09 d’octubre 2023

C.1. ACTIVITAT INICIAL del bloc 2 (unitats didàctiques C,D,E): Com ho fem per analitzar un paisatge? Paisatges naturals i paisatges antròpics

Davant d'un paisatge ens podem fer moltes preguntes:

  • Com condiciona el relleu el paisatge que observem?
  • Com el condicionen les precipitacions i les temperatures, o sigui, el clima?
  • Com hi han intervingut els humans?
  • Es veu afectat pel canvi climàtic o per algun altre dels grans impactes ambientals actuals?
  • Proporciona recursos o energies o en podria proporcionar? I com l'afectaria això?

(Imatge: zona estepària, imatge del  Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya )

Abans de res, cal definir conceptes. El paisatge és la fisonomia externa d’un territori i és el resultat de la interacció (o combinació dinàmica) de factors naturals i factors humans. Per això diem que és un producte social. En els darrers temps, l’acció humana s’ha intensificat fins al punt de degradar molt el paisatge.

  • Entre els factors naturals hi ha els biòtics (o organismes vius: flora i fauna) i els abiòtics (o components no vius: aigua, llum, temperatura, relleu, ...)
  • Els factors humans o antròpics: Han alterat profundament el paisatge, per l’agricultura i pastures (50% de la superfícies d’Espanya) i les superfícies urbanes i d’infraestructures (10%) (el 40% són boscos). Entre els elements definidors del paisatge cal incloure també la percepció que es té del paisatge (per exemple, s’ha definit el paisatge com la realitat física configurada pel diàleg entre la societat i el seu entorn, tal com és percebuda per la col·lectivitat i els individus que la integren”, segons O. Nel·lo, 2010, p. 6)

Tipus de paisatges
  • Naturals amb predomini d’elements abiòtics: mínima vegetació i per tant el clima i el relleu són els modeladors fonamentals: deserts i alta muntanya
  • Naturals amb predomini d’elements biòtics: l’element fonamental és la vegetació i, en menor mesura, la fauna. Són els que es defineixen normalment com a paisatges naturals. Com que actualment els humans han intervingut arreu ens referim més aviat als paisatges potencials d’una zona o bioma dominant (o a paisatges poc alterats)
  • Paisatges amb predomini d’elements antròpics o paisatges culturals: resultats de l’activitat humana. Es poden classificar de diferents maneres.
    • Segons l’activitat distingim entre paisatges urbans i paisatges rurals agraris
    • Segons el procés de creació que hi ha hagut, distingim entre:
      • Els dissenyats i creats de manera intencionada (jardins, parcs, ...)
      • Els evolucionats orgànicament (resultat de forces econòmiques i socials: tipus d’agricultura, de poblacions, ...): activitats agràries, industrials i de transport.
      • Els paisatge culturals són aquells que s’associen a elements etnològics o tradicionals clarament definits (a vegades es deixa el concepte de paisatge cultural només per a aquests darrers o per aquests i els dissenyats intencionadament)

Gestió del paisatge i qualitat de vida.

Del paisatge depèn la qualitat de vida de les persones. Cal garantir-ne un ús racional i sostenible i també protecció de determinades àrees. “Les actuacions públiques que s’executin sobre el paisatge han d’anar dirigides a protegir-lo, gestionar-lo i ordenar-lo.
  • Són actuacions de protecció del paisatge les dirigides a la conservació i el manteniment dels aspectes significatius o 19 característics d’un paisatge, justificades pels valors d’aquest, que provenen de la configuració natural o de la intervenció humana.
  • Són actuacions de gestió del paisatge les dirigides a guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i ambientals.
  • Són actuacions d’ordenació del paisatge les que presenten un caràcter prospectiu particularment accentuat i tenen per objectiu mantenir, restaurar, millorar, modificar o regenerar paisatges.” (Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, Catalunya).

Anàlisi de paisatges

Com analitzar un paisatge (per fer-ho bé cal tenir en compte els coneixements d'altres UD). Cal tenir en compte:

  • Relleu, costes, xarxa hidrogràfica. Anàlisi de la topografia: relleu, altitud i orientacions com a factors delimitant de la vegetació, costes si fos el cas; rius, afluents, rieres, etc. Es tracta d'analitzar en camp o en cartografia tots aquests elements i com poden afectar a la vegetació.
  • Clima dominant a la zona.
  • Detectar la vegetació i relacionar-la amb el clima. Veure si correspon a un bioma conegut.
  • Identificar els elements antròpics del paisatge, si n’hi ha, i quina funció fan.
    • Elements definidors d’una paisatge rural: conreus, estructura, construccions, ...
    • Si s’identifica una població, veure estructura, morfologia, xarxes urbanes
    • Identificar si hi ha elements patrimonials destacables
  • Quins són els riscos d'aquest tipus de paisatge
  • Està afectat per algun impacte ambiental global? Proporciona recursos o energies?
  • Quina és l'empremta ecològica que es pot detectar a la zona?
  • Podem fer propostes de millora?
Veure els paisatges de Catalunya: Observatori del Paisatge i especialment Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya; a Espanya, Inventario Español de Paisajes .



Foto de muntanya: PAU 2020: 

  • Relacioneu el predomini dels prats alpins i l’absència de bosc a les cotes més altes amb les característiques del clima d’alta muntanya. 
  • Compareu les activitats humanes tradicionals amb les actuals i expliqueu quina influència tenen en la configuració del paisatge d’alta muntanya