Els elements del clima són els mateixos que els del temps atmosfèric i ens permeten descriure els climes. Els principals són la temperatura i les precipitacions, que representem en els climogrames, però també la pressió atmosfèrica, la humitat i el vent.
- Temperatura: Magnitud termodinàmica que posa en evidència l’energia tèrmica d’un cos amb relació a la d’un altre. Es mesura en ºC amb un termòmetre.
- Precipitacions: Aigua que procedeix de l’atmosfera i que en forma líquida o sòlida es diposita sobre la superfície de la terra. Es mesura en mm. o el seu equivalent, litres per metre cúbic. Es mesura amb el pluviòmetre.
- Pressió atmosfèrica: Pressió que exerceix l’atmosfera terrestre sobre els cossos que s’hi troben immergits. S'expressa en pascals o hectopascals. La pressió atmosfèrica disminueix amb l'altitud.
- Humitat: Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera. La quantitat de vapor d’aigua que existeix de fet en l’atmosfera és la humitat absoluta , i és mesurada en grams de vapor d’aigua per metre cúbic d’aire
- Vent: Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire que es desplacen des de les altes pressions a les baixes pressions. Es mesura en m/s o k/h i se'n determina l'origen: del nord, de l'est, etc.
Els factors del clima expliquen i condicionen el clima d'un lloc determinat. Els factors que influeixen en el clima són:
- Factors geogràfics: latitud, continentalitat, l'altitud i el relleu
- Factors atmosfèrics: circulació en altura, circulació en superfície
- Latitud: implica un desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del sol amb una inclinació diferent, la qual cosa varia, doncs, la intensitat i la durada de la insolació. La Península Ibèrica es troba a una latitud mitja, que correspon a un clima temperat amb quatre estacions ben diferenciades. En aquesta llista podem veure els grans dominis climàtics del Planeta Terra:
- Continentalitat: Les regions allunyades de la mar tenen unes oscil·lacions tèrmiques molt importants a causa de l’escalfament i refredament ràpid de les masses sòlides en relació amb les masses líquides, on aquests processos són més lents; la mar actua, doncs, com un suavitzador de les temperatures. La continentalitat es fa notar:
- La Meseta no rep influència del mar i, per tant, les temperatures són més extremes
- En canvi, la Mediterrània s'escalfa més que no pas l'Atlàntic, però ho fa més a poc a poc que el continent, de manera que a l'estiu refresca les temperatures i a l'hivern les modera
- Amb el canvi climàtic, però, la temperatura de la mar Mediterrània augmenta molt i això afecta el conjunt del clima: "en el litoral, el clima s'està manifestant més càlid, molt destacat a la nit (augment molt important de les denominades nits tropicals), amb pluges més irregulars amb episodis de precipitacions intenses més freqüents, i fenòmens extrems que ocorren amb una intensitat i energia no registrades anteriorment" (ressenya al Diari de Girona del llibre de Joan Romero i Jorge Olcina, coordinadors, Canvi Climàtic al Mediterrani. Processos, riscos i polítiques)
- L’altitud repercuteix en el clima a causa de la disminució de la pressió atmosfèrica i de la temperatura (1°C cada 160 metres de desnivell). Implica temperatures més fredes a les muntanyes i a la Meseta.
- Relleu: les serralades són barreres naturals al moviment de l’aire. Quan els vents marítims carregats d’humitat ascendeixen per les muntanyes (vessant de sobrevent), es refreden, el vapor d’aigua es condensa i es produeixen precipitacions a les vessants afectades pels vents. A les vessants oposades (a sotavent) els vents ja hi arriben sense humitat i per tant afavoreixen un clima més sec. És l’anomenat efecte Foehn i augmenta la diversitat dels climes (esquema: viquipèdia).
Els efectes a la Península Ibèrica són: - Les muntanyes que envolten la Meseta fan efecte Foehn i provoquen pluges abundants al Cantàbric i Galícia, i un interior més sec i càlid
- La diversitat del relleu ajuda també a que hi hagi una diversitat més gran de situacions climàtiques, fet que afavoreix, al seu torn, l'existència d'unitats vegetals ben diferenciades i una elevada biodiversitat. Aquesta elevada biodiversitat ve afavorida també per la situació de la Península a l'extrem del continent i a la intersecció del clima atlàntic i mediterrani que s'hi produeix, i per l'efecte refugi que va tenir la Península al llarg de les glaciacions i la seva proximitat a l'Àfrica.
Factors atmosfèrics: es refereix a la circulació atmosfèrica de les masses d’aire
- Circulació en altura o en altitud: a 10 km d’altura la circulació de vents és més intensa que a la superfície. Aquests vents reben el nom de corrent en raig o jet stream. A l’estiu, el corrent en jet circula en una latitud més alta i permet la influència de l’anticicló de les Açores sobre la Península Ibèrica; a l’hivern, en canvi, circula a latituds més baixes i en limita la influència.
- Circulació en superfície, que està dirigida per:
- Centres d’acció: anticiclons i depressions. Les altes pressions o anticiclons produeixen temps estable i les baixes pressions o depressions, temps inestable. Algunes situacions típiques:
- L'anticicló de les Açores:
- a l’estiu fa de barrera a l’entrada de precipitacions i dóna temps estable, càlid i sec (imatge: AEMET i National Geographic)
- en canvi, al desplaçar-se al sud en començar la tardor, fa que puguin entrar les baixes pressions de l’Atlàntic i en permet l’entrada de fronts i vents del nord.
- si domina a la Península a l'hivern, origina temps serè i molt fred, amb calmes i boirades matinals d’inversió tèrmica (parlem d'inversió tèrmica perquè s'inverteix el comportament normal de la temperatura, que esdevé més alta a muntanya i més baixa a les valls; a prop de terra s’hi manté la boira i la contaminació)
- Hi ha estudis que diuen que el canvi climàtic incrementa l'abast i la presència prop de la Península Ibèrica de l'anticicló de les Açores a l'hivern, i que això augmenta el temps sec.
- Les depressions atlàntiques: són les més influents; provoquen un temps plujós i inestable, sobretot al nord; les muntanyes en limiten la influència a l’interior i al Mediterrani. Són abundants a la primavera, tardor i hivern, i molt menys a l’estiu
- Les depressions mediterrànies o llevantades: la depressió se centra entre València i Eivissa. El gir antihorari de les depressions fa que el vent càlid, que ve del nord d'Àfrica, es carregui d'humitat per l’evaporació de les aigües càlides del Mediterrani. El vent de llevant, en topar contra les serralades costaneres ha de pujar, l'aire carregat d'humitat es condensa i crea grans nuvolades que poden desencadenar pluges abundants o intenses. Sobretot primavera i tardor i a vegades a l’hivern.
- Masses d’aire: porcions d’atmosfera amb temperatura i humitat determinades i definides pel lloc d’origen (àrtic, antàrtic, polar, tropical equatorial). (Font: lariojameteo i RTVE)
- Fronts: un front és la línia imaginària que separa dues masses d’aire de temperatura diferent (pots ampliar aquestes notes al bloc d'en Josep M. Bofarull)
- Fronts freds: una massa d’aire fred n’empeny una d’aire càlid i el fa elevar; aquest es refreda i es condensa formant núvols que provoquen tempestes i xàfecs intensos.
- Fronts càlids: una massa d’aire calent n’empeny una de fred. L’aire fred és més pesat i adopta una forma de tascó per sota del calent que s’eleva i es refreda fins a condensar-se formant núvols que originen plugims i pluges febles i continuades.
- Els fronts closos es formen quan un front fred atrapa el front càlid i s’hi fusiona. L’aire càlid és forçat a elevarse, es refreda provoca precipitacions intenses
Anomenem ecosistema un sistema natural format pels éssers vius i el medi físic on es relacionen. La biosfera o zona de vida de la Terra és la suma de tots els ecosistemes. Els biomes són zones geogràfiques que comparteixen clima, vegetació i fauna. Cada bioma aplega diversos ecosistemes. Per definir els biomes es fa servir sobretot la vegetació. Espanya forma part dels biomes mediterrani i l’oceànic o de bosc de fulla caduca
Mapa: Biomes de la Terra (font: viquipèdia; llegenda: elaboració pròpia a partir dels biomes del mapa)
Preguntes de PAU sobre climes
PAU 2020. Quina zona de Catalunya correspon el clima representat en el gràfic? Justifiqueu la resposta.
Expliqueu les característiques paisatgístiques dels territoris que tenen aquest tipus de clima.
Quins riscos ambientals es poden derivar del règim de temperatures i precipitacions que presenta aquest tipus de clima?
PAU 2018 Exposeu breument les característiques del clima mediterrani litoral. Observeu el mapa i escriviu el nom de cinc capitals de comarca que es localitzin dins la zona d’aquest clima.
Expliqueu la diferència entre un fenomen natural i un risc natural. Esmenteu dos riscos naturals associats als elements climàtics mediterranis.
Els incendis forestals són un dels principals problemes ambientals dels territoris de clima mediterrani. Expliqueu-ne les causes en relació amb els canvis en l’espai rural i en la gestió forestal de les darreres dècades.
PAU 2018 Observeu la informació representada en el mapa i relacioneu la intensitat de la radiació solar amb factors geogràfics com la latitud, el relleu i el clima.
Observeu la informació representada en el mapa i relacioneu la intensitat de la radiació solar amb factors geogràfics com la latitud, el relleu i el clima.
