Però als països occidentals, l’època contemporània es caracteritza, sobretot, pels processos que anomenem 1a i 2a Revolució Industrial, que implicaran una enorme transformació estructural de l’economia i un creixement sense precedents de la capacitat productiva, mesurable en termes de PIB o PIB/càpita. Recordareu que la 1a Revolució Industrial, emergeix a la 1a meitat del segle XIX i es caracteritza pel sector tèxtil, el carbó i el ferro, i té lloc sobretot a Anglaterra. La 2a Revolució Industrial emergeix a finals del segle XIX, es basa en la química, l’electricitat, el petroli i l’acer, i té com a grans protagonistes Alemanya i els Estats Units.
El període 1870-1914 és anomenat sovint l'era de la "1a globalització", en què el colonialisme europeu (sobretot després de la conferència de Berlín del 1885) i les millores del transport van permetre un enorme increment dels intercanvis, de les migracions i del moviment de capitals, que va portar a la creació d’un mercat mundial d’alguns béns i a una convergència dels preus mundials. Aquesta globalització es va veure interrompuda amb les dues guerres mundials i la gran depressió que es va donar entre elles, i per la partició del món en blocs durant la Guerra Freda.
Fes la gràfica a partir de les dades "Importància relativa de cada sector, Espanya, %", que es refereix a la participació de cada gran sector econòmic en el PIB, i analitza el resultat.
A Espanya, també hi ha creixement, la industrialització avança amb grans desigualtats regionals (això també es dona a molts altres països), i el resultat global és una transformació estructural molt menor.
Fes la gràfica a partir de les dades "Importància relativa de cada sector, Espanya, %", que es refereix a la participació de cada gran sector econòmic en el PIB, i analitza el resultat.
Font: Albert Carreras, Xavier Tafunell, Estadísticas históricas de España, siglos XIX-XX, Madrid, BBVA, 2005
Evolució de la població ocupada per sectors d’activitat, 1900-2016, Espanya. Font: geografia.unizar.es