formar la nueva Asociación sean extranjeros.

Si en el plazo de dos años no se publica la nueva ley de Asociaciones, quedará sin efecto la presente ley.

Por tanto: Mandamos a todos los Tribunales, justicias, jefes, Gobernadores y demás autoridades, así civiles como militares y eclesiásticas, de cualquier clase y dignidad, que guarden y hagan guardar, cumplir y ejecutar la presente Ley en todas sus partes.

Yo El Rey

El Presidente del consejo de Ministros, José Canalejas


Govern conservador de Dato

El desembre de 1913: Decret del govern que finalment autoritza que les mancomunitats de diverses diputacions provincials s’unissin per gestionar serveis públics, amb el mateix pressupost de què ja disposaven.