Catalunya va ser una de les zones d’Espanya on amb més intensitat es van produir els canvis econòmics dels anys del “desarrollismo” que hem vist fins ara.
De 1960 fins al 1973 l’economia catalana va experimentar el creixement més ràpid i sostingut de la seva història, gràcies a la seva capacitat d’aprofitar, amb la liberalització, l’onada expansiva de l’economia de l’Europa occidental.En conjunt, va canviar l’estructura de l’economia catalana: el actius agraris van passar del 19% al 8%; els de la indústria van passar del 38% al 41%, el sector serveis del 35% al 39%, i la construcció del 6% a l’11%. El nombre total d’actius va augmentar però en canvi a l’agricultura va disminuir en 100.000 persones.
Arrel d'aquests canvis canvis estructurals, a Catalunya també es van produir canvis en l’estructura de classes, amb l’augment del nombre d’assalariats tant en el sectors serveis com en la indústria, la davallada de la pagesia (el nombre d’obrers industrials va superar el de pagesos), i l’augment de les classes mitges.
a) La indústria serà el sector amb un creixement més gran, amb el metall com a principal subsector (amb la Seat com a segona empresa industrial d’Espanya) seguit pel químic (amb l’entorn petroquímic de Tarragona, la inversió més gran realitzada a Catalunya als anys 60, i la producció de perfums, detergents, plàstics i material farmacèutic). També va augmentar la seva importància l’alimentació (a causa dels canvis en la dieta, i així van créixer les conserves, els productes làctics o els congelats) i en va disminuir molt el tèxtil per la competència dels països subdesenvolupats. Les inversions estrangeres foren fonamentals i Catalunya n’absorbí el 26% (Madrid el 33%) i les necessitats energètics portaren a la construcció de les centrals nuclears de Vandellós i Ascó.
b) Agricultura: es produí la definitiva crisi de l’agricultura tradicional i el sorgiment d’un sector agrari mecanitzat, dinàmic, diversificat i més productiu, però que ocupava a menys gent. Els cereals disminuïren la seva importància i augmentà la dels fruiters, horta, flors o vins i ramaderia industrial.
c) Un element fonamental del sector serveis fou el boom turístic, amb un gran augment de l’arribada de turistes estrangers, que arrossegà la construcció (que esdevingué el segon sector amb un creixement més gran, tant a causa del boom turístic com de la construcció d’habitatges motivada per la forta immigració) i serveis complementaris com el comerç i el lleure, alhora, però, que provocava alts costos ecològics (amb la degradació de tot el litoral) i socials (amb una forta especulació, pujada de preus i manca de serveis).
d) En tots els sectors augmentà la vinculació a l’exterior, ja fos per les inversions, la importació de tecnologia, les exportacions o l’arribada de turistes.
Distribució del valor afegit brut per sectors, 1960 i 1975, Catalunya
Fonts: Manel Risques, director. Història de la Catalunya contemporània, Barcelona, Pòrtic, 1999, p.392-402; Història econòmica de la Catalunya Contemporània, 1959-1975: L’economia catalana en l’època del desenvolupament. Creixement i canvi estructural, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1988 (quadres)
a) La indústria serà el sector amb un creixement més gran, amb el metall com a principal subsector (amb la Seat com a segona empresa industrial d’Espanya) seguit pel químic (amb l’entorn petroquímic de Tarragona, la inversió més gran realitzada a Catalunya als anys 60, i la producció de perfums, detergents, plàstics i material farmacèutic). També va augmentar la seva importància l’alimentació (a causa dels canvis en la dieta, i així van créixer les conserves, els productes làctics o els congelats) i en va disminuir molt el tèxtil per la competència dels països subdesenvolupats. Les inversions estrangeres foren fonamentals i Catalunya n’absorbí el 26% (Madrid el 33%) i les necessitats energètics portaren a la construcció de les centrals nuclears de Vandellós i Ascó.
b) Agricultura: es produí la definitiva crisi de l’agricultura tradicional i el sorgiment d’un sector agrari mecanitzat, dinàmic, diversificat i més productiu, però que ocupava a menys gent. Els cereals disminuïren la seva importància i augmentà la dels fruiters, horta, flors o vins i ramaderia industrial.
c) Un element fonamental del sector serveis fou el boom turístic, amb un gran augment de l’arribada de turistes estrangers, que arrossegà la construcció (que esdevingué el segon sector amb un creixement més gran, tant a causa del boom turístic com de la construcció d’habitatges motivada per la forta immigració) i serveis complementaris com el comerç i el lleure, alhora, però, que provocava alts costos ecològics (amb la degradació de tot el litoral) i socials (amb una forta especulació, pujada de preus i manca de serveis).
d) En tots els sectors augmentà la vinculació a l’exterior, ja fos per les inversions, la importació de tecnologia, les exportacions o l’arribada de turistes.
