10 d’octubre 2023

E.6. Ús, abús i escassetat: recursos naturals i energies

Competències

4. Aplicar mètodes i tècniques pròpies de la geografia per localitzar i interpretar fenòmens territorials i les seves interrelacions, plantejar investigacions, fer propostes d’actuacions i comunicar els resultats emprant el vocabulari pertinent.

7. Mobilitzar i valorar coneixements geogràfics per aportar solucions innovadores a contextos en transformació, millorar la vida de les persones i fomentar l’autoaprenentatge permanent.


Sabers Aproximació a la geografia

- Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos i de la necessitat d’una
producció respectuosa amb el medi ambient i d’unes pautes de comportament individual i
col·lectiu responsable. 

Sabers Medi ambient i paisatges

- Debat sobre els canvis del model de desenvolupament. Identificació dels principals
recursos energètics i primeres matèries. Definició de recurs natural des d’una perspectiva
social, considerant les variables d’ús, abús i escassetat. Aplicació del principi de
sostenibilitat. Debat sobre les energies renovables.

- Tractament de problemes ecològics i dels efectes sobre les activitats humanes: pèrdua de 
biodiversitat, de sòls, contaminació, gestió de l’aigua i gestió dels residus. Debat sobre el problema dels transvasaments. Anàlisi de riscos d’origen natural i humà en determinats casos. Introducció del concepte d’antropocè.

__________________________________________________

Competència 4

Aplicar mètodes i tècniques pròpies de la geografia per localitzar i interpretar fenòmens territorials i les seves interrelacions, plantejar investigacions, fer propostes d’actuacions i comunicar els resultats emprant el vocabulari pertinent.

Criteris d’avaluació

4.1 Emprar l’escala apropiada per localitzar i analitzar fenòmens territorials, amb el propòsit 
de dur a terme una recerca o per resoldre una tasca concreta, justificant les dades i els 
mètodes escollits.

4.2 Crear productes propis individuals o en grup, comunicant diagnòstics, formulant hipòtesis 
o elaborant conclusions, aplicant eficientment les tecnologies de la informació geogràfica 
(TIG) i fent ús d’un vocabulari específic i acurat.

L’aplicació eficient dels mètodes propis de la geografia i d’altres ciències n’implica l’ús 
pràctic per observar, representar i explicar els fenòmens físics i humans que es desenvolupen al territori. Per les característiques integradores i el potencial visual com a font d’informació i recurs creatiu, les Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG) han d’adoptar una posició preferent com a eina utilitzada competentment per l’alumnat. La localització i la distribució de fenòmens físics i humans de tota mena i a diferents escales, així com la seva evolució en el temps, són els principis bàsics de la geografia sobre els quals s’articula el pensament espacial. Les TIG n’han de desplegar el potencial per 
aconseguir-ho, mitjançant l’ús de mapes interactius i recursos que facilitin arguments per justificar l’extensió de cada fenomen; és a dir, delimitant regions, categories o tipologies, i reflexionant sobre el problema dels límits i de les àrees de transició. Davant de fenòmens naturals i humans complexos i en contínua transformació, la iniciativa per aportar solucions creatives a problemes reals des del coneixement rigorós és part essencial del compromís cívic.

Competència 7

Mobilitzar i valorar coneixements geogràfics per aportar solucions innovadores a contextos en transformació, millorar la vida de les persones i fomentar l’autoaprenentatge permanent.

Criteris d’avaluació

7.1 Aplicar el coneixement geogràfic sobre problemes rellevants en contextos diversos, a 
diferents escales, revisant críticament coneixements previs i nous.
7.2 Valorar el paper de la geografia en la resolució de problemes territorials, diagnosticant 
problemes i oportunitats i raonant possibles solucions.

Les aportacions del coneixement geogràfic atorguen la possibilitat de presentar alternatives 
a les situacions de complexitat social amb propostes de construir nous espais que millorin la 
vida de les persones. En aquest context per a la construcció del coneixement geogràfic, la 
reflexió sobre el propi aprenentatge resulta determinant com a objectiu metacognitiu. 
Aconseguir aquest coneixement de les possibilitats i les limitacions pròpies ha de servir per 
construir una forta autoestima per implicar-se i ser protagonista en la resolució de reptes 
ecosocials reals i propers i, per tant, incorporar-se a la vida activa i exercir funcions socials. 

La planificació és un procés fonamental que implica mobilitzar coneixements previs, nous i d’altres àmbits. També comporta posar en acció eines com qüestionar-se situacions, plantejar hipòtesis, recollir dades, organitzar sistemàticament la informació recollida, tractar-la,  contrastar-la amb altres evidències i extreure’n conclusions justificades. 

Moltes estratègies han de ser negociades amb altres persones i requereixen el treball en 
equip mitjançant processos de discussió i deliberació per revisar i generar productes 
consensuats. La finalitat d’aquests sabers i l’aportació del pensament geogràfic conflueixen 
en el desenvolupament d’un autoaprenentatge permanent i un compromís cívic actiu per 
preveure i avaluar conseqüències i prioritzar accions a problemes rellevants o plantejar 
respostes innovadores.

El coneixement geogràfic esdevé fonamental en l’anàlisi i la planificació d’alternatives als 
diversos reptes socials i possibilita que l’alumnat faci seus els espais i els medis on 
desenvolupa la vida quotidiana i s’hi identifiqui territorialment i en l’exercici d’una ciutadania 
activa i crítica.