Els orígens geològics de la Península Ibèrica. Aquesta qüestió no entra a les PAU de geografia
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Les formes, amb el pas de milions d’anys, experimenten canvis: es construeixen i es destrueixen a través del moviment de les plaques tectòniques i dels processos d’erosió.
El
Pre-Cambrià (4570 – 540 M d’anys Abans d’Ara) és un llarguíssim període de la història de la Terra en el qual s’origina la vida. A finals del període, fa més de 500 M d’anys, la Península Ibèrica no existia. A la zona de l’Àfrica actual hi havia el continent de Gondwana; al nord, la cèl·lula inicial d’Europa i entre ambdós, el mar de Tetis. Es troba el Massís gallec, d’orígens antiquíssims, que fou molt erosionat i pràcticament engolit pels mars durant la primera època del Paleozoic.
Durant el
Paleozoic o Era primària (541 – 252 M anys Abans d’Ara) tindrà lloc el que s’anomena l’orogènesi antiga o herciniana, la formació de muntanyes en el procés de construcció del continent únic de
Pangea, que després foren molt erosionades: hom hi compta el Massís Ibèric (dit també Hespèric o Meseta central), i els Massissos després desapareguts d’Aquitània, Catalano-Balear i de l’Ebre, i el Massís Bètic. Durant el Paleozoic es produí un gran explosió de la vida i van aparèixer nombrosos grups d'éssers vius (com els artròpodes i els vertebrats) i la vida va passar de ser exclusivament marina a conquerir el medi terrestre.
El
Mesozoic o Era Secundària (251 – 66 M d’anys) fou un període de profunda erosió, que es produí en el procés de fragmentació de Pangea. Bona part de la zona quedà submergida pel mar. És l’època dels dinosaures, de l’evolució dels primers ocells i mamífers i de l’aparició de les plantes amb flors.
El
Cenozoic o Era Terciària (66 M d’anys fins a l’actualitat) fou un període de fort dinamisme tectònic en el que el xoc de la placa euroasiàtica amb l’africana produí el que anomenem l’orogènesi alpina. Per una banda, es formaren de manera paral·lela grans serralades (que encara ara tenen els cims més alts) i depressions: els Pirineus i la Depressió de l’Ebre, i les Serralades Bètiques i la Depressió del Guadalquivir, i bona part de la Serralada Cantàbrica, i a l’extrem oriental del Massís Ibèric sorgí per plegament el Sistema Ibèric, prolongat cap a les serralades costaneres catalanes (ambdós amb alçades menors que les serralades alpines). Per l’altra, el propi Massís Ibèric resultà afectat de diverses maneres: basculà cap a l’Oest i per això els rius desemboquen a l’Oceà Atlàntic; es fracturà en dos (submeseta nord i sud), i la seva fragmentació donà lloc al rejoveniment d’antics relleus hercinians: Sistema Central, Muntanyes de Toledo, Sierra Morena i l’actual massís galaico-lleonès. Finalment, per activitat volcànica s’originaren les Illes Canàries (i també hi hagué afloraments volcànics a diverses zones de la Península, com a Olot). En aquesta època els continents es mogueren cap a la seva posició actual, i es produí el desenvolupament dels mamífers, després de la gran extinció KT que afectà també els dinosaures, fa 65 M d’anys.
L’era
Quaternària (2,5 M d’ara fins a l’actualitat) és el darrer període del Cenozoic (abans se la considerava una era independent). Fou sobretot un període d’erosió a través de l’alternança de períodes glacials i fases interglacials, s’estableix la xarxa hidrogràfica definitiva i la línia de costa varia en funció dels períodes d’ascens o davallada del nivell del mar, fins assolir del tot la forma actual. Amb l’erosió es formen terrasses fluvials: Duero, Tajo, Guadalquivir i Ebre.
Amb aquest procés la Península Ibèrica va prendre les seves formes bàsiques:
- Té forma massissa, escassament retallada, i sense grans entrants ni sortints, fet que dificulta que el mar moderi les temperatures de l’interior.
- L’altitud mitja és força alta, de 660 metres, a causa de l’alçada de la Meseta i de les serralades.
- Disposició perifèrica de les serralades, que es distribueixen al voltant de la Meseta, fet que dificulta les comunicacions i fa que el clima interior sigui més extrem
- Diversitat del relleu, per la seva complexa formació geològica i diversitat de climes, que fa que tingui unitats naturals ben diferenciades.
Exercici: completa un quadre com el següent amb les característiques de cada període:
Font: recopilació de materials del llibre de text, dels blogs d’Isaac Buzo, Inés Abella, Geopedro2bach, Josep M. Bofarull; National Geographic, Oklahoma’s Museum of Natural History
