El programa de reformes del PSOE en el període 1982-86
La política econòmica del PSOE va ser molt continuista en relació a la de Calvo Sotelo. Malgrat que el programa del PSOE era keynesià, la seva política concreta es va basar en el control de la inflació, reducció de desequilibris exteriors i reequilibri dels comptes públics. Tot això, a través d'una política d'acords socials que garantís la moderació salarial, la devaluació de la pesseta i el rigor pressupostari, i la plena inserció en els organismes occidentals, la CEE i l'OTAN. A diferència de Calvo Sotelo, però, el PSOE apostà per una política social com a complement de la política mes convencional i a conjuntura econòmica internacional, expansiva, els anà a favor. Per intentar resoldre alguns dels problemes estructurals de l'economia espanyola, a més, el PSOE, portà a terme altres polítiques reformistes, especialment la de reconversió industrial. El PSOE continuà també el desenvolupament de l'estat de les autonomies i s'enfrontà a una dura conjuntura d'atemptats d'ETA.
Polítiques del PSOE:
- Inserció dins el bloc occidental i política econòmica: ingrés a la CEE i a l'OTAN, i reconversió industrial
- Política social: sanitat universal i LODE
- Política autonòmica
- Política antiterrorista
Detall:
- Ingrés a la Unió Europea (aleshores Comunitat Econòmica Europea) (1985-86)
- Feu un esbós de les principals fites del procés d'adhesió a la CEE i les dificultats trobades a partir de Andrés Lara, "1986: España, miembro de la CEE", Economist & Jurist, 4/10/2022
- Entrada a l’OTAN (1986)
- Redacció, "El ingreso de España en la OTAN: una historia controvertida", Euronews, 30/5/2022
- Reconversió industrial. Aquesta política anava adreçada a indústries amb moltes dificultats que no aconseguien ser competitives en el mercat europeu i mundial. Va possibilitar el tancament ordenat de sectors amb molt poc futur però no aconseguí de reindustrialitzar les zones afectades. Va anar dirigit sobretot a grans indústries amb ocupació masculina (com la siderúrgia, les drassanes, electrodomèstics i bens d'equip, els treballadors de les quals van assolir bones condicions de prejubilació gràcies a una dura lluita sindical), mentre que va deixar desateses altres indústries, sovint d'ocupació femenina, com el tèxtil, fet que va implicar una gran inequitat territorial i de gènere de la política de reconversió sindical.
- Sanitat universal: a la sortida del franquisme, la població assistida per la sanitat pública era del 77%. De la mà del ministre socialista Ernest Lluch es van fer almenys dues grans innovacions:
- Passar d'una assistència sanitària limitada i pagada per les quotes de treballadors i empresaris a un sistema universal capaç d'atendre al 95,5% de la població i pagat amb els pressupostos generals de l'Estat
- Va crear un Consell interterritorial per coordinar les actuacions de les comunitats autònomes en matèria sanitària.
- LODE (1985) o Ley Orgánica Reguladora del Derecho a la Educación. La LODE va ser la segona iniciativa legislativa dirigida a adequar el sistema educatiu, posterior a la franquista LGE de 1970 i anterior a la LOGSE de 1990
- La Ley General de Educación de 1970 va suposar el reconeixement franquista del fracàs de l'educació anterior i un tímid intent d'adequar-la a noves tendències europees, especialment la generalització de l'ensenyament obligatori i gratuït sense separació de sexes i la regulació de centres públics i privats.
- LOECE (1980): primer intent d'adequar la normativa escolar a la Constitució de la mà de la UCD.
- LODE (1985):
- Garanteix el dret a l'educació sense discriminacions
- S'estableix un sistema de concerts als quals es poden acollir els centres privats
- S'inicia la democratització dels centres, amb la participació de famílies i alumnes
- Tanmateix el gran canvi vindrà amb la LOGSE (1990)
- Es completa el mapa autonòmic i es traspassen competències.
- Durant els anys 1982 i 1983 es van acabar d'aprovar tots els estatus d'autonomia restants, excepció feta de Ceuta i Melilla que no s'aprovarien fins el 1995 després dels acords autonòmics de 1992.
- Amb això, el pas a les autonomies s'havia produït per diverses vies:
- Via ràpida, a través de la disposició addicional segona (a les comunitats que havien tingut autonomia durant la República, cas de Catalunya) i l'article 151, que possibilitava un sostre competencial més alt
- Via lenta, amb l'article 143, que implicava un sostre competencial més baix. Els pactes autonòmics de 1992 van possibilitar que aquestes CCAA ampliessin també el seu sostre competencial, i tota la situació no es tornaria a revisar fins a començaments del segle XXI (2004 i anys següents)
- Casos excepcionals, especialment l'article 144; entre les que destaca la Comunitat de Madrid, i la disposició addicional 1a (cas de Navarra que es va constituir com a comunitat foral).
- El conjunt de casos i el mapa autonòmic van quedar així (el mapa inclou la data de l'aprovació de l'estatut de la Comunitat Autònoma):
Fonts: quadre (viquipèdia); mapa (VVAA, "La Constitució de 1978 i l'estat de les autonomies", aulavirtual.caib.es (Mapa de l'estat de les autonomies)
- Per altra banda, hi ha el tema fonamental dels traspassos de competències a les CCAA. Aquesta primera legislatura socialista va ser la que protagonitzar la gran majoria dels traspassos de competències de la democràcia.
Font de la gràfica: Ministerio de Política territorial
- Constituïdes les CCAA es van anar fent eleccions als seus Parlaments autonòmics, amb el resultat que el PSOE va passar a governar-ne la majoria, assolint, així, un enorme poder institucional:
- PSOE: Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Castella-Lleó, Castella-La Manxa, C.Valenciana, Extremadura, Madrid, Múrcia, La Rioja, Navarra (a partir de 1983)
- AP: Cantabria, Balears, Galícia
- UCD: Navarra
- PNB: País Basc (1980 i 1984)
- CiU: Catalunya (1980 i 1984)
- Lluita antiterrorista: vegeu l'apartat sobre la violència política durant la transició.
