A nivell internacional les regions climàtiques es diferencien les unes de les altres amb el que s'anomena la classificació climàtica de Köppen, que estableix múltiples variants de clima a partir d'una anàlisi detallada de les temperatures i les precipitacions. Cadascuna d'aquestes variants rep un codi de lletres: per exemple, el clima de la Catalunya litoral és el Csa, un "clima temperat amb estiu sec i calorós". Aquesta classificació es fa servir, per exemple, a l'Atlas Nacional de España (veure-ho aquí) (i aquí en una versió més entenedora de El Orden Mundial, 12/5/23).
A nivell escolar es fa servir una versió simplificada, que és la que dóna els noms que es fan servir per a l'estudi dels climes des de l'ESO. Des d'aquesta perspectiva, els climes fonamentals d'Espanya (malgrat qeu cadascun d'ells pot tenir també les seves variants) són els següents:
- Clima mediterrani
- Clima mediterrani continentalitzat
- Clima oceànic
- Clima de muntanya
- Clima subtropical
Aquests climes, cadascun amb algunes variants, són els que es poden veure en el mapa següent de l'Instituto Geográfico Nacional, preparat expressament per a l'ESO i el Batxillerat (pots ampliar el mapa) (imprimeix un exemplar per destacar els grans climes d'Espanya)
Anem a veure les característiques principals de cada clima:
Clima mediterrani
S'estén per la costa de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Múrcia, bona part d'Andalusia i Extremadura. Inclou les variants del mapa "Mediterrani costaner", "Mediterrani càlid d'interior" i Mediterrani àrid i subàrid" (aquesta darrera variant, que es troba a Múrcia i Almeria, és una variant molt àrida).
La vegetació característica consta de boscos de fulla perenne (alzines i pins) i per matollar o bosquina (màquia, garriga i estepa) procedent sovint de la degradació del bosc.
Les activitats tradicionals consistien en una agricultura de la trilogia mediterrània (blat, vinya i olivera) complementada per la ramaderia, si bé almenys des del segle XVIII en diverses zones es produïren processos d'especialització basats en vinyes, fruiters i/o horta.
Clima mediterrani continentalitzat
És una variant del clima mediterrani amb valors extrems, amb hiverns freds i estius molt calorosos (i, per tant, amb forta oscil·lació tèrmica), amb precipitacions escasses tot l'any (encara que una mica més importants a la primavera i tardor), i, per tant, també amb sequera a l'estiu. El cabal dels rius també és irregular, amb crescudes quan plou o desglaça i estiatges.
La vegetació també la formen arbres de fulla perenne (alzines i pins) i matollar o bosquines (màquia, garriga i estepa), procedents sovint de la degradació del bosc.
Les activitats tradicionals eren el conreu de cereals i la ramaderia ovina extensiva.
Clima oceànic o atlàntic
Es caracteritza per temperatures suaus tot l'any i precipitacions suaus i constants, abundants en el seu conjunt, i, per tant, sense sequera o molt poca.
Les activitats tradicionals eren els conreus de zones humides (blat de moro, patates) i la ramaderia bovina extensiva.
Clima de muntanya
S'estén per les principals serralades de la Península: els Pirineus, la serralada Cantàbrica, relleus de Galícia i Lleó, el Sistema Ibèric, el Sistema Central, i les Serralades Bètiques (a vegades, s'inclou també el Sistema Mediterrani Català). Presenta característiques diverses segons la serralada en concret, però en general es caracteritza per ser més humit i més fresc que els climes del seu voltant:
- Muntanya oceànica: des dels relleus de Galícia i Lleó, la Serralada Cantàbrica i els Pirineus. Té precipitacions abundants (>1000 mm / any) i força fred amb nevades freqüents a l'hivern.
- Muntanya mediterrània: inclou la zona mes oriental dels Pirineus i del Sistema Ibèric, així com les Serralades Bètiques. També s'hi pot incloure el Sistema Mediterrani Català. Presenta precipitacions mitjanes (600 - 800 mm / any) i hiverns frescos i estius suaus.
- Muntanya mediterrània continentalitzada: inclou la major part del Sistema Ibèric i també el Sistema central. Es caracteritza sobretot per hiverns molt llargs i molt freds i per precipitacions variables (400 - 1000 mm / any).
La vegetació de les zones de muntanya es caracteritza pels estatges, o sigui, per una vegetació canviant en funció de l'altura de la muntanya, a banda de veure's condicionada per la zona climàtica a la qual pertany, l’altitud de la pròpia muntanya, i altres factors com l’exposició a solell o a obaga, el gruix del sòl, el tipus de roca, el pendent, la intensitat del vent o l’activitat humana. Una distribució prou habitual, però, és (de baix a dalt) el matollar o bosquina (o el bosc de ribera si hi ha rius), seguit per boscos d’arbres de fulla perenne (especialment alzines), arbres de fulla caduca (roures, a vegades faigs), pins o avets, prats, i, en muntanyes molt altes, roca sense vegetació.
Es troba a les Illes Canàries. En conjunt és un clima càlid i sec, amb temperatures suaus i fins i tot elevades tot l'any i precipitacions escasses i irregulars. Tanmateix, les Canàries presenten importants variacions segons la zona, amb vegetació sovint endèmica.
Variant de les muntanyes mitjanes. A les illes més occidentals, que reben la influència dels vents alisis humits i de l'Oceà Atlàntic es donen condicions més humides, especialment a la vessant de sobrevent i entre els 600 i els 1500 metres, on la humitat dels alisis es condensa en ascendir per la muntanya i forma el fenomen del "mar de núvols" que produeix precipitacions abundants i humitat constant (al mapa és la zona de "medianías húmedas", mentre que a sotavent, per l'efecte Foehn, el clima és més sec (zona de "medianías secas templadas"). Aquesta humitat permet la formació de boscos, amb tres grans tipus de paisatge:
- el bosc termòfil (de temperatures càlides), que necessita poca humitat i que es troba a les dues vessants de les illes, i que té en el drago un arbre característic.
- el monteverde o laurisilva, bosc humit que es troba a sobrevent, format de llorers, til·lers, falgueres i molses
- el bosc de pi canari, en canvi, necessita molta menys humitat i creix a ambdues vessants.
Variant dels cims (al mapa, "cumbres frías"). A partir dels 1500 metres i especialment dels 2000 metres, els vents alisis són secs i hi ha molta insolació. Es produeix una inversió tèrmica que fa que les temperatures siguin més altes que a les zones mitjanes i l'absència del mar de núvols fa que la humitat sigui també molt menor. Domina la vegetació de matollar, amb plantes com la ginesta del Teide o el tajinaste vermell.
Les activitats tradicionals de les illes eren el conreu de blat i ordi a les zones més seques i policonreu a les més humides, amb mill, sègol i patates. Arreu, sovint en bancals.
El "mar de núvols" en una fotografia de satèl·lit (Font: metereologiaenred.com)
Més informació sobre la vegetació de Canàries: Gobierno de Canarias, Flora y fauna de Canarias, s.l., s.d.
_______________________________________________________________________
Fem climogrames representatius dels diferents climes amb una plantilla d'excel.
Aprèn a diferenciar els climogrames típics:
- Als climes mediterrani i continental hi ha sequera
- La muntanya mediterrània és més freda i més plujosa que el mediterrani típic i, per tant, a vegades la sequera desapareix
- La muntanya interior també és més freda i plujosa que el continental, i la sequera es redueix
- La muntanya interior és menys plujosa que la muntanya mediterrània; les temperatures són més variables a causa de l'altitud
- L'oceànic és molt més plujós que el mediterrani i el continental, i de temperatures més suaus, sobretot en comparació amb el continental i també en comparació a l'estiu del mediterrani
- La muntanya oceànica és més plujosa i més freda que l'oceànic típic
- Totes les variants del subtropical hi ha sequera, sobretot a la seva variant de costa. Les muntanyes del subtropical, a més de ser més fredes, són més plujoses i, per tant, es redueix la sequera.
____________________________________________________________________
Tots els climogrames s'han elaborat amb la plantilla d'excel de geografiaihistoriadebatxillerat.blogspot.com; les dades provenen de la Viquipèdia, excepte les de la Sierra de Cazorla, que provenen de es.climate-data.org
