Si els suports interns del Franquisme en el període 1939-59 no van canviar gaire (només a nivell de repartiment intern de canvis), sí que ho van fer els suports externs.
Els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-45): els anys feixistes
D’acord amb les aliances que l’havien portat al poder, Espanya va col·laborar amb les potències de l’Eix durant la 2a Guerra Mundial, si bé amb matisos segons la sort de les armes aliades a la guerra.a) 1939-40: neutralitat. Moment inicial en què el règim mostra simpatia per l’Eix, paga els crèdits de guerra i subministra a Alemanya, com a compensació dels deutes, oli, taronges i minerals per a la indústria de guerra (wolframi o tungstè, produït a Galícia i usat per als blindatges dels tancs i caps dels projectils).
b) 1940-43: no bel·ligerància. Franco s’entrevista amb Hitler (a Hendaia el 1940) i amb Mussolini (a Bordighera el 1941), envia 10.000 treballadors a Alemanya (amb baixíssims salaris i en condicions de semi-esclavatge) i per satisfer els falangistes envia la División Azul a combatre al front rus (juny de 1941). L’església, els monàrquics i part dels militars eren contraris a intervenir militarment a favor de l’Eix.
c) 1943-45: neutralitat. A mesura que la guerra evoluciona de manera desfavorable per l’Eix, Franco comença a distanciar-se’n i retira la División Azul (octubre de 1943). La invasió aliada de França el 1944 i les fortes pressions aliades (Els Estats Units van bloquejar les vendes de petroli a Espanya) van tallar pràcticament el comerç aliat amb Alemanya.
a) 1945-47: boicot internacional. Les democràcies occidentals van expressar el seu rebuig al règim de franco; les Nacions Unides, acabades de crear, el van condemnar i van recomanar la retirada d’ambaixadors; i els EUA van excloure Espanya del Pla Marhall. El franquisme ho va presentar com una conspiració internacional.
b) 1947-51: inicis de l’acceptació internacional. La configuració de la Guerra Freda a partir de 1947 va suavitzar la posició dels Estats Units cap a Espanya: va impedir una nova condemna de l’ONU i va aconseguir que es retirés la recomanació de no enviar-hi ambaixadors (1947), al mateix temps, però, que considerava que no podien acceptar el règim públicament (i per això el 1949 es va excloure Espanya de l’OTAN). L’Espanya de Franco comerciava obertament amb països l’Argentina del general Perón i mai es van tallar del tot les relacions econòmiques amb altres països occidentals i els mateixos Estats Units.
c) 1951-59: inserció internacional i nacionalcatolicisme.
Anys de transició (1945-1959): de l’aïllament a la progressiva inserció internacional, mantenint les característiques del règim
A causa de la derrota del feixisme a la Segona Guerra Mundial el règim tem una intervenció aliada, que, tanmateix, no es produirà. S’abandonen els aspectes rituals més clarament feixistes i es margina el falangisme més extrem dels llocs de responsabilitat. Es mantenen les característiques del règim però el context internacional de Guerra Freda afavoreix una progressiva inserció del franquisme entre els aliats dels Estats Units. Hi ha les primeres protestes massives per les males condicions de vida, com la vaga general de Bilbao de març de 1948 i la vaga de tramvies de Barcelona de 1951 (el 1957 n’hi va haver una altra). La crisi econòmica exigirà de fer canvis importants en el règim, que només es concretaran molt a finals d’aquest període.a) 1945-47: boicot internacional. Les democràcies occidentals van expressar el seu rebuig al règim de franco; les Nacions Unides, acabades de crear, el van condemnar i van recomanar la retirada d’ambaixadors; i els EUA van excloure Espanya del Pla Marhall. El franquisme ho va presentar com una conspiració internacional.
b) 1947-51: inicis de l’acceptació internacional. La configuració de la Guerra Freda a partir de 1947 va suavitzar la posició dels Estats Units cap a Espanya: va impedir una nova condemna de l’ONU i va aconseguir que es retirés la recomanació de no enviar-hi ambaixadors (1947), al mateix temps, però, que considerava que no podien acceptar el règim públicament (i per això el 1949 es va excloure Espanya de l’OTAN). L’Espanya de Franco comerciava obertament amb països l’Argentina del general Perón i mai es van tallar del tot les relacions econòmiques amb altres països occidentals i els mateixos Estats Units.
c) 1951-59: inserció internacional i nacionalcatolicisme.
- En aquests anys es va produir, per una banda, la progressiva inserció d’Espanya entre els aliats dels EUA: el 1950 van tornar a Madrid els ambaixadors dels EUA i la Gran Bretanya, Espanya va ser acceptada en organismes internacionals (el 1951 a la FAO, el 1955 a l’ONU) i, sobretot, el 1953 es van signar el concordat amb la Santa Seu i els Pactes de Madrid, pels quals els EUA concedien ajut econòmic i tècnic a Espanya i material militar, mentre que s’instal·laven a Espanya les bases militars americanes a Torrejón de Ardoz, Morón, Zaragoza i Rota. El 1958 s’accedia a l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE, antecedent de l’OCDE), al FMI i al Banc Internacional de Reconstrucció i Foment.
- Per altra banda, a nivell intern, hi va haver canvis en el repartiment de poder entre les famílies del règim: els falangistes van perdre pes en els governs de Franco i en van guanyar els catòlics (molts agrupats en l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas). El 1957 el pes dels catòlics es va incrementar amb l’entrada al govern dels tecnòcrates de l’Opus Dei, que creien que calia reorientar la política econòmica del règim, fent-la evolucionar cap al liberalisme. El 1958, una nova Ley fundamental refermava els principis del franquisme però volia maquillar el règim tot parlant del seu caràcter representatiu i d’una participació del poble (encara que, en realitat, no concretava ni democratitzava res).
- Fet subsidiari de la inserció d’Espanya entre els aliats dels Estats Units va ser la pressió americana exercida sobre França i Espanya perquè resolguessin la seva tensió al Marroc i li concedissin la independència.
Les possessions espanyoles a l’Àfrica sota el franquisme
La reorganització de 1946:
- Al nord: el Protectorat espanyol del Marroc se cenyeix al Rif
- Al centre: les colònies d’Ifni, Cabo Juby i el Sàhara formen l’Àfrica Occidental Espanyola
- A Guinea: es manté l’organització de 1926: colònia de Guinea Ecuatorial
- El Marroc esdevé independent de França el 1956. Com que el Tractat de Fez de 1912 limitava el protectorat espanyol al temps que el Marroc no fos independent, Espanya entrega al Marroc les possessions del Rif i Cabo Juby
- El mateix 1956 Espanya reorganitza les colònies
- Província d’Ifni
- Província del Sàhara Espanyol
- Província del Golf de Guinea; el 1959 és dividida en dues: província de Fernando Poo i província de Rio Muni; el 1963 són reunificades de nou i dotades d’una mínima autonomia
