Les plataformes unitàries de l'oposició política i els seus conceptes de ruptura
La "ruptura" amb la dictadura:
- Concepte de “ruptura democràtica”: democratització sense límits imposats pel règim, govern provisional que meni la transició a la democràcia
- Concepte de “ruptura democràtica pactada”: negociació amb el règim per avançar cap a un procés constituent on participarien totes les forces polítiques, tant de l’oposició com del règim. El procés el mena el govern reformista de Suárez.
Demandes de la Plataforma de Organismos Democráticos (17/3/1976) (Font: Ismael Saz i altres, coord. La nación de los españoles, València, PUV;, 2012, p.189)
Els moviments socials a la transició política
Font: B.Tejerina, “Los movimientos sociales en la transición política”, Debats, 132/1, 2018
Per a més detalls, es pot veure el tema anterior.
Cal destacar que durant la Transició, es van convocar dues vagues generals a Espanya:
- vaga general d'un dia, el 12/11/1976, per protestar per les mesures d'ajust laboral del govern Suárez, i per la llibertat i l'amnistia, convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals o COS, formada per CCOO, UGT i USO.
- vagada general d'un dia, el 5/4/1978, per protestar contra l'atur, convocada per la Confederació Europea de Sindicats (a Espanya, CCO i UGT)
Mobilització social: l’exemple català
Segons l’historiador David Ballester, es parla de la Transició com una obra dirigida per les elits franquistes, quan en realitat les mobilitzacions populars van ser fonamentals. A Catalunya hi va haver més de 800 manifestacions de més de 1.000 persones entre 1975 i 1980, sobretot a Barcelona i la seva àrea metropolitana, protagonitzades pel moviment obrer, estudiantil i veïnal, amb episodis tan significatius com les vagues generals del Baix Llobregat i de Sabadell (1976), la vaga de treballadors de Laforsa a Cornellà o de la fàbrica Roca a Gavà i la manifestació de la Diada a Sant Boi (1976) –la primera permesa des del final de la guerra civil–. La gent es va mobilitzar per protestar per tot allò que l’afectava directament: des de la instauració d’ajuntaments democràtics fins a la falta d’escoles i centres de salut i hospitals, passant per la falta de semàfors i llums o el mal estat de les carreteres i el clavegueram.Moltes d’aquestes mobilitzacions eren reprimides per les forces de seguretat de l’Estat sota la presidència d’Arias Navarro i d’Adolfo Suárez, que actuaven amb molta brutalitat perquè sabien que tenien impunitat. La democràcia es va quedar amb tots els policies franquistes, alguns dels quals, van ser promocionats a càrrecs de responsabilitat i condecorats. El cas de Francisco Téllez és un dels més representatius de la brutalitat policial: de 31 anys i veí Santa Coloma de Gramenet, va ser detingut a finals del 75 i traslladat a una caserna de Badalona on va ser torturat durant tres dies. (Adaptat de: Aitana Glasser, "Els epicentres metropolitans que van plantar cara a la repressió policial a la Transició", El Periódico, 26/11/2019 )
