16 d’octubre 2023

9.8. La Transició a Catalunya: de la mort de Franco a l'Estatut de Sau (1975-1979)

Govern a Espanya de Carlos Arias Navarro

Amb el govern de Carlos Arias Navarro (1973-76), l’oposició catalana va intensificar la mobilització i exigia el ràpid establiment d’un règim democràtic autèntic que trenqués amb la dictadura i establís també una forma d’autogovern per a Catalunya. En tot el procés hi hagué una forta mobilització social i política, com les jornades de lluita per l’amnistia i l’Estatut de l’1 i el 8 de febrer de 1977, campanyes de denúncia contra algunes autoritats franquistes, la reivindicació del català a l’ensenyament i forts incidents sociolaborals. Entre aquests destaquen:

  • La vaga de l'empresa LAFORSA, de Cornellà de Llobregat, que es va iniciar el novembre de 1975 en solidaritat amb un treballador despatxat i que es va convertir en una vaga general de la comarca fins el gener de 1976
  • La vaga general de Sabadell de febrer de 1976 (que va afectar també altres poblacions de la comarca), produïda després de la repressió policial d'una manifestació en favor de l'ensenyament públices vagues generals obreres del Baix Llobregat i Sabadell de gener i febrer de 1976.


L’Assemblea de Catalunya, com a plataforma de bona part de l’oposició, existia des del 1971 i agrupava des del PSUC i els socialistes als catalanistes de Jordi Pujol, junt amb multitud d’associacions, sindicats, associacions de veïns, etc., fet que li va valdre una gran capacitat de penetració social i de mobilització. Les seves reivindicacions polítiques es van resumir en l’eslògan “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”. Paral·lelament, el 23/12/1975 es va constituir el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, format només per partits polítics. El maig de 1976, ambdues organitzacions es van reunir amb Coordinación Democrática, que va assumir la reivindicació de l’autonomia i a l’octubre l’Assemblea va passar a formar part de la Plataforma de Organismos Democráticos.


Govern Suárez i retorn de Tarradellas

Amb el govern Suárez (1976-1977), la major part de forces polítiques opositores assumiren la negociació amb el règim, però, alhora, la capacitat de mobilització de l’oposició condicionà el govern, com es va comprovar amb el fracàs total de la “Comisión para el Estudio de un Régimen Especial para las Cuatro Provincias Catalanas”, que havia creat Arias Salgado i impulsava Suárez, i que de la mà de Joan Antoni Samaranch, aleshores president de la Diputació de Barcelona, defensava una mena de Mancomunitat per a Catalunya. Com a mostra de la capacitat de mobilització de l’Assemblea i del CFPC cal esmentar la celebració de l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera multitudinària després del franquisme. L’any següent hom reuniria 1.000.000 de persones a Barcelona. Al mateix temps, l’èxit del referèndum de la Ley de Reforma Política en què l’oposició va reclamar l’abstenció (a Barcelona l’abstenció va ser efectivament molt elevada, del 26%, però el vot afirmatiu va ser molt majoritari) va mostrar la força del govern i que l’oposició no podia imposar un trencament amb el règim. El CFPC va assumir el protagonisme de la negociació en detriment de l’Assemblea, i dins del CFPC el protagonisme l’assolí Jordi Pujol, de Convergència Democràtica, o sigui, una formació política més conservadora que el PSUC que era predominant a l’Assemblea. 
A diferència del conjunt d'Espanya, a les primeres eleccions al Congrés espanyol, les de 15/6/1977, les forces d’esquerra resultaren majoritàries a Catalunya, amb el 52% dels vots, i el 75% dels vots van anar a forces polítiques que defensaven l’autonomia.

Comparativa de resultats Espanya - Catalunya i detall dels resultats de Catalunya (font: diari Público i Ministeri de l'Interior del Govern d'Espanya) 




  • Socialistes de Catalunya (agrupava al Partit Socialista de Catalunya – Congrés i la Federació Catalana del PSOE)
  • PSUC: vell partit creat el 1936, fonamental a l’antifranquisme, i vinculat al PCE
  • La governamental UCD
  • El PDPC, Pacte Democràtic per Catalunya, format per Convergència Democràtica de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya – Reagrupament, Esquerra Democràtica de Catalunya i el Front Nacional de Catalunya, de tendència centrista
A Espanya, el resultat de les eleccions va permetre el segon govern Suárez (1977-79). A Catalunya es va reunir l’Assemblea de Parlamentaris Catalans, que reclamava la derogació de la llei que abolia d’estatut de 1932, el restabliment de la Generalitat, el retorn del president de la Generalitat a l’exili (aleshores Josep Tarradellas) i la constitució d’un govern provisional de Catalunya.

Suárez, però, s’avançà i negocià directament amb Tarradellas el seu retorn i el restabliment de la Generalitat sense que entrés en vigència l’Estatut de 1932. Després d’una nova diada de l’Onze de setembre multitudinària, Suárez va restablir la Generalitat (29/9/77) i Tarradellas retornà a Barcelona el 23/10/1977. Així, Suárez evitava el protagonisme de les esquerres però al mateix temps satisfeia la demanda d’autogovern i amb el restabliment de la Generalitat establia l’únic element de connexió amb la legalitat republicana que hi hagué amb tota la transició. Tarradellas va retornar i va pronunciar el seu famós “Ja soc aquí” (Foto: Retorn de Tarradellas al Palau de la Generalitat, procedent del Memorial Democràtic).
El govern Tarradellas o govern de la Generalitat provisional pràcticament no tenia competències. Serà efectiu des del 5/12/1977 al 24/4/1980. Les seves funcions principals seran l’establiment de la comissió que va redactar el nou Estatut, organitzar-ne el referèndum, i convocar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya amb la nova legalitat de l’Estatut.

A banda, va dictar alguns decrets molt simbòlics, com el restabliment de l’ensenyament en català i va fer la primera campanya a favor del control de la natalitat. Per començar a dotar de competències a la Generalitat es va crear una Comissió Mixta de traspassos Estat – Generalitat.

Context espanyol

En aquest període a Espanya es va celebrar el referèndum constitucional de 1978 (6/12/1978), les eleccions generals de l’1/3/1979 que van donar lloc al primer govern constitucional de Suárez (1979-81) i al segon govern constitucional, aquest de Calvo Sotelo (1981-82) (amb el 23F pel mig), i les eleccions municipals del 3/4/1979. Vegem primer aquests resultats electorals i després veurem el procés de redacció i aprovació de l’Estatut i les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.


Referèndum constitucional de 1978. Resultats de Catalunya


Eleccions al Parlament espanyol, 1/3/1979 (resultats de Catalunya)

Es van produir canvis importants en l’estructura dels partits:

1. Creació del PSC-PSOE, amb la fusió del PSC-Congrés, PSC-Reagrupament, i Federació Catalana del PSOE

2. Creació de la coalició Convergència i Unió, a partir de Convergència Democràtica i Unió Democràtica de Catalunya

Comparativa de resultats Espanya - Catalunya i detall dels resultats de Catalunya (font: diari Público i Ministeri de l'Interior del Govern d'Espanya) 







Resultats en vots de les 1res eleccions municipals democràtiques, 1979 (Catalunya, candidatures amb millors resultats: >100 regidors a tota Catalunya)




Els primers alcaldes democràtics de Barcelona: Narcís Serra, amb barba (PSC, alcalde de 1979 a 1982) i, amb bigoti, Pasqual Maragall (PSC, alcalde de 1982 a 1997 ). Ja fora de la nostra cronologia, Maragall serà l'alcalde dels Jocs Olímpícs de Barcelona de 1992 (Narcís Serra entrega la vara d'alcalde a Pasqual Maragall el 1982; foto: El País, 13/11/2013)


L'Estatut de 1979 o Estatut de Sau

Redacció

Llei orgànica promulgada el 18 de setembre de 1979 i vigent fins el 2006. La Constitució del 1978 fou el marc legal en què s’inscriví l’Estatut, el qual recollia l’àmplia reivindicació a l’autogovern. Al juliol del 1978, els parlamentaris catalans aprovaren la comissió dels vint per redactar l’Estatut i, constituïda en ponència el 2/8, començà a redactar l’Estatut, anomenat Estatut de Sau pel lloc on es reuniren. El projecte fou aprovat en sessió solemne per tots els diputats i senadors elegits a les circumscripcions electorals de Catalunya a la seu del Parlament de Catalunya el 29/12/1978, presidida per Josep Tarradellas, president de la Generalitat Provisional, per 58 vots favorables, 1 abstenció i 4 absents. Després de les eleccions generals del març del 1979 el projecte fou examinat per la Comissió Constitucional, a la qual assistia una delegació de l’Assemblea de Parlamentaris de Catalunya, i es determinà, de comú acord, la seva formulació definitiva.

Aprovació de l'Estatut

L'Estatut va ser sotmès a referèndum a Catalunya el 25/10/1979. Amb una participació del 60,5%, el 88,1% de vots afirmatius, el 7,8% de negatius, el 3,5% en blanc i el 0,5% nuls, el text fou ratificat pels plens del Congrés dels Diputats (29/11) i del Senat (12/12) i sancionat i promulgat uns dies més tard pel rei Joan Carles I. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 fou substituït el 9/8/2006 per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.

Contingut de l'Estatut de Sau


L’Estatut del 1979 definia Catalunya com a nacionalitat que accedia a l’autogovern com a comunitat autònoma, i configurava la Generalitat com la institució en què s’organitzava políticament l’autogovern. 
  • La Generalitat és integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu. 
  • El Parlament, elegit per quatre anys per sufragi universal amb un sistema de representació proporcional, representa el poble de Catalunya i exerceix la potestat legislativa, aprova els pressuposts i impulsa i controla l’acció política i de govern. 
  • El president de la Generalitat, elegit pel Parlament d’entre els seus membres i nomenat pel rei, dirigeix i coordina l’acció del Consell Executiu o Govern i deté la més alta representació de la Generalitat i l’ordinària de l’estat a Catalunya. 
  • El Consell Executiu o Govern és l’òrgan col·legiat de govern amb funcions executives i administratives. 
L’estatut delimitava competències exclusives i compartides amb l’administració de l’estat, que en fixa les directrius bàsiques, l’execució de la legislació de l’estat en diverses matèries i preveu la transferència o delegació de competències no assumides pel mateix Estatut. 

Per tal que el desenvolupament de l’Estatut es realitzés amb rigor, hom creà un organisme a propòsit (Consell Consultiu de la Generalitat). Aquest mateix organisme és l’encarregat de dictaminar si procedeix o no presentar recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. 

Algunes característiques:
  • El català és la llengua pròpia de Catalunya i, juntament amb el castellà, idioma oficial, i que correspon a la Generalitat garantir l’ús normal i oficial d’ambdós. Disposava que l’aranès havia de ser objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció
  • La Generalitat estructura la seva organització territorial en municipis i comarques i que podria crear demarcacions supracomarcals, tot mantenint, però, l’organització de la província com a entitat local i com a divisió territorial per a l’acompliment de les activitats de l’estat. 
  • El dret català és aplicable en el territori de Catalunya amb preferència a qualsevol altre
  • La Generalitat pot establir convenis i acords de cooperació amb altres comunitats autònomes
  • D’acord amb el determini la junta de seguretat formada per un nombre igual de representants del govern de l’estat i de la Generalitat podia crear i mantenir una policia autonòmica
  • També podia crear una premsa, ràdio i televisió pròpies
  • L’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial en l’àmbit territorial de Catalunya és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
a