El resultat de les eleccions generals de juny de 1977 va fer que el rei confirmés a Adolfo Suárez com a president del govern (com que la Constitució no existia no hi havia cap procediment per a fer que el Congrés votés el nou president de govern). Va ser el segon govern Suárez (5/7/1977 – 6/4/1979).
Quatre elements van ser fonamentals d’aquest govern:- La llei d’amnistia,
- Els Pactes de la Moncloa
- Les preautonomies
- La redacció de la Constitució.
La llei d'amnistia
La demanda d'amnistia es va convertir en un dels pilars reivindicatius fonamental de la Transició. "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia" va ser el crit que va unir els partidaris d'avançar cap a una realitat democràtica. Les llibertats genèriques i l'amnistia es consideraven indestriables perquè no es podia continuar castigant un exercici de drets que ara es pretenia normalitzat. A més, per a tota l'oposició l'amnistia per als dos bàndols de la guerra civil es lligava a un esdeveniment excepcional: la possibilitat de superar la dictadura amb un trànsit a la democràcia.
Si bé el franquisme havia promulgat algunes iniciatives parcials (1969, 1971 i 1975), el govern Suárez va fer una primera amnistia el juliol de 1976 i va deixar l'amnistia total que demanava l'oposició per després de les eleccions, ja que el sector immobilista del franquisme s'oposava a anar més enllà. La llei del 15 d'octubre de 1977 seria la que donaria resposta a aquesta "amnistia total", si bé inclouria, en un afegit de darrera hora de la UCD "los delitos y faltas que pudieran haber cometido las autoridades, funcionarios y agentes del orden público, con motivo u ocasión de la investigación y persecución de los actos incluidos en esta ley. Los delitos cometidos por los funcionarios y agentes del orden público contra el ejercicio de los derechos de las personas".La Ley de Amnistía del 15 de octubre 1977 fue la primera norma aprobada por un Parlamento elegido democráticamente desde el final de la Guerra Civil. Era una reclamación histórica de la izquierda, promovida desde el Partido Comunista y el PSOE, con la voluntad de reparar a las víctimas de la dictadura. La aprobaron la inmensa mayoría de los diputados, con la abstención de Alianza Popular y solo dos votos en contra.
La catedrática de la UNED Paloma Aguilar, autora del libro de referencia Políticas de la memoria y memorias de la política (Alianza), explica que “los principales objetivos en el momento de aprobarse la ley eran que los pocos presos políticos que quedaban saliesen de prisión, intentar que sectores del nacionalismo, sobre todo vasco, entrasen en la vía democrática, y empezar a equiparar derechos entre las víctimas de las dos fuerzas enfrentadas en la Guerra Civil, para que las víctimas del franquismo pudiesen comenzar a cobrar una pensión”. También fueron perdonados los miembros de ETA que habían cometido delitos de sangre, así como los perpetradores franquistas.
“La ley fue presentada, en aquellos momentos, como una celebración del borrón y cuenta nueva de la democracia”, prosigue esta historiadora. “Nadie se hizo eco de los artículos que consagraban la impunidad de la dictadura y muy pocos fueron conscientes de las negativas consecuencias que estos tendrían para la reparación de sus víctimas y para la calidad del nuevo régimen. Los únicos que expresaron quejas respecto a una ley que suscitó tantísimo consenso cuando se aprobó fueron los que quedaron fuera de sus beneficios por presiones de los militares (como los de la UMD [Unión Militar Democrática]), y la derecha (AP [Alianza Popular]), que fue la única que se abstuvo en bloque”, señala Aguilar (El País, 18/11/2021, Guillermo Altares, "El dilema de revisar la Ley de Amnistía") (Llegeix tot l'article i completa els teus apunts)
Els pactes de la Moncloa, previs a la redacció de la Constitució
La situació econòmica d’EspanyaDesprés dels creixement econòmic que va caracteritzar la segona etapa del franquisme, els seus anys finals i els de la Transició van ser anys de crisi econòmica (1975-1985). L'origen de la crisi va ser extern, però al mateix temps alguns característiques de l'economia espanyola van fer que l'impacte de la crisi a Espanya fos particularment intens.
L'origen de la crisi. La crisi va tenir dos grans orígens:
- Els desequilibris econòmics ja existents, derivats dels problemes econòmics dels EUA a causa de la Guerra del Vietnam (1956-75) i el seu dèficit comercial (i que van culminar en el final del sistema de Bretton Woods en què els canvis entre monedes, el dòlar i l'or eren fixos).
- El més esmentat normalment, l'enorme increment dels preus del petroli que va imposar l'Organització de Països Exportadors de Petroli com a resposta a la guerra del Yom Kippur (1973) (la "crisi del petroli")
Causes de la repercussió de la crisi sobre l'economia espanyola
- Sobretot, la gran dependència exterior de l'economia espanyola
- Estructura econòmica que malgrat la seva modernització continuava essent poc competitiva en el context internacional
- Paràlisi dels darrers governs de la dictadura, que van ser incapaços de prendre cap decisió
- Manca de recursos de l'estat per intervenir en l'economia a causa del fet que Espanya era una mena de paradís fiscal
- Conjunt d'efectes sobre l'economia: la crisi va provocar forts desequilibris en l'economia espanyola, especialment davallada de les exportacions, retallada de les inversions estrangeres, caiguda dels ingressos per turisme, tornada d'emigrants i per tant caiguda de les seves remeses de divises, augment del dèficit comercial per l'augment del petroli, fort augment dels costos de la indústria, caiguda del PIB, fort augment de la inflació
- Empobriment general que es va notar sobretot a través d'un gran augment de l'atur (imatge: Inflació
a Espanya, en %, 1957-2019 (Imatge: Inflació històrica d'Espanya, des de mitjans del segle XX a l'actualitat, IPC anual; Font: font: inflation.eu )
Els Pactes de la Moncloa (25/10/1977).
Quan Adolfo Suárez va pujar al poder (juliol de 1976), la magnitud dels desequilibris existents feia impossible continuar sense fer cap intervenció estatal, però la situació política no va permetre fer res fins un any més tard. L'octubre de 1977 Suárez va presentar als partits polítics parlamentaris sorgits de les eleccions de juny de 1977 una proposta de pacte econòmic: els Pactes de la Moncloa (octubre de 1977), que tenien com a característiques:
- Que uns acords d'aquell tipus eren necessaris i que no hi havia cap alternativa econòmica viable.
- Un ampli paquet de mesures econòmiques que tenien per fonament la necessitat de controlar la inflació a través de la moderació salarial, a més la devaluació de la pesseta per guanyar competitivitat internacional i rebaixar el dèficit comercial, una política monetària restrictiva, i la reforma del sistema financer, entre altres.
- Mesures redistributives per repartir els costos de la crisi, que es farien efectives mitjançant una reforma fiscal (amb la introducció de l'IRPF com a impost progressiu) i mesures socials (especialment la reforma de la Seguretat Social per ampliar les prestacions d'atur i les pensions), si bé la despesa social va continuar essent molt inferior a l'europea.
- Van demostrar el consens existents entre les forces polítiques majoritàries sobre l'economia de mercat, la iniciativa privada i la intervenció pública en l'economia (un model més o menys keynesià com el que s'aplicava a Europa després de la Segona Guerra Mundial).
- Desmantellament de les institucions del franquisme, fet que es concretaria en l'amnistia que s'aprovaria el mateix octubre de 1977 i en la redacció d'una nova Constitució.
Els Pactes de la Moncloa van posar les bases del que seria la política econòmica de la democràcia i van donar un suport important a la transició política en demostrar un ampli consens sobre qüestions bàsiques. Tanmateix, de 1979 a 1982 la crisi es va agreujar a causa del "segon xoc petrolier" arran de la revolució de l'Iran i la guerra Iran - Iraq. La política del govern va aconseguir controlar la inflació i evitar la fallida del sistema financer però l'atur va continuar augmentant.
Les preautonomies
Ja abans de l'aprovació de la Constitució es va començar a dibuixar el futur mapa autonòmic, que es va iniciar amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (29/9/77) i el retorn del seu president a l'exili Josep Tarradellas l'octubre de 1977 i que va continuar amb l'establiment d'altres règims de preautonomia: País Basc (gener de 1978), Galícia, Aragó, Canàries i País Valencià (març), Andalusia (abril), Balears, Extremadura i Castella-Lleó (juny), Astúries i Múrcia (setembre) i Castella-La Manxa (octubre).
Redacció, aprovació i contingut de la Constitució de 1978
La composició de les noves cambres va determinar la nova etapa en el procés de canvi polític. El fracàs d’aquells que no volien anar més enllà de les reformes —Aliança Popular—, l’elevada representació assolida pel conjunt de les formacions rupturistes —PSOE, PCE, CDC, PNB i altres— i la victòria curta de l’heterogènia coalició UCD van determinar dues qüestions essencials: les Corts es convertirien en constituents malgrat que no havien estat convocades amb aquest caràcter. I, ara sí, s’obriria una política d’acords, de consens, molt més per necessitat que per voluntat, tot i que després de la necessitat se’n faria virtut.S’obria un procés constituent, rebutjat per AP, que no seguiria el full de ruta governamental inicial sinó que consistirà en una comissió d’experts que havia d’elaborar un avantprojecte de Constitució (que era el que reclamava l’oposició democràtica).
Als set ponents encarregats de la redacció de la Constitució se'ls anomena "pares de la Constitució". Foren Miquel Roca (Minoria catalana), Manuel Fraga (AP), Jordi Solé Tura (PSUC - PCE), Gregorio Peces-Barba (PSOE), José Pedro Pérez-Llorca (UCD), Miguel Herrero de Miñón (UCD), i Gabriel Cisneros Laborda (UCD).
En diversos moments de l’elaboració de la Constitució, la tensió política va assolir graus elevats i fins i tot va perillar l’acord bàsic. En el debat constituent va discutir-se sobre moltes qüestions: de la monarquia, de la república, dels drets i llibertats, de les nacionalitats, de l’autodeterminació, i també de la guerra civil i del franquisme, encara que això no vol dir que no existissin condicionaments i pressions importants de diversa procedència. Per exemple, un dels redactors de la Constitució, Jordi Solé Tura, va explicar com la redacció de l’article 2n de la Constitució els va ser passat escrit en una nota de paper pels representants de la UCD, avisant que no es podia retocar perquè venia imposat per la cúpula militar, que era molt reticent a la democratització. La nota redactava l’article segon insistint en la “indissoluble unitat de la nació espanyola”.
Sembla que un primer redactat deia:
La Constitució es fonamenta en la unitat d’Espanya i la solidaritat entre els seus pobles i reconeix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren
La nota, en canvi, insistia:
La Constitució es fonamenta en la unitat d’Espanya com a pàtria comú i indivisible de tots els espanyols i reconeix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que integren la indissoluble unitat de la nació espanyola
Al final es va redactar la nota de manera més elegant:
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles
La Constitució va ser sotmesa a referèndum el 6/12/1978, amb resultat afirmatiu (quadre adjunt), malgrat crítiques com la que reflexava el diari El País, que es queixava de la manca d'un cens de qualitat.
LA DEMOCRACIA tiene liturgias y mecanismos que se deben cuidar. A unas generaciones que han ejercido contadas veces el derecho del sufragio general hay que darlas, cuando menos, facilidades para que tan saludable y periódica práctica política no se convierta en un engorro. Ayer miles de ciudadanos que han querido votar no han podido finalmente hacerlo, tras alguna pequeña odisea administrativa, peregrinación por colegios electorales y discusiones con presidentes de mesas (…) En realidad ayer se votó -increíblemente- sin un censo oficial y cerrado y en el contexto de un notable caos de listados en el que se han producido duplicidades, ausencia de bajas, injustificadas desapariciones de muchos votantes del 15 de junio y la desordenada incorporación al censo de los nuevos electores entre dieciocho y veintiún años (Editorial El País, 7/12/1978).
Alguns articles de la Constitució de 1978
Article 1
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.
3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Article 10
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.
Article 14
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 16
1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.
2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.
3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.
Article 32
1. L’home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica.
2. La llei regularà les formes de matrimoni, l’edat i la capacitat per a contreure’l, els drets i els deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes.
Article 33
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència.
Article 56
1. El Rei és el Cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis.
Article 66
1. Les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els Pressupostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució.
Article 68
1. El Congrés es compon d’un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei.
Article 117
1. La justícia emana del poble i és administrada en nom del Rei pels Jutges i pels Magistrats que integren el Poder Judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei
Article 128
1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general.
2. Es reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica.
Article 137
L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.
Article 143
1. En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les províncies limítrofes que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d’entitat regional històrica podran accedir a l’autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes d’acord amb el que preveuen aquest Títol i els Estatuts respectius.
Article 147 1.
Dins els termes de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma, i l’Estat els reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic.
Article 148 1.
Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les matèries següents:
1a Organització de les seves institucions d’autogovern.
2a Les alteracions dels termes municipals compresos en el seu territori i, en general, les funcions que corresponguin a l’Administració de l’Estat sobre les Corporacions locals, la transferència de les quals autoritzi la legislació sobre règim local.
3a Ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
4a Les obres públiques d’interès per a la Comunitat Autònoma dins el seu territori.
5a Els ferrocarrils i les carreteres l’itinerari dels quals transcorri íntegrament dins el territori de la Comunitat Autònoma i, de la mateixa manera, el transport fet per aquests mitjans o per cable.
6a Els ports de refugi, els ports i els aeroports esportius i, en general, els que no acompleixin activitats comercials.
7a L’agricultura i la ramaderia, d’acord amb l’ordenació general de l’economia.
8a Els monts i els aprofitaments forestals.
9a La gestió en matèria de protecció del medi ambient.
10a Els projectes, la construcció i l’explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i regatges d’interès per a la Comunitat Autònoma; les aigües minerals i les termals.
11a La pesca en aigües interiors, el marisqueig i l’aqüicultura, la caça i la pesca fluvial.
12a Fires interiors.
13a El foment del desenvolupament econòmic de la Comunitat Autònoma dins els objectius marcats per la política econòmica nacional.
14a L’artesania.
15a Els museus, les biblioteques i els conservatoris de música d’interès per a la Comunitat Autònoma.
16a El patrimoni monumental d’interès per a la Comunitat Autònoma.
17a El foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas, de l’ensenyament de la llengua de la Comunitat Autònoma.
18a La promoció i l’ordenació del turisme dins el seu àmbit territorial.
19a Promoció de l’esport i la utilització adequada del lleure.
20a Assistència social.
21a Sanitat i higiene. 2
2a La vigilància i la protecció dels seus edificis i de les seves instal·lacions. La coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals en els termes que estableixi una llei orgànica.
2. Havent transcorregut cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seves competències dins el marc establert per l’article 149.
Article 149
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
1a La regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
2a Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil.
3a Relacions internacionals.
4a Defensa i Forces Armades.
5a Administració de Justícia.
6a Legislació mercantil, penal i penitenciària; legislació processal, sens perjudici de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu de les Comunitats Autònomes.
7a Legislació laboral; sens perjudici que sigui executada pels òrgans de les Comunitats Autònomes.
8a Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per part de les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials allà on n’hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del Dret, d’acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial.
9a Legislació sobre propietat intel·lectual i industrial.
10a Règim duaner i aranzelari; comerç exterior.
11a Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de l’ordenació del crèdit, banca i assegurances.
12a Legislació sobre pesos i mesures, determinació de l’hora oficial.
13a Bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica.
14a Hisenda general i Deute de l’Estat.
15a Foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica.
16a Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Legislació sobre productes farmacèutics.
17a Legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sens perjudici que les Comunitats Autònomes n’executin els serveis.
18a Les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament comú davant aquelles; el procediment administratiu comú, sens perjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpia de les Comunitats Autònomes; legislació sobre expropiació forçosa; legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les administracions públiques.
19a Pesca marítima, sens perjudici de les competències que s’atribueixin a les Comunitats Autònomes en l’ordenació d’aquest sector.
20a Marina mercant i abanderament de vaixells; il·luminació de costes i senyals marítims; ports d’interès general; aeroports d’interès general; control de l’espai aeri, trànsit i transport aeri; servei meteorològic i matriculació d’aeronaus.
21a Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de més d’una comunitat autònoma; règim general de comunicacions; trànsit i circulació de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicació.
22a La legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics si les aigües passen per més d’una Comunitat Autònoma, i l’autorització de les instal·lacions elèctriques si l’aprofitament afecta una altra Comunitat o si l’energia és transportada fora del seu àmbit territorial.
23a Legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les Comunitats Autònomes per a l’establi ment de normes addicionals de protecció. La legislació bàsica sobre monts, aprofitaments forestals i vies ramaderes.
24a Obres públiques d’interès general o la realització de les quals afecti més d’una Comunitat Autònoma.
25a Bases del règim miner i energètic.
26a Règim de producció, comerç, tinença i ús d’armes i d’explosius.
27a Normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió, i, en general, de tots els mitjans de comunicació social, sens perjudici de les facultats de desenvolupament i execució que corresponguin a les Comunitats Autònomes.
28a Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les Comunitats Autònomes n’exerceixin la gestió.
29a Seguretat pública, sens perjudici que les Comunitats Autònomes puguin crear policies en la forma que els respectius Estatuts estableixin dins el marc del que disposi una llei orgànica.
30a Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.
31a Estadística per a finalitats estatals.
32a Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
3. Les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes en virtut dels Estatuts respectius. La competència sobre les matèries que no hagin estat assumides pels Estatuts d’Autonomia correspondrà a l’Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autònomes en tot allò que no hagi estat atribuït a la competència exclusiva d’aquestes darreres. En qualsevol cas, el Dret estatal serà supletori del Dret de les Comunitats Autònomes.
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 16
1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.
2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.
3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.
Article 32
1. L’home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica.
2. La llei regularà les formes de matrimoni, l’edat i la capacitat per a contreure’l, els drets i els deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes.
Article 33
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència.
Article 56
1. El Rei és el Cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis.
Article 66
1. Les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els Pressupostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució.
Article 68
1. El Congrés es compon d’un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei.
Article 117
1. La justícia emana del poble i és administrada en nom del Rei pels Jutges i pels Magistrats que integren el Poder Judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei
Article 128
1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general.
2. Es reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica.
Article 137
L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.
Article 143
1. En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les províncies limítrofes que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d’entitat regional històrica podran accedir a l’autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes d’acord amb el que preveuen aquest Títol i els Estatuts respectius.
Article 147 1.
Dins els termes de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma, i l’Estat els reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic.
Article 148 1.
Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les matèries següents:
1a Organització de les seves institucions d’autogovern.
2a Les alteracions dels termes municipals compresos en el seu territori i, en general, les funcions que corresponguin a l’Administració de l’Estat sobre les Corporacions locals, la transferència de les quals autoritzi la legislació sobre règim local.
3a Ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
4a Les obres públiques d’interès per a la Comunitat Autònoma dins el seu territori.
5a Els ferrocarrils i les carreteres l’itinerari dels quals transcorri íntegrament dins el territori de la Comunitat Autònoma i, de la mateixa manera, el transport fet per aquests mitjans o per cable.
6a Els ports de refugi, els ports i els aeroports esportius i, en general, els que no acompleixin activitats comercials.
7a L’agricultura i la ramaderia, d’acord amb l’ordenació general de l’economia.
8a Els monts i els aprofitaments forestals.
9a La gestió en matèria de protecció del medi ambient.
10a Els projectes, la construcció i l’explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i regatges d’interès per a la Comunitat Autònoma; les aigües minerals i les termals.
11a La pesca en aigües interiors, el marisqueig i l’aqüicultura, la caça i la pesca fluvial.
12a Fires interiors.
13a El foment del desenvolupament econòmic de la Comunitat Autònoma dins els objectius marcats per la política econòmica nacional.
14a L’artesania.
15a Els museus, les biblioteques i els conservatoris de música d’interès per a la Comunitat Autònoma.
16a El patrimoni monumental d’interès per a la Comunitat Autònoma.
17a El foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas, de l’ensenyament de la llengua de la Comunitat Autònoma.
18a La promoció i l’ordenació del turisme dins el seu àmbit territorial.
19a Promoció de l’esport i la utilització adequada del lleure.
20a Assistència social.
21a Sanitat i higiene. 2
2a La vigilància i la protecció dels seus edificis i de les seves instal·lacions. La coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals en els termes que estableixi una llei orgànica.
2. Havent transcorregut cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seves competències dins el marc establert per l’article 149.
Article 149
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
1a La regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
2a Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil.
3a Relacions internacionals.
4a Defensa i Forces Armades.
5a Administració de Justícia.
6a Legislació mercantil, penal i penitenciària; legislació processal, sens perjudici de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu de les Comunitats Autònomes.
7a Legislació laboral; sens perjudici que sigui executada pels òrgans de les Comunitats Autònomes.
8a Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per part de les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials allà on n’hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del Dret, d’acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial.
9a Legislació sobre propietat intel·lectual i industrial.
10a Règim duaner i aranzelari; comerç exterior.
11a Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de l’ordenació del crèdit, banca i assegurances.
12a Legislació sobre pesos i mesures, determinació de l’hora oficial.
13a Bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica.
14a Hisenda general i Deute de l’Estat.
15a Foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica.
16a Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Legislació sobre productes farmacèutics.
17a Legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sens perjudici que les Comunitats Autònomes n’executin els serveis.
18a Les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament comú davant aquelles; el procediment administratiu comú, sens perjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpia de les Comunitats Autònomes; legislació sobre expropiació forçosa; legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les administracions públiques.
19a Pesca marítima, sens perjudici de les competències que s’atribueixin a les Comunitats Autònomes en l’ordenació d’aquest sector.
20a Marina mercant i abanderament de vaixells; il·luminació de costes i senyals marítims; ports d’interès general; aeroports d’interès general; control de l’espai aeri, trànsit i transport aeri; servei meteorològic i matriculació d’aeronaus.
21a Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de més d’una comunitat autònoma; règim general de comunicacions; trànsit i circulació de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicació.
22a La legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics si les aigües passen per més d’una Comunitat Autònoma, i l’autorització de les instal·lacions elèctriques si l’aprofitament afecta una altra Comunitat o si l’energia és transportada fora del seu àmbit territorial.
23a Legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les Comunitats Autònomes per a l’establi ment de normes addicionals de protecció. La legislació bàsica sobre monts, aprofitaments forestals i vies ramaderes.
24a Obres públiques d’interès general o la realització de les quals afecti més d’una Comunitat Autònoma.
25a Bases del règim miner i energètic.
26a Règim de producció, comerç, tinença i ús d’armes i d’explosius.
27a Normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió, i, en general, de tots els mitjans de comunicació social, sens perjudici de les facultats de desenvolupament i execució que corresponguin a les Comunitats Autònomes.
28a Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les Comunitats Autònomes n’exerceixin la gestió.
29a Seguretat pública, sens perjudici que les Comunitats Autònomes puguin crear policies en la forma que els respectius Estatuts estableixin dins el marc del que disposi una llei orgànica.
30a Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.
31a Estadística per a finalitats estatals.
32a Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
3. Les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes en virtut dels Estatuts respectius. La competència sobre les matèries que no hagin estat assumides pels Estatuts d’Autonomia correspondrà a l’Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autònomes en tot allò que no hagi estat atribuït a la competència exclusiva d’aquestes darreres. En qualsevol cas, el Dret estatal serà supletori del Dret de les Comunitats Autònomes.
