C.3. Unitats de relleu d’Espanya, litoral i xarxa hidrogràfica

En aquest apartat s'estudien:

• El context general del relleu d'Europa
• Per al cas d'Espanya: 
• Les grans unitats de relleu (Meseta, serralades, depressions, ...)
• El litoral (les costes)
• Els rius o xarxa hidrogràfica

Relleu, costes i xarxa hidrogràfica del continent europeu

Relleu

• Gran plana europea, al centre i est del continent; és per on circulen els grans rius europeus
• Serralades i massissos antics, al nord, centre i est d'Europa; terrenys antics i molt desgastats per l'erosió; sobresurten la serralada Escandinava, els monts Urals i el Massís Central Francès
• Serralades alpines, al sud; muntanyes joves i d'altitud notable; sobresurten els Pirineus, els Alps, els Balcans, els Carpats i el Caucas

Costes

• És una costat retallada amb molts entrants i sortints
• Destaca per la gran quantitat de penínsules (Escandinava, Ibèrica, Itàlica, Balcànica), illes (Britàniques, Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, Creta, Xipre), caps (Nord, Saint-Mathieu, Finisterre, Sao Vicente), golfs (de Biscaia, de Lleó, de Gènova) i mars continentals de gran extensió (Mediterrani -amb tot de mars petits al seu interior: Balear, Tirrè, Adriàtic, Jònic, Egeu-, Negre i Bàltic). També hi ha mars costaners (de Barentz, de Noruega, del Nord, Cantàbric) i fins i tot un gran llac o mar interior (Caspi)

Xarxa hidrogràfica

• Vessant àrtic (desemboquen al Mar de Barentz): rius molt cabalosos, que es glacen durant l'hivern (Petxora, Dvina Septentrional.)
• Vessant atlàntic i els seus mars costaners: rius cabalosos perquè atravessen zones de clima atlàntic, de llargària mitjana (entre altres, Vístula, Elba, Rin, Sena, Loira, Garona, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir).
• Vessant mediterrani: rius poc cabalosos i irregulars, amb fort estiatge, de llargària mitjana (Ebre, Roine, Po)
• Vessant del mar Negre: rius llargs perquè circulen per la Gran Plana Europea, cabalosos i navegables (Danubi Dnièster, Dnièper, Don)
• Vessant del Mar Caspi: rius llargs perquè circulen per la Gran Plana Europea, cabalosos i navegables (Volga i Ural)

Les grans unitats de relleu d'Espanya

Formes bàsiques del relleu de la Península Ibèrica:

• Té forma massissa, escassament retallada, i sense grans entrants ni sortints, fet que dificulta que el mar moderi les temperatures de l’interior.
• L’altitud mitja és força alta, de 660 metres, a causa de l’alçada de la Meseta i de les serralades.
• Disposició perifèrica de les serralades, que es distribueixen al voltant de la Meseta, fet que dificulta les comunicacions i fa que el clima interior sigui més extrem
• Diversitat del relleu, per la seva complexa formació geològica i diversitat de climes, que fa que tingui unitats naturals ben diferenciades.

Les principals unitats de relleu actual a Espanya són les següents:

• Serralades alpines: formes joves, amb grans altures, crestes, valls excavades per torrents i cims que han patit acció glaciar: Pirineus, Serralades Bètiques i la serralada Cantàbrica, i amb menors alçades, ela Sistema Ibèric i la Serralada Litoral Catalana. Hi predominen terrenys d’edat secundària dipositat en fosses oceàniques que després s’enlairen per l’orogènesi alpina.
• Massissos antics: relleus d’altitud inferior, d’origen hercinià encara que rejovenits a l’era terciària: relleus gallec i lleonesos, Sistema Central, Muntanyes de Toledo i Sierra Morena.
• Depressions cenozoiques: Sectors més baixos que el nivell de les regions circumdants, situats entre els massissos antics o entre aquestes i les serralades alpines, amb sediments terciaris o quaternaris procedents dels relleus del voltant. Són les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir, de les dues Mesetas (Duero i Tajo), i totes les petites depressions i planures litorals, com les catalanes.

És important de tenir una visió d'aquest relleu segons la localització de les principals unitats de relleu. Estudia aquesta localització i completa un mapa mut peninsular amb tots els noms. També hi hauràs de posar els noms del litoral i de la xarxa hidrogràfica:

• Consulta un mapa del relleu d'Espanya 
• En castellà: Atlas Nacional de España
• Completa aquest text.

El litoral d'Espanya:

Mapa: Atlas Nacional de España. Aquesta diversitat de costes es pot resumir amb els conceptes que es desenvolupen al punt dedicat a Catalunya: costes abruptes, baixes, i deltes.

Costes atlàntiques:

• Cantàbrica: per la proximitat de la Serralada Cantàbrica al mar, no hi ha lloc per a platges àmplies; trobem penya-segats i algunes ries curtes i estretes
• Gallega: caracteritzada per les ries, valls de rius antics avis inundades per les aigües marines
• Andalusa: dominada pels al·luvions del Guadalquivir: platges baixes i sorrenques

Costes mediterrànies

• Andalusa: dominada per la presència de la Serralada Penibètica: costa retallada. A destacar l’albufera del Mar Menor de Múrcia.
• Valenciana: plana litoral de 400 km. A destacar l’Albufera
• Catalana: costa gens uniforme. Hi ha el Delta de l’Ebre i el del Llobregat, platges sorrenques a la costa del sud i central, i més abrupte a la Costa Brava

La Xarxa hidrogràfica d'Espanya

Mapa: Atlas Nacional de España

La basculació de la Meseta cap a l’oest a l’era terciària dona com a resultat una xarxa fluvial dissimètrica dels vessants. Aquest i altres elements del relleu, així com el règim de pluges i el clima en general influeixen sobre els rius.

Per a cadascuna de les vessants de la xarxa hidrogràfica d'Espanya, recerca:

• els seus rius principals
• la seva longitud o llargada en relació a les unitats de relleu que els condicionen
• règim d'alimentació fluvial
• el seu cabal en relació al clima de la zona
• la regularitat del cabal en funció del clima de la zona
• l'origen de les seves aigües

Fes-ho a partir de la documentació següent:

• Apartat "Aguas continentales y marinas" de l'Atlas Nacional de España (IGN)

Tingues present!!: conques i règim fluvial

"Una conca fluvial és aquella superfície de terreny en la que tota la seva escorrentia (l’aigua que circula per la superfície) drena a través de corrents (rius, rieres, torrents, llacs…) cap al mar per una sola desembocadura, estuari o delta. Les “fronteres” d’una conca són les carenes i turons més alts al voltant d’un riu o un rierol i que la separen de les conques del costat. Les conques es poden dividir en subconques que són conques més petites que drenen cap a un punt determinat d’un curs d’aigua, per exemple cap a un llac o la confluència de rius (punt de trobada de dos rius). Quan es parla de conca hidrogràfica es refereix també al terme de conca fluvial o conca de drenatge i comprèn exclusivament les aigües superficials. Quan es parla de conca hidrològica s’inclouen les aigües subterrànies" (UB).

El règim fluvial és el "conjunt de les circumstàncies hidrològiques que es donen en un riu o en un grup de rius", entre les quals ens fixem sobretot en el cabal (m3/s), en l'origen d'aquest cabal i en les variacions d'aquest cabal al llarg de l'any. Els tipus fonamentals són:

• NIVAL, propi dels rius d'alta muntanya en el que les pricipitacions en forma de neu són importants. El seu cabal s'alimenta principalment del desgel.
• NIVOPLUVIAL i PLUVIONIVAL, són règims mixtos, propis dels rius de muntanya de mitjana altitud. El seu cabal s'alimenta tant de les pluges com del desgel.
• PLUVIAL, en el que es poden establir distints tipus, atenent la quantitat i distribució estacional de les pluges: PLUVIAL OCEÀNIC, PLUVIAL MEDITERRANI i PLUVIAL SUBTROPICAL.

PAU 2016. 

Amb tota la informació has de ser capaç de respondre preguntes com les de les PAU de juny de 2016: 

Observeu el mapa següent i responeu les preguntes:

• Descriviu la informació representada en el mapa.[1 punt]
• Definiu els termes conca hidrogràfica i règim fluvial.[1 punt]
• Identifiqueu i comenteu les característiques principals del relleu de la península Ibèrica. [1,5 punts]
• Exposeu les característiques de la xarxa hidrogràfica peninsular en relació amb la configuració del relleu tenint en compte els aspectes següents:
• Quins condicionants imposa el relleu ibèric sobre el traçat dels rius?
• Què tenen en comú i què diferencia el traçat dels rius del vessant atlàntic i el traçat dels del vessant cantàbric i gallec? Compareu-los i justifiqueu les diferències.
• Quines similituds hi ha en la configuració del relleu de les depressions dels rius Guadalquivir i Ebre?