Geografia i Història: 9.4. De les eleccions de 1979 a les eleccions de 1982

Una vegada aprovada la Constitució per referèndum el 6/12/1978, Suárez convocà eleccions per a l’1/3/1979, les primeres sota la nova constitució.

Eleccions de 1979: candidats i resultats

Fonts: dades electorals, Junta electoral central; mapa: viquipèdia

El primer govern constitucional: Suárez (UCD) (IV 1979 – I 1981)

UCD va guanyar les eleccions però el govern era dèbil pels enfrontaments dintre del propi partit

A les eleccions municipals de 1979 el PSOE va aconseguir moltes alcaldies, sobretot a Andalusia, País Valencià i Catalunya.

Aprovada la Constitució es van començar a aprovar els Estatus d'Autonomia, amb els casos de Catalunya i el País Basc el desembre de 1979. Aquest procés va ser qüestionat pel cop d'estat de febrer de 1981 i després es va intentar limitar amb acords entre la UCD i el PSOE.

El lideratge de Suárez era cada vegada més discutit i rebia moltes pressions empresarials i militars contra la política. Va dimitir i es va preparar la investidura d’un altre polític del mateix partit: Leopoldo Calvo Sotelo

El cop d'estat del 23F

Resum: Quan es feia la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, guàrdies civils armats van irrompre al Congrés sota el comandament del tinent coronel Antonio Tejero, mentre que a València un militar, Milans del Bosch, treia els tancs al carrer.

El cop volia paralitzar la democràcia, si bé encara es discuteix la trama exacta (Foto: El País, 23/2/1918: reproducció de la foto de Tejero al Congrés de MANUEL P. BARRIOPEDRO, EFE)

Els militars es van mostrar dubtosos i no es van unir al cop i el rei va sortir per la televisió donant suport al règim constitucional, i es va detenir els conspiradors: enllaç al Missatge del rei a l'arxiu de RTVE.

Descripció més detallada (adaptat d'Enciclopèdia Catalana):

La disconformitat d'alguns sectors de les forces armades amb el desmantellament del franquisme i amb l’evolució democràtica del país era coneguda i fins i tot es va desarticular almenys una temptativa colpista el 1978, l'operació Galàxia, en la qual ja estava implicat el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina, si bé els conspiradors van ser condemnats a penes molt lleus de presó.

Sembla que va ser a començaments del 1980 quan va començar el procés conspiratiu del 23F, amb el suport moral i material de la ultradreta civil, i que tingué com a caps visibles els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i, com a braç executor, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina.

El tinent coronel Tejero, la tarda del 23 de febrer ocupà violentament amb dos-cents guàrdies el Congrés del Diputats, reunit per a investir Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern, i segrestà els parlamentaris i l’executiu, mentre Milans proclamava l’estat d’excepció a la III Regió Militar i feia ocupar per les tropes els carrers de València. Durant la nit, però, el pronunciament del rei Joan Carles I a favor de la legalitat constitucional impedí l’extensió del moviment a la resta de l’exèrcit, i l’aïllament dels revoltats accentuà llur divisió entre aquells que ja feia temps que criticaven Suárez i que enlloc de la investidura democràtica de Calvo Sotelo volien formar un govern d'emergència amb poders extraordinaris presidit per Alfonso Armada (que no se sabia gaire cap a on hauria d'evolucionar), i aquells altres que ja eren partidaris del retorn pur i simple a una dictadura neofranquista. Després de confuses negociacions, cap al migdia del 24 de febrer els rebels desistiren a Madrid i a València, foren arrestats, i diputats i govern recobraren la llibertat (foto: tancs colpistes a València)

Dels processos judicials subsegüents en resultà el processament de trenta-dos militars i un civil, que foren sotmesos a judici entre el febrer i el maig del 1982, davant del Consell Suprem de Justícia Militar, el qual n’absolgué onze, condemnà Milà i Tejero a 30 anys de presó i la resta de processats a penes sensiblement menors. Presentats recursos de cassació al Tribunal Suprem, la sentència (maig del 1983) fou de 30 anys per a Milans del Bosch i Tejero i 26 anys per a Armada, tres absolucions, i condemnes entre 1 a 12 anys per a la resta dels processats. El 1988 Alfonso Armada fou indultat pel govern per motius de salut, el 1990 Jaime Milans del Bosch fou excarcerat en règim de llibertat condicional per raó de la seva edat avançada, i el 1996 Antonio Tejero Molina fou també excarcerat en règim de llibertat condicional.

Els efectes polítics del cop fallit foren tres:

L'enfortiment del rei, que va passar de ser vist com un titella del franquisme a ser vist com la figura providencial de la Transició que salvà la democràcia espanyola.
Un intent de frenada i d'harmonització en el desplegament de l’estat de les autonomies a través dels Pactes Autonòmics de 1981 entre la UCD i el PSOE, que en va fixar l'organització general. Aquests pactes havien de culminar en llei d'harmonització, la LOAPA, que s'acabaria promulgant el juliol de 1982 pel govern de Calvo Sotelo, si bé va acabar essent molt desvirtuada pel Tribunal Constitucional
L’executiu socialista sorgit de les eleccions de l’octubre de 1982 va fer una depuració de la cúpula militar.

El segon govern Constitucional: Calvo Sotelo (UCD) (II 1981 – XII 1982)

Calvo Sotelo va ser investit i va presidir un breu govern de dos anys escassos, fins que per les divergències creixents a dins de la UCD va acabar convocant eleccions el 28/10/1982.

Fruit de l'acord entre el PSOE i la UCD es va aprovar una llei d'harmonització de les autonomies, la LOAPA (juliol de 1982), que, tanmateix, va acabar essent molt desvirtuada pel Tribunal Constitucional (agost de 1983). Durant el govern Calvo Sotelo es van aprovar els estatuts d'11 autonomies: