10 d’octubre 2023

E.5. Ús o abús dels recursos: l’empremta ecològica i el desenvolupament sostenible

A mesura que s’ha identificat l’impacte que l’activitat humana causa en el medi, s’ha anat construint un vocabulari d’anàlisi en el qual són fonamentals dos termes:

  • Empremta o petja ecològica, que és un indicador que sintetitza l’impacte de l’activitat humana sobre el medi. Es calcula que si repartíssim la zona disponible de la terra per a cada habitant, a cadascun li correspondrien 1,7 hectàrees; a hores d’ara cada habitant n’usa, de mitja, 2,9 hectàrees, cosa que vol dir que l’activitat humana actual no es pot sostenir en el temps. A les zones desenvolupades del planeta, l’empremta ecològica és molt major.
  • Desenvolupament sostenible, que seria aquell que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos naturals i les possibilitats de desenvolupament de les futures generacions.
Algunes Declaracions i Convenis fonamentals sobre el Medi Ambient i la sostenibilitat:
  • Conveni de Ramsar (1971): zones humides
  • Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà (Estocolm, 1972): impulsa la creació del PNUMA (O UNEP en anglès), Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
  • Informe Meadows (“Els límits del creixement) del Club de Roma (1972): propugnava un creixement zero per evitar abocar la humanitat al col·lapse
  • Nairobi, conferència de l’ONU sobre desertificació (1977)
  • Conveni de Viena (1985) i Protocol de Montreal (1987): capa d’ozó
  • ONU, Informe
    Brundtland (1987): va definir el creixement sostenible com el “procés de canvi mitjançant el qual l’explotació dels recursos, l’orientació de les inversions i els canvis tècnics i institucionals es troben en harmonia i reforcen el potencial actual i futur dels éssers humans”. En aquest sentit, el creixement econòmic hauria d’anar acompanyat de la preservació ambiental tant per la impossibilitat del creixement il·limitat en un planeta finit i amb recursos limitats com per
    solidaritat amb les generacions futures.
  • Convenció de Rio o Conveni sobre Diversitat Biològica (CDB) (1992): biodiversitat biològica. Es van prendre diversos acords: 
    • No vinculants:
      • Agenda 21
      • Declaració de Rio sobre el Medi Ambient (bases per promoure el desenvolupament)
      • Declaració de Principis Forestals (protecció i ús sostenible dels boscos). 
    • Convenis vinculants: 
      • Conveni marc de les Nacions Unides contra el canvi climàtic que estableix l’ objectiu d’assolir l'estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera a un nivell que impedeixi transferències antropogèniques perilloses al sistema climàtic
      • Conveni de la biodiversitat (CDB) per a la conservació de la diversitat biològica, el seu ús sostenible i el repartiment just i equitatiu dels beneficis derivats de l'ús de recursos genètics que va ser desenvolupat als protocols de Cartagena i Nagoya. Els objectius que es plantegen en aquest marc són (concretats a Objectius Aichi del CDB):
        • Abordar les causes subjacents de la pèrdua de biodiversitat biològica, incorporant-la en tots els àmbits governamentals i de la societat
        • Reduir les pressions directes sobre la biodiversitat i promoure l’ús sostenible dels recursos naturals
        • Salvaguardant els ecosistemes, les espècies i la diversitat genètica Augmentar per a tothom els beneficis de la diversitat biològica i els serveis dels ecosistemes
        • Actualitzat a la COP15 sobre biodiversitat: Marc Mundial per la biodiversitat Kunmin-Montreal, desembre de 2022 (també s'anomena COP15 sobre biodiversitat, o sigui, Conferència de les Parts sobre Biodiversitat número 15)


  • Conveni de Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació, París (1994)
  • Primera Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic (COP): Berlín (1995) (les sigles COP fan referència a "Conference of the Parties": aleshores, la COP de Berlín va ser la 1a Conferència de les Parts sobre el canvi climàtic)
  • Protocol de Kyoto (1997) i Acord de París (COP21 sobre el canvi climàtic, París, 2015): canvi climàtic
    • Protocol de Kyoto (1997)
      • Signat el 1997; entrada en vigor el 2005, una vegada el van ratificar prou estats; ratificat actualment per prop de 200 països
      • Per primera vegada es fixaven objectius per reduir les emissions de gasos hivernacle (CO2, òxid nitrós, metà, CFC), i ho feia per al període 2008-12
        • Acord general d'investigació sobre el canvi climàtic, aplicació de tecnologies netes i sensibilització de la població
        • Acord dels països desenvolupats i de les economies en transició de reducció d'emissions i per fornir recursos financers als països subdesenvolupats
        • S'estableix la compravenda de drets d'emissió per "facilitar" l'assoliment dels objectius
        • L'esmena de Doha va prorrogar l'acord fins el 2020
    • L'acord de París (2015)
      • Compromet a tots els estats per aconseguir que els augments de temperatura no superin els 2º en relació a les temperatures preindustrials, avançar cap a un màxim d'1,5º, i augmentar la capacitat global d'adaptació al canvi climàtic.
      • L'acord de París forma part de la dinàmica de Conferències Internacionals sobre el Canvi Climàtic (COP sobre el canvi climàtic) i es va prendre en el marc de la COP21
  • Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible (ONU, 2015): L’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament sostenible va ser aprovada el 2015 per l’ONU i té 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, també anomenats Objectius del Mil·leni, que es proposen posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar la qualitat de vida de tothom. Els diferents objectius estan relacionats i molts d’ells inclouen elements tractats en aquesta UD: recursos, riscos i sostenibilitat. Documentació: pàgina web de l’ONU dels ODS i els objectius en català,
    • La UE assumeix els ODS i l'Agenda 2030 de dues maneres: integrant-los a les seves polítiques actuals i fent-los servir d'orientació per a les seves polítiques futures, tant a nivell de les polítiques pròpiament europees com en les polítiques del seus estats membres. Per això trobem la vessant ambiental en les polítiques europees i en la Carta de Leipzig sobre les ciutats, i trobem plans d'Agenda 2030 a nivell de la UE, estats membres i altres administracions:

Consulta sobre els ODS





a