Al segle XVIII es poden documentar a Espanya tres grans tipus de manufactures: les manufactures reials (iniciativa de la Corona, que acabarien fracassant totes), la manufactura tradicional i artesana (que produïa multitud de productes, la majoria de primera necessitat, de manera manual, i en les quals Catalunya ja destacava), i la naixent producció de les indianes (exclusivament a Catalunya).
A partir de la producció d’aquestes indianes del segle XVIII, la 1ª Revolució industrial s’inicia a Catalunya, com arreu, amb el sector tèxtil cotoner amb el vapor i la fàbrica. Començarà amb la mecanització de la filatura a partir de la dècada de 1830 i la multiplicació dels telers manuals, per mecanitzar després el teixit (a partir, sobretot, de 1850). Mentre les màquines eren senzilles i es movien amb aigua, animals o pel propi esforç humà, com a l'era de les bergadanes, la indústria s'escampà per bona part de Catalunya (i especialment l'actual província de Barcelona). A mesura que el carbó esdevingué més essencial, les fàbriques s’instal·laren sobretot a l’àrea de Barcelona.
Factor essencial de l'arrencada industrial que es produiria a partir de 1840 fou la creació d'una àrea catalana de prosperitat agrícola i manufacturera des del segle XVIII, amb Barcelona i el tèxtil cotoner com a capdavanters però que es complementaven amb altres activitats (com la manufactura del ferro o el tèxtil llaner), i on va ser fonamental la densitat del propi districte industrial (amb moltes empreses dinàmiques, capaç d'incorporar novetats tècniques i de formar els treballadors, amb possibilitats d'ascens social i amb múltiples serveis a l'abast de les empreses -des de la reparació de maquinària a la construcció, assegurances o transports). L'altra gran factor d'èxit va ser una elevada equitat en la distribució de la renda, que, a banda d'una elevada mobilitat social ascendent, va possibilitar una elevada demanda interna i va constituir un important mercat regional que va ser una palanca fonamental perquè aquesta indústria es llancés a la conquesta del mercat nacional espanyol.
De les indianes a la 1ª Revolució industrial. Per a la història de Catalunya i, molt especialment de Barcelona, la importància de la manufactura de les indianes rau en el fet que pot ser considerada el punt de partida del procés d’industrialització.Els inicis de la Barcelona industrial estan estretament vinculats a unes teles de cotó estampades que, pels seus orígens asiàtics, van ser conegudes a casa nostra com indianes. Eren uns teixits nous, que destacaven no tan sols per les seves propietats higièniques, sinó sobretot per la vistositat dels colors i dibuixos, i també per la multiplicitat d’usos. Van esdevenir un producte estratègic, que va permetre situar Barcelona en el mapa de la primera industrialització europea i la va convertir en una de les principals ciutats manufactureres del continent.
Les primeres fàbriques d’indianes daten dels anys 1736-1738 i, com a altres països europeus, es van crear per aprofitar la gran demanda que hi havia d’aquestes teles en un moment que les monarquies prohibien la seva importació per a protegir les tradicionals indústries de la llana i la seda. Impulsada per la iniciativa privada, la nova manufactura sorgia com una combinació de capital mercantil, treball artesanal i tècniques i especialistes estrangers. Organitzades sota els principis de la manufactura centralitzada i capitalista, les fàbriques d’indianes eren empreses de notables dimensions caracteritzades per la concentració de la mà d’obra i la divisió del treball, que reunien en un mateix edifici les fases del teixit i l’estampat utilitzant tècniques de producció manuals. Les 3 fàbriques de 1738 s’havien convertit en 22 el 1768 i en 84 el 1791, mentre el nombre de treballadors passava dels 300 de 1738 als 2.500 de 1768 i als prop de 12.000 de 1791
Aquesta indústria va començar, primer, amb l’estampació a Barcelona de teles de lli importades del nord d’Europa, que arribaven a Catalunya com a contrapartida de les exportacions d’aiguardents catalans a aquells mercats i que, una vegada pintades a les fàbriques d’indianes de la ciutat, es venien massivament a América. Després van aparèixer noves empreses dedicades al tissatge i, finalment, es va desenvolupar el procés de la filatura a Catalunya, gràcies al fet que l’exportació massiva de llençols pintats a les colònies va afavorir la importació de cotó en floca americà en bones condicions de qualitat i preu. Va ser aquí on va tenir lloc l’inici del canvi tècnic que associem a la revolució industrial.
En tot just dues dècades (1784-1805), arribaren a Barcelona, via França, les noves màquines de filar angleses i es crearen les primeres filatures mecàniques, que utilitzaven màquines water-frame i mulejenny mogudes per vògits i rodes hidràuliques. Darrere d’aquestes iniciatives hi havia un important grup de fabricants d’indianes barcelonins que havien fet bona part de la seva fortuna exportant aquestes teles a les colònies. L’expansió va continuar després de la Guerra del Francès. Aleshores, entre 1814 i la dècada de 1830, la manufactura d’indianes, tal com s’havia desenvolupat el segle XVIII, desapareixia ràpidament i es convertia en una indústria de fase, la dels estampats, i la filatura prenia el relleu com a sector dinàmic i motor de la nova indústria cotonera. La mecanització arribaria al tissatge a mitjans de segle (Adaptat d'Àlex Sànchez, Les indianes. Els orígens de la Barcelona industrial, exposició al MUHBA).
L'arrencada de la indústria catalana. El període del 1840 al 1868 ha conegut una forta acceleració dels processos d’industrialització i de modernització de l’economia catalana que l’han dut, i per molt de temps, a ocupar el lloc més destacat en l’àmbit de la indústria de l’estat espanyol. Catalunya ha esdevingut la fàbrica d’Espanya.
Són els anys en què es produïa l’autèntic take off de l’economia catalana: borsa i banca, assegurances i ferrocarrils, lleure i serveis, energia i gran indústria, la major part de les realitzacions econòmiques representatives de la història catalana nasqueren aquells anys, i amb unes dimensions i una projecció ja molt remarcables, de manera que el PIB català augmentà regularment a un ritme superior al del conjunt espanyol. El motor del procés fou la indústria cotonera, sector impulsat per l’adopció a gran escala d’un nou convertidor energètic —la màquina de vapor—, la transformació, també a gran escala, d’una energia desconeguda a Catalunya —el carbó mineral— i l’aplicació de màquines i procediments també nous. Fins i tot l’estructura de l’empresa, ara adaptada al model del factory system, resultava enterament nova. Un canvi, doncs, autènticament revolucionari (Adaptat de HIstòria econòmica de la Catalunya contemporània, Segle XIX. Síntesi cronològica. La formació d'una societat industrial, edició digital a Enciclopèdia.cat; imatge: una selfactina -Viquipèdia)
Algunes de les principals colònies industrials (mapa: Gisela Rial, Colònies industrials a Catalunya, TFG, UdG, 2016)
Tècnicament, això va ser possible gràcies a l’invent de les turbines hidràuliques, que permetien aprofitar molt bé l’energia hidràulica. A aquestes “fàbriques de riu” sovint se’ls afegia tot un poble de nova planta, construït pel fabricant, que proporcionava habitatge i serveis als treballadors, amb la intenció de tenir una mà d’obra més controlada. El conjunt de fàbrica i habitatges rep el nom de “colònia industrial”.
Van florir a finals del segle XIX i van començar a decaure a inicis del nou segle, quan es va difondre l’electricitat com a nova font d’energia. Tanmateix, l’escassetat de carbó de la primera Guerra Mundial i les dificultats econòmiques de tota mena del període 1930-50 van fer que el seu ús s’allargués molt.
Font: Jordi Nadal / Enric Ribas, "Una empresa cotonera catalana: la fàbrica de La Rambla de Vilanova, 1841-61", Recerques: història, economia, cultura, 1974, Núm. 3, p. 47-81
Al segle XIX, l’altra indústria moderna existent a Espanya va ser la siderúrgia. Es va iniciar a Málaga el 1826 amb carbó vegetal, va agafar el relleu Astúries entre 1864 i 1879 gràcies a la superioritat de la seva hulla, però es va consolidar sobretot a Biscaia a finals del segle gràcies a les seves mines de ferro, amb empreses com els Altos Hornos de Vizcaya i la Sociedad Anónima Altos Hornos y fàbrica de Hierro y Acero de Bilbao. L’èxit de Biscaia es basava en l’exportació de ferro a Anglaterra i la importació de carbó gal·lès per als alts forns propis, un carbó molt més eficaç que l’espanyol.
Les tècniques de la 2a Revolució Industrial van exercir la seva influència a Espanya a començaments del segle XX.
Això va implicar una sèrie de canvis, com van ser la introducció de l’electricitat i el petroli com a noves fonts d’energia (l’electricitat dedicada només a la il·luminació fins 1914), una revolució dels transports basada en el motor de combustió interna (amb la fabricació d’automòbils com els de la Hispano Suiza), una revolució de la informació (amb el telègraf, el telèfon i la ràdio), la pèrdua de pes de sectors tradicionals com el tèxtil i l’alimentari, i el creixement relatiu de la química, el ciment, la siderúrgia i la metal·lúrgia.
L’activitat industrial va continuar molt concentrada a Catalunya i el País Basc, però van guanyar pes industrial el País Valencià i Madrid, mentre que Andalusia, en canvi, el perdia.
Tingueu present que molt bona part de la indústria alimentària del segle XIX eren els tradicionals molins fariners moguts per aigua.
Des de mitjans segle XIX Catalunya va concentrar entre el 20 i el 30% de tota la industria espanyola. El 1900 la seva indústria tèxtil era el 80% de tota l’espanyola i aplegava el 30% de la química i de la metal·lúrgia.
La 2a Revolució Industrial va suposar a Catalunya una notable diversificació industrial, sense, però, de deixar de dependre d’una indústria tèxtil totalment hegemònica.
Font: Albert Carreras, "El aprovechamiento de la energía hidráulica en Cataluña, 1840-1920. Una aproximación a su estudio", Revista de Historia Económica Año I Otoño 1983 n. 2 pp. 31--63
Vídeo: capítol de Sota Terra (TV3) dedicat a les colònies industrials
Font: Jordi Nadal / Enric Ribas, "Una empresa cotonera catalana: la fàbrica de La Rambla de Vilanova, 1841-61", Recerques: història, economia, cultura, 1974, Núm. 3, p. 47-81
Les tècniques de la 2a Revolució Industrial van exercir la seva influència a Espanya a començaments del segle XX.
L’activitat industrial va continuar molt concentrada a Catalunya i el País Basc, però van guanyar pes industrial el País Valencià i Madrid, mentre que Andalusia, en canvi, el perdia.
Tingueu present que molt bona part de la indústria alimentària del segle XIX eren els tradicionals molins fariners moguts per aigua.
La 2a Revolució Industrial va suposar a Catalunya una notable diversificació industrial, sense, però, de deixar de dependre d’una indústria tèxtil totalment hegemònica.
Les energies de les revolucions industrials
Font: Albert Carreras, "El aprovechamiento de la energía hidráulica en Cataluña, 1840-1920. Una aproximación a su estudio", Revista de Historia Económica Año I Otoño 1983 n. 2 pp. 31--63
Font: Elaboració pròpia a partir de Carles Sudrià, "Introducció. Energia i industrialització", Història Econòmica de la Catalunya contemporània, Segle XX. Població, agricultura i energia, Edició digital a Enciclopèdia.cat
L'activitat industrial a Espanya. Font: Carles Sudrià, “L’impacte de l’electrificació en l’economia catalana”, Universitat de Lleida, 2011
