El "desarrollismo" es pot resumir com un període de creixement però amb fortes conseqüències (sovint negatives) socials i ecològiques.
El canvi econòmic per sectors i subsectors a Espanya
- Important creixement econòmic i transformació estructural. Arrel d'aquests canvis estructurals també es van produir canvis en l’estructura de classes, amb l’augment del nombre d’assalariats tant en el sectors serveis com en la indústria, la davallada de la pagesia (el nombre d’obrers industrials va superar el de pagesos), i l’augment de les classes mitges.
- Indústria: motor del canvi, gràcies a la millora de la productivitat amb nova maquinària i tecnologia, inversió estrangera, costos salarials inferiors als europeus que atreien inversió i una energia barata i abundant (pantans, tèrmiques i nuclears). Important diversificació, amb un creixement notable de la metal·lúrgia (automòbils, electrodomèstics), químic (farmacèutic, plàstics, detergents), alimentació, i reestructuració dels sectors tradicionals (tèxtil, siderúrgia, construcció naval). Continua el predomini de les zones industrials tradicionals (Catalunya, País Basc) i el creixement de Madrid però també hi ha una expansió a altres zones (Ferrol, Vigo, Sevilla, Huelva, Cádiz, Valladolid, Pamplona, Vitòria).
- Agricultura: Crisi de l’agricultura del cereal tradicional i renovació de l’agricultura, sobretot mediterrània, a partir de l’augment de la demanda de productes ramaders, horta i fruita. Això va comportar una intensificació dels conreus i la introducció de regadius, espècies seleccionades, maquinària i adobs. Hi va haver un important èxode rural del camp a la ciutat.
- Serveis: sector amb un important creixement, lligat tant a un augment de la urbanització en general com a l’auge del turisme (augment de les xarxes de comerç, millora de les comunicacions, serveis públics, construcció d’habitatges i construccions hoteleres) i al desenvolupament econòmic (sector bancari i comerç internacional amb exportacions de productes agrícoles, minerals i també bens d’equipament i automòbils).
- Paper fonamental del sector exterior
El gran creixement que es produí (entre 1960 i 1975 la renda per càpita augmentà en un 40%) no pogué amagar les debilitats de l’economia espanyola: la manca de recursos públics (el franquisme no s’atreví a dur a terme una reforma fiscal progressiva i això va fer que manqués de recursos suficients per impulsar els serveis públics i les infraestructures) i una gran dependència del sector exterior (tant per la tecnologia necessària com pels recursos que van permetre d’equilibrar la balança de pagaments: trameses dels emigrants, divises dels turistes i inversions).
Fonts: La crisis de los 70, Banco Exterior de España, 1978; Leandro Prados de la Escosura (p.web); Estadísticas históricas de España, p.150
