Definició del règim
El franquisme va ser una dictadura militar, recolzada per l’Exèrcit, que va imposar durant un llarg període de temps un règim autoritari que tenia com a precedent la dictadura de Primo de Rivera i que s’alimentava de la tradició antiliberal de bona part de la dreta espanyola, especialment del carlisme. D’aquí que el franquisme exercís una forta repressió contra tots els que considerava els seus enemics polítics, exercís un control ferri de la informació amb una censura rígida i permanent, i tingués un caràcter unitari i centralista, contrari a qualsevol forma de descentralització i de diversitat cultural al si d’Espanya. A l’Espanya de Franco l’església catòlica hi va tenir un paper fonamental i va justificar la guerra com una “croada per Déu i per Espanya” i va considerar la República com un enemic de la religió, una mena de poder diabòlic que volia acabar amb el cristianisme.Cal no oblidar que el franquisme es va consolidar quan a Europa s’esdevenia la 2a Guerra Mundial (de les 8 lleis que el règim considerava fonamentals, cinc es van promulgar entre 1938 i 1947) i que Franco havia arribat al poder de la mà de les dues potències feixistes, Alemanya i Itàlia. D’aquí que el franquisme no fos només una dictadura com la de Primo de Rivera, sinó que va voler construir un Estat “totalitari” i feixista, que s’inspirava en Mussolini i Hitler, amb unes institucions polítiques (el Partit únic de FET y de las JONS i, més endavant, el Movimiento Nacional) que havia d’enquadrar, controlar, adoctrinar i mobilitzar en favor del règim al conjunt de la societat, i amb una política econòmica autàrquica (1939-59, amb matisos als anys 50). En aquest Movimiento Nacional, Franco no es limitava a ser una mena de representant de l’exèrcit (com en bona mesura havia sigut Primo de Rivera) sinó que concentrava tot el poder en la seva persona, assumint els càrrecs de Cap de govern i de l’Estat, Generalísimo (general en cap) dels exèrcits, i cabdill considerat un emissari de Déu a la terra (i d’aquí el missatge “Caudillo de España por la gracia de Dios”), objecte d’una enorme propaganda i exaltació personal.
El franquisme va posar el nom de "democràcia orgànica" al seu règim, perquè considerava que era una fórmula de govern alhora nova i hereva de la "veritable" tradició espanyola. Ho anomenava "orgànica" perquè refusava la representació individual típica del liberalisme i deia que es fonamentava en grups o corporacions que segons ells existien de forma "natural": el municipi, la família i el "sindicat" (paraula amb la que no es referien, és clar, als sindicats de la tradició obrerista sinó a la professió, organitzada en el sindicalisme vertical que unia patrons i obrers). Per a ells, qualsevol altra forma d'organització que no fossin el municipi, la família i el sindicat era "artificial" i per tant rebutjable.
Una darrera característica del franquisme va ser la corrupció, que va ser fonamental per al franquisme, ja que va permetre tant un enriquiment enorme de les seves elits, començant per la pròpia família Franco, com esdevenir una eina política que permetia a Franco de premiar la fidelitat al règim o castigar-ne l’oposició o la deslleialtat. El “gran estraperlo” durant la primera etapa del franquisme i el tràfic d’influències, comissions i amiguismes, durant tot el règim, van ser les eines principals d’aquesta corrupció sistèmica.
Per a comprendre millor el funcionament d'aquestes institucions, realitza els exercicis següents
El paper del "Caudillo"
«Francisco Franco, Caudillo de España por la gracia de Dios». Tal era la inscripción escrita que circundaba una efigie muy reconocible en el reverso de las monedas españolas acuñadas desde diciembre de 1946. Franco había asumido el 1 de octubre de 1936 las funciones de «Jefe del Gobierno del Estado español» (una función política-administrativa) y de «Generalísimo de las fuerzas nacionales de tierra, mar y aire» (una función militar-estratégica), con el añadido de la plena asunción personal de «todos los poderes del nuevo Estado». Casi un año después de esta fecha fundacional, el Boletín Oficial del Estado (28 de septiembre de 1937) publicó una orden de la presidencia de la entonces llamada Junta Técnica del Estado (el organismo de administración civil que Franco había creado al día siguiente de asumir los poderes de la Junta de Burgos) que daba carta oficial de existencia jurídica a la figura del “caudillo” al instituir la «Fiesta Nacional del Caudillo» de obligada conmemoración cada 1 de octubre durante el resto de la existencia del régimen franquista. La propaganda del régimen lo difundiría continuamente por múltiples medios (prensa, radio, manuales escolares, sellos de correos, etc.) con fórmulas muy variadas, entre ellas la que copiaba prácticamente el eslogan nazi: «Una Patria. Un Estado. Un Caudillo»
“Azul. Órgano de la Falange Española de las J.O.N.S.” - Año II Número 316 (30/09/1937)
Una darrera característica del franquisme va ser la corrupció, que va ser fonamental per al franquisme, ja que va permetre tant un enriquiment enorme de les seves elits, començant per la pròpia família Franco, com esdevenir una eina política que permetia a Franco de premiar la fidelitat al règim o castigar-ne l’oposició o la deslleialtat. El “gran estraperlo” durant la primera etapa del franquisme i el tràfic d’influències, comissions i amiguismes, durant tot el règim, van ser les eines principals d’aquesta corrupció sistèmica.
Durant la primera etapa del franquisme, el “gran estraperlo” consistia en la comercialització d’articles agrícoles o industrial en el mercat negre a preus molt més alts dels oficials, que va assolir proporcions elevadíssimes (durant la dècada de 1940 van anar a parar al mercat negre aproximadament un 50% de la collita de blat i un 20% de la producció d’oli, per posar dos exemples), que va enriquir a alts jerarques del règim (per exemple, el falangista Dionisio Martín Sanz, que era el capitost del Servicio Nacional del Trigo, l’organisme estatal al qual era obligatori vendre el blat i informar de les collites) i que va permetre a “ grans i mitjans productors agrícoles, molts d’ells antics propietaris que havien recuperat les terres després de la contrarevolució agrària protagonitzada pel franquisme” de vendre les seves collites a preus molt més alts que els oficials (Miguel Ángel del Arco “La corrupción en el franquismo. El fenómeno del “Gran Estraperlo”, Hispania Nova, 16, págs. 620-645)
Durant tot el franquisme hi va haver tota mena de tripijocs, legals o il·legals, que van beneficiar als adeptes al règim gràcies a la impunitat que atorgava l’estat autoritari, amb el propi Franco i la seva família com a grans beneficiaris, que es van arribar a obtenir ’una cinquantena d’empreses connectades amb la família amb un capital social de 100.000 milions de pessetes el 1975 (cap a 7.000 milions d’euros), amb diners aconseguits amb tràfic d’influències, amiguisme o comissions. I al costat de la família, els seus ministres (situats en consells d’administració de multitud d’empreses, públiques o privades) o els seus aliats, com Juan March, que va rebre “com a recompensa pels serveis prestats, la quarta empresa espanyola amb més actius econòmics –i principal companyia electrònica d’Espanya–, la Barcelona Traction Light and Power (més coneguda com La Canadenca), després de dissenyar conjuntament amb el ministre d’Indústria (i director de l’Institut Nacional d’Indústria) José Antonio Suanzes una complicadíssima operació que va permetre, l’any 1952, declarar insolvent una companyia que no ho era i fer que el banquer mallorquí se la quedés mitjançant una subhasta per 10 milions de pessetes, quan ell mateix la valorava en 1.500 milions –i actualment alguns historiadors de l’economia en calculen el valor real en 3.000 milions de pessetes. March va canviar-li el nom a l’empresa, que va ser rebatejada com a Fuerzas Eléctricas de Catalunya, Sociedad Anónima (FECSA)” (Jaume Muñoz, “El Franquisme: el règim de la corrupció”, Ab Origine, 20/11/2017)
Institucions centrals
Pel que fa al conjunt de les institucions del franquisme i a la seva organització territorial es pot representar amb els esquemes que teniu a continuació.
Per a comprendre millor el funcionament d'aquestes institucions, realitza els exercicis següents
- Defineix els conceptes següents i raona si es troben a les institucions del franquisme:
- Sobirania popular
- Divisió de poders
- Pluralisme polític i participació
- Parlamentarisme
- Sufragi universal
- Descentralització
- Raona també el paper del general Franco en aquestes institucions.
- Busca informació sobre les principals organitzacions que formaven part del “Movimiento Nacional”
- FET y de las JONS
- Sindicat Vertical (o Organización Sindical Española)
- Frente de Juventudes
- Sección Femenina
- Auxilio Social
- Sindicato Español Universitario
- La figura del Caudillo, pues, era la institución capital del Régimen por el hecho de constituir la suprema institución de la jerarquía, con las características siguientes:
- Exaltación personal del Jefe y su identificación con el supuesto destino histórico de su pueblo.
- Plenitud del poder concentrado en sus manos.
- Ausencia de un control institucional de su ejercicio, pues el Jefe del Estado, Franco, sólo era responsable ante Dios y ante la Historia.
Institucions territorials
Institucions territorials
“Azul. Órgano de la Falange Española de las J.O.N.S.” - Año II Número 316 (30/09/1937)
