La humanitat ha intervingut sobre els medis des dels seus mateixos inicis, però a hores d’ara aquesta intervenció està assolint una influència mai vista. Els impactes principals dels humans sobre el medi provenen de les activitats productives i de la urbanització i transport. Alguns tenen una incidència territorial limitada, mentre que altres, en canvi, afecten el conjunt de l’ecosistema- Terra.
L'impacte de la producció agrícola i ramadera sobre el medi natural. Fins fa pocs anys, la producció agrària s'ha desenvolupat sense tenir en compte els criteris de sostenibilitat ambiental. Alguns impactes de les activitats agràries sobre el medi natural venen de l'aplicació massiva de tractaments químics o adobs, de la sobreexplotació d'aqüífers per a reg, de la contaminació d'aigües superficials i aqüífers per pesticides i herbicides, per l'eliminació de residus orgànics, o per la destrucció de zones forestals per dedicar terrenys a usos agrícoles.
L'impacte de l'activitat humana sobre el medi marí. Les males tècniques que s'utilitzen i les captures il·limitades i sense control dificulten la recuperació i el manteniment de l'equilibri dels ecosistemes marins. D'altra banda, els abocaments de petroli representen un important perjudici, ja que cada any s’aboquen més de tres milions de tones de petroli al mar (més d'un milió procedeix d'abocaments deliberats d'aigües brutes i de restes de tancs quan els neteja, una tercera part prové de vessaments accidentals). D’altres vegades, una agricultura intensiva d’irrigació ha portat conseqüències catastròfiques, com la desaparició del mar d’Aral.
Efectes del turisme sobre el medi natural. Hi ha una important contradicció entre la conservació del medi, que en bona mesura motiva l'atractiu turístic, i el seu aprofitament per a activitats de lleure. Els ecosistemes més danyats han estat les costes, les illes oceàniques i les muntanyes, a causa de la seva fragilitat i de la concentració de les activitats turístiques en espais limitats, amb efectes concrets com la reducció dels ecosistemes naturals, l'alteració del sòls, l'increment dels residus urbans, la contaminació de les aigües o la pèrdua de qualitat del paisatge.
Efectes de la urbanització i les infraestructures de transport: es concreten sobretot en l’augment de residus i en la pèrdua de sòl productiu.
La potència de la intervenció humana en el medi és tant gran que ha portat a introduir el concepte d'Antropocè, entès com el període geològic que es caracteritza per l'impacte de l'activitat humana a la Terra des del punt de vista geològic, climatològic o biològic (TERMCAT). Aquest període s'iniciaria a la dècada dels anys 50 del segle XX, ja que fou aleshores quan es produí la "gran acceleració" dels canvis antropogènics sobre la terra.
Aquest concepte fou suggerit l'any 2000 pel químic i meteoròleg suís Paul Crutzen i des d'aleshores ha aconseguit adhesions rellevants. Entre les crítiques, com s'indica al diccionari de l'Enciclopèdia.cat, hi ha, "entre d’altres, la mínima incidència del registre estratigràfic i, per tant, l’escassa rellevància des del punt de vista estrictament geològic, l’extraordinària brevetat amb què s’han produït els canvis considerats indicadors del període per comparació a l'escala geològica".
Discussió
- Jordi Serrallonga, "Antropocè: Una era geològica a mida i caprici dels humans?", blogs uoc.edu 8/9/2021
Estudiem la intervenció humana sobre el medi a partir de 4 perspectives, tenint en compte que a cadascuna hi haurà elements propis del medi natural i altres de pròpiament humans.
Riscos
En la natura hi ha tot de fenòmens naturals o esdeveniments que es produeixen per raons naturals sense la participació directa dels humans. Alguns no tenen en general altres conseqüències (com la brisa o la pluja fina) mentre que altres poden ser molt violents, com els huracans, les allaus o els tsunamis.
Prenem la definició de risc natural de l'ICGC:
El risc natural és un concepte d'ordre social i econòmic que estima la probabilitat de pèrdues en vides humanes o materials a causa d'un fenomen natural. Així, el risc es defineix com la combinació de la perillositat d'un determinat fenomen, de la vulnerabilitat dels elements exposats i de la seva exposició, i s'expressa convencionalment mitjançant la relació següent:Risc = Perillositat x Vulnerabilitat x Exposició
Per a què existeixi risc han de coincidir les tres components: si no hi ha perillositat, o no hi ha exposició o no hi ha vulnerabilitat, no hi haurà risc; aquest serà nul.
- La perillositat és la probabilitat d'ocurrència d'un fenomen potencialment destructiu en un període de temps específic i en una àrea de terreny determinada
- La vulnerabilitat es defineix com el grau de dany esperat en una estructura en el cas de ser sotmesa a l'acció d'un fenomen. La vulnerabilitat és pròpia de cada estructura i és independent de la perillositat del lloc. Això significa que una estructura pot ser vulnerable i no estar en risc perquè està situada en una zona sense perillositat.
- L'exposició és el conjunt de persones, béns, serveis i processos exposats a l'acció d'un perill. S'expressa quantitativament en el nombre d'elements potencialment afectats.
Quan els danys que es produeixen són considerables, aleshores parlem de catàstrofes naturals: una catàstrofe natural, per tant, és "un esdeveniment desastrós que ocasiona danys i pèrdues considerables, causat per fenòmens d'origen natural" (TERMCAT). Cal diferenciar-lo de catàstrofe ecològica, que és "l'esdeveniment desastrós que ocasiona danys i pèrdues considerables als ecosistemes afectats i sovint una degradació irreversible de recursos naturals, causat per l'activitat antropogènica" (TERMCAT).
El concepte de catàstrofe ecològica ens porta a la intervenció humana sobre el medi: sovint els humans ens veiem amenaçats per riscos que deriven de les nostres pròpies activitats, i aleshores parlem de riscos antròpics (vessaments de petroli, accidents de trànsit, incendis …), alguns dels quals afecten el medi i a vegades n’amplifiquen els riscos o els fan més freqüents (cas clar dels incendis) i poden arribar a tenir impactes ambientals d’abast global (com el canvi climàtic). Els conceptes que farem servir, per tant, són els següents:
- Risc antròpic: l'estimació de la probabilitat de pèrdues en vides humanes o materials a causa d'un fenomen natural d'origen antròpic (quan parlem de risc, per tant, és que el fet no s'ha esdevingut encara)
- Impacte ambiental: alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per accions antròpiques (el fet s'ha esdevingut). Pot haver-hi impactes de grau molt divers.
- Catàstrofe ecològica: l'impacte ambiental és de grau elevat.
Recursos
Els recursos naturals són aquells elements presents en el medi natural que permeten cobrir les necessitats (biològiques i socials) de les societats humanes i que l’home pot utilitzar i aprofitar. Segons la seva disponibilitat en el temps, la seva taxa de generació (o regeneració) i el seu ritme d’ús o consum, els classifiquem en renovables i no renovables, i cal esforçar-se per a fer-ne una explotació sostenible. Hi ha quatre conceptes que són claus pel que fa als recursos naturals:
- Ús: s'identifica amb l'aprofitament que els humans fem dels recursos naturals per a obtenir béns i serveis que satisfacin les seves necessitats i aspiracions.
- Abús: es pot identificar amb la sobreexplotació d'aquests recursos, o sigui, l'explotació dels recursos naturals biològics a uns nivells incompatibles amb la seva utilització durable (TERMCAT).
- Escassetat: Insuficiència de la quantitat existent d'un bé amb relació a la quantitat demanada (TERMCAT). El contrast entre els recursos escassos i les necessitats o desitjos infinits dels humans és el tema clàssic de l'economia. La crisi ecològica, però, ha donat molt més èmfasi al problema i ha portat a la distinció entre recursos renovables i no renovables i a la necessitat de l'explotació sostenible dels recursos.
- Sostenibilitat: contràriament a la sobreexplotació, la sostenibilitat és el "conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana" (TERMCAT)
La sostenibilitat apareix com el remei a l’enorme magnitud dels impactes ambientals de tota mena que causa el desenvolupament econòmic actual. Segons l'Informe Brundtland (1987), el desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats, i es basa en la capacitat de sustentació del medi natural. No és equivalent a «creixement sostingut» (que només fa referència als ritmes de creixement de les dades macroeconòmiques) sinó que més aviat els dos termes són contradictoris.
El problema és que cada vegada va semblant més clar que les taxes de creixement econòmic necessàries per a reduir l’atur i produir riquesa amb l’estructura econòmica actuals són, des d’un punt de vista mediambiental, insostenibles, ja que impliquen uns ritmes d’explotació dels recursos que no deixen prou temps a la naturalesa per a regenerar-los.
Paisatges
El paisatge és la fisonomia externa d’un territori i és el resultat de la interacció (o combinació dinàmica) de factors naturals i factors humans. Haurem de distingir els paisatges segons el grau d’intervenció humana (naturals o antròpics), la manera de protegir-los i aprendre a analitzar-los.
El concepte de paisatge ens permetrà integrar totes les qüestions tractades en aquest bloc: relleu i climes, acció antròpica i recursos i energies.
